10 fenòmens musicals

ELS CATARRES

La 'choni' de 'Castefa' té un estiu del 2011 triomfal

Èric Vergés, Roser Cruells i Jan Riera, Els Catarres, han establert un precedent en la història del pop-rock català. El seu tema Jenifer , que explica la història d'amor entre un noi més català que les anxoves de l'Escala i una choni de Castefa , s'imposa com la cançó de l'estiu el 2011, després d'haver arribat a més de 500.000 persones a la xarxa en només dos mesos. L'àlbum sencer es pot baixar de manera gratuïta: 50.000 persones es descarreguen l'àlbum complet i 20.000 només el tema estrella, Jenifer, que els aboca a la fama. Els tres d'Aiguafreda són contractats per actuar en uns 90 concerts aquella temporada.

LA IAIA

L'èxit del folk tranquil de la Plana de Vic

Que tres nois de 25 anys cantin que volen ser com la seva àvia i triïn La Iaia com a nom artístic pot cridar l'atenció. "És una manera de dir que hi ha moltes altres maneres de ser feliç", explica Ernest Crusats, líder i veu del grup. Potser no busquen l'èxit, La Iaia, però les coses no els han anat gens malament. El projecte neix com l'aventura de cançó folk en solitari de Crusats amb la seva guitarra acústica. Guanyar un concurs de nous talents a Vic li va permetre enregistrar la maqueta El meu vaixell (2010) i ja com a trio (amb Jordi Casadesús i Jordi Torrents) s'imposen al Sona 9, un premi que els porta a gravar el debut Les ratlles del banyador (2011). El disc és tot un salt endavant i els converteix en la nova sensació del pop català.

SÍLVIA PÉREZ CRUZ

La descoberta de la millor veu de Catalunya

Tot just ha fet els 30 anys (va néixer el 1983 a Palafrugell) i des dels 12 que sap que cantant emociona, encara que no sàpiga per què. Els dos últims anys han estat molt importants perquè hi ha hagut un canvi de rumb vital i musical. El novembre del 2010 mor el seu pare, Càstor Pérez, referent del món de les havaneres. L'estiu del 2011 canta a l'homenatge a Calella de Palafrugell, i abandona el grup Las Migas per iniciar una carrera en solitari. Tancar una etapa i encetar-ne una altra es pot fer sense mirar enrere, o tot el contrari, mirant sobretot enrere, buscant tot el que has fet, buidant-ho tot en un treball i després fent el reset per reprendre el camí. El 2012 ha presentat 11 de novembre , el primer treball en què dóna la cara ella sola com a compositora, intèrpret i coproductora, després dels discos que va editar amb Las Migas, Llama, Javier Colina i el projecte Immigrasons. Així tanca els últims sis anys i podrà obrir els pròxims cinquanta. "M'hi passaria 24 hores al dia, a l'escenari", reconeix.

MANEL I COMPANYIA

El pop català no baixa de l'escenari

Cada nou disc de Manel és un fenomen en si mateix. Si 10 milles per veure una bona armadura (2011) va vendre 60.000 còpies i va tenir una gira de 100 concerts, l'olímpic Atletes, baixin de l'escenari (2013) pot batre un nou rècord. Manel són un quartet prou jove -tot just va néixer el 2008-, però ha servit de símbol del renaixement i l'autoestima del pop fet a Catalunya. En els últims tres anys n'hi ha hagut diverses mostres, amb l'estrena dels discos de bandes de capçalera nascudes a finals dels 90 que van consolidar el so a la meitat de la dècada passada: Lamparetes d'Antònia Font (2011), L'amor feliç de Mishima (2012) i La noche eterna, los días no vividos de Love of Lesbian (2012).

ANDREA MOTIS

El talent precoç d'una 'jazzwoman' catalana

En els últims anys, Andrea Motis (Barcelona, 1995) ha passat de nena revelació a promesa del jazz amb un talent reconegut que omple escenaris. Ja ha fet diversos Palaus de la Música i comença a fer gires internacionals i atreure l'atenció de músics consagrats. Toca la trompeta des de fa 11 anys, va entrar a la Sant Andreu Jazz Band fa 6 anys i en fa 5 que actua en les formacions de Joan Chamorro. Canta i toca la trompeta i el saxo. Ha estrenat una pel·lícula de Ramon Tort sobre la Sant Andreu Jazz Band, aquesta formació de nens liderada també per Joan Chamorro plena de joves talents que prometen i garanteixen un nou planter de música de jazz catalana. Un fenomen que augura la possibilitat d'una jazzwoman catalana.

LA PEGATINA

La rumba que ve de Montcada i Reixac

Per què La Pegatina no surten a les llistes de vendes? Perquè els seus discos, més que vendre's, es baixen. Els últims àlbums, Al carrer! (2007), Via Mandarina (2009), Xapomelön (2011) -del qual van vendre malgrat això 15.000 exemplars- i ara Eureka! (2013), es poden baixar gratis i legalment de la seva web. La Pegatina s'han anat fent grans a cop de concert, un centenar el 2012. Això els ha permès viure de la música. Durant una dècada, la consigna ha sigut que la màquina no s'aturés. L'autogestió els ha dut a tocar a la Xina i fer-se un forat en països com Holanda, Bèlgica i Alemanya sense haver de formar part de cap viatge institucional. Hi han abocat tota l'energia conscients que ningú els representarà millor que ells mateixos.

JOHN TALABOT

L'heroi global de l'electrònica catalana

Oriol Riverola, àlies John Talabot, és un dels productors locals més reconeguts arreu gràcies al talent mostrat al disc Fin , el monument electrònic del 2012. El seu laberint de house melancòlic ha captivat la crítica. Ha punxat en indrets tan distants com Austràlia i Dubai; està a l'agenda dels promotors més calents del circuit i ha estrenat el seu directe amb èxit al Primavera Sound i al Sónar. Un primer disc, i un èxit rotund: aquí i arreu del món.

JOAN DAUSÀ

Pop sensible entre amics

Joan Dausà va publicar el febrer del 2012 el seu primer disc, que en menys d'un any es va convertir en una revelació. Amb els Tipus d'Interès es van estrenar en directe a l'Heliogàbal barceloní i van fer créixer el seu projecte concert rere concert -en menys d'un any van arribar a 40 actuacions- jugant amb les cartes de l'èpica del pop costumista, la capacitat narrativa i el perfum de la nostàlgia. Traurà nou disc aquest 2013.

EL PETIT DE CAL ERIL

El geni inconscient i lliure de la Segarra

Joan Pons és un volcà, el volcà de la Segarra, un talent en expansió capaç de començar una cançó amb aquests versos a Lleida frega Fraga : "En Siset té un nét farmacèutic enganxat a l'Orfidal". El músic de Guissona, una de les veus més personals del panorama català des que va publicar Vol i dol (2010), ha tret aquest 2013 La figura del buit , un disc destinat a fer història, un disc que es pot convertir en el Dioptria de Pau Riba del segle XXI.

TXARANGO

Un llarg viatge cap a escenaris internacionals

La història dels Txarango està plena d'esdeveniments excepcionals. Un és que la discogràfica DiscMedi edités en CD i distribuís el seu disc de debut, Benvinguts al llarg viatge , que havia tingut més de 17.000 descàrregues gratuïtes. Els Txarango són vuit músics del Ripollès, Osona i la Garrotxa units al voltant de la filosofia de l'autogestió i amb uns referents musicals que es mouen per les aigües del Carib i que podrien fer forat en el circuit internacional de la world music . Cada concert, i n'han fet molts, és un pas cap a la solidesa escènica i instrumental.