L'enamorament (cristià) de Mas i sor Lucía Caram

BarcelonaLa Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Catalunya és més aviat petita. Unes quaranta cadires esperen l'arribada dels tres protagonistes. Una desena de càmeres, amb els seus corresponents trípodes, s'erigeixen al fons de la sala. Una vintena de periodistes s'asseuen a l'espera que comenci tot plegat. S'espera algun anunci bomba? Alguna revelació que faci canviar el rumb de la campanya? Algun fet excepcional a només quatre dies de les eleccions? Una cosa encara més important que tot això, si jutgem pel desplegament mediàtic a la sala: sor Lucía Caram, la monja dominica amb més hores de televisió de la història d'Espanya, acudeix a un acte de campanya de Xavier Trias en què també participa el president de la Generalitat, Artur Mas, de qui sempre confessa que està "enamorada". Políticament, s'entén. O això sembla.

La premiada com a Catalana de l'Any irromp a la sala somrient i s'asseu a la cadira del mig. Escolta el discurs inicial de Trias amb la mateixa cara que atén les preguntes de les tertúlies a què acudeix tan sovint. És una barreja d'interès i agressivitat, com si estigués preparant una resposta demolidora. Però aquest cop no s'enfronta a un periodista proper al PP, sinó a un candidat que està encantat de tenir-la allà. L'alcalde li pregunta com creu que s'ha d'identificar Barcelona perquè sigui una ciutat "per viure-hi i que hi hagi benestar per a tothom". La convidada, esclar, respon el que vol: per alguna cosa és l'estrella de la jornada. Caram arrenca agraint a Mas que es comprometés amb la lluita contra la pobresa, i relata que el president va donar l'ordre a les conselleries socials del Govern perquè es posessin en contacte amb ella després de la gala del Català de l'Any, de la qual va sortir vencedora. "Em crida l'atenció el discurs que se sent de desqualificació segons el qual a Catalunya no s'hauria fet res en els últims anys de crisi brutal", assenyala la monja dominica. Dard a Ada Colau?

Caram es presenta com una persona que "no fa política", ni "militància partidista", que només es dedica al treball social. "Sóc una monja collonera", resumeix al cap d'una estona. Això l'ha dut aquests dies a estar en boca de tothom per unes pressions de l'Estat que està disposada a portar al Vaticà. Per aquest assumpte li pregunta un núvol de periodistes –de mitjans espanyols, que volen els talls en castellà– quan acaba l'acte. Mas i Trias marxen sense cap mena de problema, amb més tranquil·litat que en la resta d'actes, mentre la convidada estrella, com si es tractés d'una 'celebrity', s'ha d'anar traient les càmeres del damunt. La manera com escapa, amb un clàssic "m'estan esperant", lliga perfectament amb el seu leitmotiv resumit amb les sigles 'MEC': "Mou el cul". Quin compromís l'espera? Un vídeo que ha de gravar donant ànims al Barça a la final de la Lliga de Campions que se celebra a Berlín. "Ens veiem allà!", exclama davant la càmera. Segur que li cau una entrada del cel per acudir al partit entre el Barça i la Juventus.

Mas aprofita l'acte per llançar dards a ICV, a qui culpa implícitament que al país no hi hagi un pacte nacional contra la pobresa, i agraeix el "coratge i valentia" de Caram també en el camp sobiranista. "Ens equivoquem si volem construir la independència només des de la indignació", recomana la monja dominica, que també critica aquells que prioritzen la protesta a la proposta. Segurament per tot plegat, el president li confessa que, si el cristianisme és una "experiència d'amor", ella el representa millor que ningú". "No sé si la meva dona es posarà gelosa", somriu el president, i Caram pràcticament el talla: "Jo sempre dic que estic enamorada d'ell". Políticament, s'entén. O això sembla.