França: Amb recels però sense por al ‘contagi’
PARÍS“Els catalans s’acosten a la velocitat del TGV”, deia l’any passat la ràdio France Info. Es referia a l’estrena de la connexió directa per tren entre Barcelona i París, però aprofitava la nova línia d’alta velocitat per comentar l’auge de l’independentisme a Catalunya i preguntar-se què passaria a França si finalment li nasqués un nou país a l’altre costat de la frontera. “Barcelona seria una capital en tots els sentits i quedaria a prop gràcies al nou TGV”, apuntava l’emissora, per la qual “la independència tindria sens dubte efectes econòmics i culturals” a França. “Moltes empreses ja treballen als dos costats de la frontera i cada cop en són més, perquè Barcelona es mostra com una ciutat dinàmica econòmicament i culturalment”, afegia.
Però més enllà d’hipòtesis puntuals, França no debat encara obertament la possibilitat de veure néixer un estat català. No ho fan els mitjans ni ho fan els polítics, que s’aferren amb prudència a la posició de Brussel·les. “La reacció és, sobretot, de sorpresa en veure com el comportament polític és tan diferent en un país veí i europeu”, opina Jean-Jacques Kourliandsky, analista especialitzat en Espanya de l’Institut Francès de Relacions Internacionals i Estratègiques. “Hi ha curiositat per saber què passa, la mateixa que podia haver-hi pel moviment dels indignats o per Podem”, afegeix. “És un problema molt difícil d’entendre per als francesos, que no en troben cap d’equivalent al seu país”, diu.
Mathieu de Taillac és el corresponsal del diari conservador Le Figaro a Madrid. Aquest any va entrevistar el president Artur Mas i explica com últimament els seus editors l’envien més sovint a Barcelona, força interessats pel cas català. Coneixedor de la realitat francesa i espanyola, opina que l’impacte d’una eventual independència en les relacions entre Barcelona i París dependria de les circumstàncies. “Si és unilateral, no es pot esperar gaire solidaritat per part de França”, diu, recordant que el país “té els seus problemes amb moviments nacionalistes en diverses regions i no li interessa que aquest tema es mogui gaire”. Kourliandsky descarta tot risc de contagi a la Catalunya del Nord: “El context polític és diferent, els nacionalismes a França no tenen gaire números de prosperar”.
Pensa el mateix la presidenta de la Comissió d’Afers Europeus de l’Assemblea Nacional francesa, Danielle Auroi, per qui “un estat català només tindria sentit en una Europa federal”. “La proposta del govern català em fa la impressió d’un cert egoisme. Econòmicament Catalunya està més protegida que altres regions i aquesta no és ni la manera ni el moment”, conclou. Una posició en la línia de la del primer ministre d’origen català, Manuel Valls, que fa uns mesos demanava “una Europa forta, unida i no dislocada”.
