La Gran Bretanya: Seguir la via pactada que marca Escòcia

La Gran Bretanya Seguir la via pactada que marca Escòcia
Daniel Postico
08/09/2014
2 min

LONDRESEl prestigiós escriptor i periodista britànic David Torrance afirma que “el govern espanyol està portant d’una manera terrible” la consulta catalana: “Si dius que no contínuament a la teva gent al final voldran el que els negues encara amb més força”. Quan falten pocs dies per al referèndum escocès, que pot sacsejar la dinàmica política catalana, creu que les diferències són clares: “La manera com el govern britànic porta la qüestió d’Escòcia és la correcta i la més pragmàtica. Si hi ha una majoria important d’escocesos que volen la independència, la democràcia s’hi ha d’encarar”. Per aquest analista, l’actitud que manté Madrid és un error, sobretot, en el terreny estratègic.

Per Torrance, “un referèndum reconegut com a legal dóna més autoritat i té més impacte polític”. No obstant, Torrance pensa que, “davant l’absència de tot això, i des de la perspectiva dels catalans, l’única opció que queda és organitzar una consulta encara que no sigui legal”. “Jo també ho faria si fos català”.

La via pactada, seguint el motlle que ells apliquen, és la que suggereix Michael Moore, parlamentari liberaldemòcrata britànic i exministre per a Escòcia del govern de coalició de Cameron. Segons diu, és indispensable que Catalunya i Espanya s’asseguin a parlar. En una entrevista a l’ACN, Moore afirma que “la política i la decisió judicial han d’anar de bracet” i que “és inacceptable tenir una situació en què un impediment legal no permet aconseguir un resultat legítim, però també és difícil tenir una situació política en què els aspectes legals retenen la voluntat del poble”.

Tot i els consells, però, esquiva la possibilitat que els actors internacionals prenguin partit. Ara bé, Moore està convençut que si Catalunya es converteix en un país independent, el món ho reconeixeria: “Em sorprendria molt si no es reconegués la independència de Catalunya a escala internacional”, conclou. El polític britànic no entra, això sí, a valorar si una hipotètica declaració unilateral seria legítima.

El novembre del 2013, la parlamentària del Partit Laborista escocès Patricia Ferguson va ser convidada al Parlament de Catalunya per compartir la seva experiència en el procés escocès. Ferguson, que s’oposa a la independència d’Escòcia, va afirmar que Escòcia hauria organitzat el referèndum encara que no hagués comptat amb el suport de Londres perquè els nacionalistes escocesos tenien majoria a Edimburg i el dret a fer-ho “encara que els altres partits no haguessin volgut cooperar”. Per ella, hauria sigut “una vergonya” que Londres s’hagués oposat a la consulta perquè seria anar en contra de la majoria de la població que va votar els nacionalistes. Allà, el xoc de sobiranies no existeix.

stats