Snowden, Putin, el Papa i José Mujica, a les travesses del premi Nobel de la pau
A les 11 d'aquest divendres es desvelarà qui dels 278 nominats rep aquesta distinció que l'any passat es va endur l'agència de l'ONU contra les armes químiques
BarcelonaQui rebrà aquest any el premi Nobel de la pau? La incògnita es desvelarà a les 11 d'aquest mateix matí de divendres a Oslo, on es farà públic qui dels 278 nominats d'enguany –una xifra rècord– s'endú el guardó.
Entre els candidats hi ha Edward Snowden o Vladímir Putin, el papa Francesc o el president uruguaià, José Mujica.
![Snowden, el delinqüent més buscat](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Edward Snowden
L'informàtic que va despullar l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units va ser nominat pels diputats noruecs de l'Esquerra Socialista Snorre Valen and Bård Vegar Solhjell. És el segon any que el nom de Snowden, refugiat actualment a Rússia, surt a les travesses.
Vladimir Putin
El president rus, Vladímir Putin, ha estat nominat per l'Acadèmia Internacional de la Unitat Espiritual i la Cooperació dels Pobles del Món. Aquesta entitat russa considera que Putin mereix el premi per haver aturat els bombardejos a Síria després de l'atac amb armes químiques de l'exèrcit de Damasc l'any passat.
Papa Francesc
El papa Francesc ha estat nominat pel Parlament argentí per les seves crides a buscar la pau a Síria. El nou estil del Papa ha revolucionat mig món i l'obtenció del Nobel de la pau acabaria de donar projecció mediàtica a la seva figura.
José Mujica
L'encara president de l'Uruguai, on es fan eleccions per rellevar-lo a finals de mes, ha estat nominat pel Drugs Peace Institute per haver legalitzat el consum del marihuana al seu país, en gest inèdit que ha posat els focus del món sobre aquest país sud-americà.
Malala Yousafzai
La nena pakistanesa que va ser tiroteja pels talibans quan anava cap a l'escola s'ha convertit en un símbol mundial de la lluita per l'accés universal a l'educació. Ha estat nominada per dos diputats laboristes noruecs.
Chelsea Manning
La soldat nord-americana que va filtrar els documents secrets del departament d'estat a Wikileaks compleix una condemna de 35 anys de privació de llibertat. És considerada com una defensora de les llibertats al món i va ser nominada per un diputat del Partit Pirata d'Islàndia.
