Immersos en l’era post-PC: l’ordinador ja no és el rei

Barcelona“Els ordinadors personals seran com els camions, existiran però únicament una petita part de la població els necessitarà”. El pronòstic el va fer Steve Jobs, president d’Apple, en una conferència a Califòrnia el juny del 2010. Quatre anys després, l’escenari s’acosta bastant a l’esbossat pel desaparegut president de la companyia de la poma. Durant el 2013, segons la consultora IDC (International Data Corporation), es van vendre a Espanya quatre vegades més tauletes que ordinadors de taula: de les primeres se’n van adquirir un total de 3,8 milions, mentre que d’ordinadors de taula se’n van vendre 910.000 unitats. I es preveu que el seu consum reculi encara més els pròxims quatre anys.

Però, malgrat tot, els experts consultats coincideixen a dir que la màquina popularitzada als anys 80 no morirà. Això sí, si vol sobreviure haurà de ressituar-se davant el mòbil i les tauletes, que li mosseguen espai. És el que es coneix com l’era post-PC, en què l’ordinador personal deixa de ser el rei.

El 75% prefereix el mòbil

“Quan entra una tauleta a casa, l’ordinador comença a agafar pols”, explica Jordi Flamarich, periodista i consultor especialitzat en dispositius mòbils. Les xifres ho corroboren. L’ordinador de taula no només es ven menys, sinó que no es fa servir tant: segons dades de la primera onada de l’EGM, el 75% dels internautes trien el telèfon intel·ligent per accedir a la xarxa, mentre que el 50% ho fan també amb l’ordinador de taula. “En els usos individuals, més domèstics, el PC pràcticament ha desaparegut, mentre que es manté en l’ús professional”, remarca a l’ARA Òscar Pallerols, director dels Centres de Competència de la Mobile World Capital.

Per la periodista especialitzada en tauletes i cofundadora de la consultora Tabletarmy, Ana Ormaechea, tot plegat és també una qüestió d’actitud: “Mentre que l’actitud cap a l’ordinador és de feina, l’actitud cap a la tauleta és bàsicament d’entreteniment”.

L’ordinador, per treballar

Tant Pallerols com Flamarich coincideixen a dir que els dispositius mòbils poden menjar-se el terreny dels ordinadors personals en usos quotidians, com ara consultar el correu electrònic, veure vídeos o escriure missatges a les xarxes socials; per contra, quan es tracta de treballar, l’ordinador conserva la seva supremacia i els dispositius mòbils són simplement, per Flamarich, “un complement”. Aquesta situació, però, podria capgirar-se en un futur proper. Flurry, una empresa especialitzada en telèfons mòbils, estableix que el temps destinat a les aplicacions relacionades amb la productivitat, com per exemple Evernote, Dropbox i Quip, ha crescut un 119% en poc temps: ha passat de dos minuts i mig el març del 2013 a cinc minuts i mig el març d’aquest any.

A més de fer-se servir per a usos quotidians, segons argumenta Òscor Pallerols, les tauletes i els mòbils també desterraran l’ordinador a les aules. Precisament, aquest any 6.000 alumnes han posat el focus en el mòbil i han après a desenvolupar aplicacions en el marc del programa mSchools.

D’aquesta manera, els dispositius mòbils han conquerit els espais de la quotidianitat i s’estan introduint en els camps de l’educació i la salut, mentre que l’ordinador personal encara és el preferit per treballar i sembla que també per comprar. Ormaechea, per exemple, assegura que “es compra quatre vegades més en una tauleta que en un telèfon intel·ligent”, però per Flamarich encara provoca desconfiança: “La por que teníem a internet amb l’ordinador l’estem traslladant ara als dispositius mòbils”.

Què atreu tant dels mòbils?

Els telèfons intel·ligents estan imparables. Un estudi de Weve, Vodafone i 02 indica que el mòbil ja és la primera pantalla per als usuaris d’entre 18 i 34 anys. I altres dades per a l’eufòria dels smartphones són les de penetració: Espanya lidera la penetració de telèfons intel·ligents a Europa, cosa que Pallerols atribueix a l’anterior política de les operadores de regalar aquests aparells.

És clar que el telèfon intel·ligent viu una època d’efervescència. Però, què el fa tant atractiu? Pallerols esgrimeix quatre trets: la portabilitat, el fet que afavoreix la hiperconnectivitat, el fet que permet guardar la informació al núvol i el magnetisme de les aplis.

Malgrat l’embranzida del telèfon intel·ligent, els experts puntualitzen que encara té unes quantes assignatures pendents. “Els reptes són la interacció amb el dispositiu, que encara no és fàcil, i la seguretat: donar a l’usuari la tranquil·litat que pot comprar amb el seu mòbil”, exposa Flamarich. A més, el consultor lamenta que el fet que cada aplicació sigui diferent per als iPhone i per als telèfons Android i d’altres sistemes els converteix en “experiències aïllades”. Pallerols també assenyala com a desafiament la veritable implantació de la NFC (comunicació de camp proper): “Tecnològicament està resolt, però la gent té por que li agafin les dades”. El director dels Centres de Competència de la Mobile World Capital assenyala altres millores a l’horitzó, com ara pantalles més primes, desplegables i amb efectes 3D.

Tauletes al sofà

I mentre el mòbil puja amb força, la tauleta no es queda enrere. Ha conquerit espais d’entreteniment molt importants i sobretot s’ha fet forta en un espai de gran quotidianitat: el sofà. Es fa servir sobretot com a aparell per a una lectura relaxada al vespre -al sofà o bé al llit-, abans d’anar a dormir. Això sí, malgrat que l’any passat es van vendre 3,8 milions de tauletes, IDC albira una desacceleració: calcula que aquest any creixeran un 12%, lluny de la pujada del 52% del 2013. L’empresa ho atribueix al fet que els usuaris conserven els seus aparells durant més temps que abans -3 anys i mig de mitjana-, però també a l’èxit que estan experimentant els phablets o taulèfons, un híbrid entre els telèfons intel·ligents i les tauletes. Ormaechea destaca l’ampli ventall de marques, però sobretot la varietat de “pressupost” a l’hora d’escollir.

Un altre èxit que s’apunten aquest tipus d’aparells és haver alfabetitzat digitalment la gent gran, persones de més de 60 anys que no s’han capbussat a la xarxa amb un ordinador personal i ara sí que ho fan amb una tauleta. Per Flamarich, aquesta alfabetització es produeix “a un cost i a un nivell de frustració increïble”. I afegeix: “És un doble salt mortal, perquè és la seva primera aproximació a un dispositiu tecnològic avançat, però també és la seva aproximació a internet”. Amb més o menys frustració, la tecnologia de les tauletes conviu amb els mòbils i els ordinadors portàtils i de taula. Cada aparell intenta ocupar espais de l’altre i de moment s’ha establert una especialització: uns per a la feina, altres per entretenir-se; uns al sofà, altres al carrer i altres al despatx; uns al matí, altres al vespre…

Entre tensions i repartiments, el pròxim pas de l’era post-PC serà potser el de la convivència, amb la compartició d’arxius al núvol. Flamarich encara ho veu lluny. De moment, els tres dispositius es fan servir per separat.

Mòbils i tauletes: amor, odi o convergència?

Tant els mòbils intel·ligents com les tauletes han revolucionat la comunicació en la seva proposta de dispositius més petits, que es poden endur a tot arreu, més personals i que es llegeixen tan sols amb els dits. Però també hi ha algunes diferències: mentre que el mòbil el fem servir més durant el dia, l’ús de la tauleta puja a la nit; mentre que hi ha més adolescents amb mòbil que amb tauleta, la situació és inversa amb persones més grans de 55 anys. “El telèfon, l’utilitzem 150 vegades al dia, però podem estar-hi 2 minuts cada vegada, mentre que amb una tauleta podem estar-hi 2 hores”, explica la cofundadora de Tablet Army Ana Ormaechea. Les diferències entre els dos aparells s’esborren en el phablet o taulèfon, un aparell que combina les prestacions d’un telèfon amb una pantalla de cinc polzades o més, una mida que s’acosta a les tauletes. L’opció sedueix, ja que la pantalla més gran facilita la lectura i la relació amb l’aparell, que té una mica més de bateria. Cal veure si aquesta proposta capgira la relació de complementarietat que ara tenen mòbils i tauletes. ¿En el futur, aquesta relació serà d’amor, odi o convergència?