El Govern regula finalment l’ús del mòbil a l’escola

La Generalitat ha decidit intervenir en la inevitablement complicada gestió dels telèfons mòbils i l’ensenyament. El Govern no en tenia normativa escrita -més enllà de la genèrica de convivència als centres- i, finalment, s’hi ha hagut de posar, tal com avança avui l’ARA. La consolidació de les noves tecnologies dins els hàbits socials és imparable: nou de cada deu adolescents de 15 anys tenen mòbil. Fins al punt que diversos centres de secundària o consells escolars ja havien pres la iniciativa individualment, amb la qual cosa es començava a dibuixar un mapa massa irregular al país: prohibició absoluta, restricció per espais o intents d’utilitzar-lo d’eina educativa.

Era inevitable, però a més necessari, que Ensenyament posés fil a l’agulla. No era lògic tenir la Mobile World Capital a Barcelona, i no fer-ho. O, més encara, coimpulsar el programa mSchools (hi ha 12.000 alumnes d’ESO que aquest curs han començat a aprendre a fer aplis, i la xifra ha de créixer), i no fer-ho. Amb tot, no és tasca fàcil. Ho demostren altres casos en què la combinació de noves tecnologies i costums socials ha generat controvèrsia. Tota societat té estructures fermes, però tota societat genera també fenòmens nous. Els pot rebre multiplicant la fermesa de les estructures, o amb la flexibilitat necessària per no fer que justament aquestes estructures s’esquerdin.

En el cas del sistema d’ensenyament, hi ha l’afegit que el mòbil és un cavall de batalla per als pares. La manera com s’afronti la qüestió pot topar amb els seus criteris o la sensibilitat, o amb la gestió més o menys reeixida que ja hagin aconseguit alguns centres educatius.

Això demana que la decisió estigui molt a prop de la realitat. I per això és una excel·lent notícia (gairebé més bona que la mateixa regulació en si) que l’eix de la normativa sigui l’autonomia dels centres educatius, sobretot dels instituts. El Govern deixa clar que no són instruccions tancades i que serà cada centre qui materialitzi la normativa, sempre a partir d’un eix triple: haurà de clarificar on està prohibit, on es pot compaginar l’ús amb la restricció i on pot ser una eina de suport educatiu.