Morts a la Mediterrània: dues mesures urgents. Actuïn!
Eurodiputada dels Verds alemanys / Eurodiputat d'ICVUn nou naufragi a la Mediterrània amb centenars de morts. Dilluns, reunió d’urgència dels ministres d’Afers Exteriors i d’Interior, acompanyats d’alguns minuts de silenci al Parlament Europeu. Ahir un Consell Europeu absolutament continuista. La sensació de 'déja-vu' és terrible. Tornarem també aquest cop a girar full sense fer res com tantes i tantes vegades?
El drama de les morts al Mediterrani és la conseqüència del nostre fracàs moral. És una mostra de l'orientació absurda, ineficaç i perillosa de la política europea en matèria d'immigració. Només un canvi radical d'actitud pot posar fi a aquesta etapa tan fosca de la nostra història.
No podem, però, oblidar les arrels principals de la tragèdia: la guerra. La guerra a Síria i la situació a Líbia on milers i milers de persones son expulsats dels seus propis països. Davant d'això, els nostres ministres de l’Interior, per justificar la seva passivitat, parlen de l’efecte “crida” que generaria implementar algunes mesures, sense entendre que no és tal l’efecte 'crida' com l’efecte 'sortida'. Algú que fuig de la guerra li importa ben poc jugar-se la vida en alta mar.
Ahir els caps d’estat i de govern es van reunir per validar els 10 punts presentats dimarts per la Comissió Europea. I van tornar a decebre. No hi haurà avanços sobre dues mesures que nosaltres creiem ara mateix vitals.
En primer lloc, cal urgentment engegar un programa europeu de salvament marítim. Els Verds hem demanat a la propera sessió plenària d'Estrasburg un debat d’urgència sobre aquesta qüestió i ens hem compromès a no votar cap pressupost europeu més que no inclogui fons per a aquesta missió. Exigim una mobilització pressupostària urgent per tal de realitzar un programa permanent per salvar vides. Són falses les afirmacions sobre la falta de recursos per posar aquest programa en marxa. Nosaltres proposem mobilitzar de forma immediata dues fons del pressupost: el "fons d'asil, migració i integració" i el "fons europeu per les fronteres exteriors". Poder disposar d’aquests recursos permetria posar en marxa l'operació augmentant-ne o reduint-ne les capacitats en funció de les circumstàncies. Ara que començarem les discussions pel pressupost europeu, cal pressionar la Comissió Europea, i sobretot els estats membres, per fer-lo realitat.
Ahir els governs s’hi van tornar a negar. Fins ara, només ha posat en marxa una missió d’aquest estil Itàlia, que en solitari va engegar l'operació Mare Nostrum i va rescatar més de 150.000 persones, però que per falta de suport va ser interrompuda. Actualment només estan en marxa les operacions europees Triton i Poseidon de Frontex que només tenen com a funció protegir les fronteres. Ahir el Consell Europeu va decidir posar alguns mitjans addicionals militars a disposició i triplicar els recursos de Frontex –els 28 contribuiran fins a arribar a 9 milions des dels 3 actuals–. La xifra segueix sent ridícula: era el que fins fa poc pagava Itàlia en solitari pel Mare Nostrum. Però el més greu és que no hi haurà missió de salvament. Frontex, Triton i Poseidon no estan concebuts per salvar vides.
La incapacitat dels nostres governants en aquesta qüestió és greu, molt greu. Cal una gran mobilització ciutadana per exigir que el Mare Nostrum europeu amb un clar mandat de salvament sigui una realitat.
La segona mesura d’urgència té a veure amb posar facilitats a la demanda d’asil. Malgrat les declaracions alarmistes dels nostres governants, Europa tant sols va acceptar l’any passat 37.000 reassentaments de refugiats sirians, d'una tragèdia que ja compta amb més de dos milions de desplaçats. A més, alguns Estats de la UE no han acollit ni un sol refugiat. La passivitat d'Espanya en aquesta qüestió és també veritablement vergonyosa. Les persones que travessen la Mediterrània aquests dies fugint de la guerra son refugiats i asilats, protegits pel dret internacional. Si Europa els donés canals legals per demanar refugi a la UE molts d’ells no es veurien obligats a fer el salt pel Mediterrani. Ahir els caps d’Estat i de Govern tan sols van incloure una proposta pilot de reassentament, sense més concreció, i situar més funcionaris a la frontera per tramitar les sol·licituds. Com a condició per cedir mitjans militars a Frontex, el Regne Unit va exigir que no hi hagués un repartiment més gran de l’acollida de refugiats. Jo poso mitjans militars, però no m’envieu ningú. Sembla un acudit de mal gust.
¿De veritat que Europa no pot mostrar-se més solidaria davant el drama humà que té a les portes? Cal urgentment obrir un programa específic de reassentament per acollir les víctimes de la tragèdia de refugiats més greu dels darrers anys.
Cal actuar ràpid. Arriba l’estiu, i les condicions meteorològiques faran que els intents de creuar el mar es multipliquin. Les dues mesures que proposem es poden posar en marxa de forma ràpida i poden evitar que hi hagi més morts. Ahir els nostres governants van tornar a decebre. Fins quan?
Cal una mobilització ciutadana perquè d’una vegada actuïn. Senyors i senyores del Consell Europeu, aquí tenen dues propostes sobre la taula. Evitin més morts!
Ska Keller, Eurodiputada dels Verds alemanys
