El xoc amb l’Estat es Trasllada als municipis

Barcelona / BergaEl xoc amb l’Estat ja no és competència exclusiva de la Generalitat. Ni tan sols del Parlament. Els municipis s’han convertit en un nou escenari del camp de batalla entre les institucions catalanes i les espanyoles, amb la persecució a l’alcaldessa de Berga (CUP), Montse Venturós, per no despenjar l’estelada de l’Ajuntament en jornada electoral; la investigació al regidor de la CUP Joan Coma per cridar a la desobediència en el ple municipal; i el procediment contra el govern de Badalona per obrir les dependències municipals el 12 d’octubre.

Els efectes de la judicialització, però, van provocar ahir tensions entre l’independentisme. L’actuació dels Mossos d’Esquadra va obrir un nou front entre Junts pel Sí i la CUP, que discrepen sobre com i quan s’ha d’exercir la desobediència a l’Estat. La policia catalana va detenir al matí Montse Venturós a Berga. L’alcaldessa havia ignorat la citació judicial per declarar davant el jutjat d’instrucció número 1 de la ciutat en dues ocasions, emparant-se en el seu “dret a desobeir”. La policia la va anar a buscar ahir a casa seva i la va acompanyar fins al jutjat, on va haver d’explicar per què va desobeir la citació i pel delicte electoral de què se l’acusava en un principi. “És un atac absolutament indignant contra el poble català. Insultant”, va lamentar Venturós quan va sortir de declarar. El jutge la va deixar en llibertat, però la va obligar a fixar un domicili i un telèfon de contacte i va advertir-li que si torna a ignorar una citació podria ordenar-ne novament la detenció i demanar presó.

El paper de la policia

Els encarregats d’exercir de policia judicial van ser els Mossos d’Esquadra, un fet que va indignar la CUP: els anticapitalistes van considerar que la Generalitat tolerava així un atac contra el procés. “Cal que el Govern ens digui si està al costat de la justícia espanyola o dels càrrecs electes”, va dir Benet Salellas. El diputat cupaire, que també exerceix d’advocat de Venturós, no només va criticar el fons, la detenció -“no s’hauria de donar compliment a aquesta ordre”-, sinó també la forma: va considerar que els Mossos haurien d’haver anat a buscar l’alcaldessa a l’Ajuntament, i no a casa seva com va passar. “Un Govern independentista hauria d’actuar d’una altra manera”, va afegir Salellas, que va recordar que la denúncia contra Venturós la va presentar Societat Civil Catalana.

El Govern va expressar des de primera hora la seva solidaritat amb Venturós, amb el president, Carles Puigdemont, al capdavant: “El meu suport a Montse Venturós i els càrrecs electes que pateixen persecució per les seves idees. La llibertat d’expressió no és cap delicte”. Alhora l’executiu va defensar sense fissures la feina dels Mossos d’Esquadra. “Això és anar a matar el missatger. Passa a vegades, ens centrem en el missatger i no tant en qui fa l’encàrrec, per què es fa i cap on es dirigeix”, va assegurar el conseller d’Interior, Jordi Jané, segons informa Marta Vergoñós. El conseller va recordar que els Mossos “quan actuen com a policia judicial” reben ordres del jutge, no del Govern. El responsable de l’actuació és l’Estat, tal com va expressar Neus Munté, que va demanar calma a la CUP: “Que no caiguin a la trampa. El problema no són els Mossos ni l’exercici de les seves funcions, el problema és l’Estat, el govern del PP i la judicialització de la vida política”, va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. El nou portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va demostrar que l’estratègia de l’Estat continuarà invariable: “La llei s’ha de complir”.

¿Pot afectar la crisi a la negociació pressupostària? Els cupaires van avisar que la situació “genera certes dificultats amb Junts pel Sí i amb el Govern en aquests moments” -en paraules de la diputada Eulàlia Reguant- però van centralitzar les crítiques en Interior i en Jané, la gestió del qual ja no despertava entusiasme entre els anticapitalistes. El Govern entén que la CUP escenifiqués el seu malestar ahir però creu que això no afectarà les negociacions pels comptes. No obstant, en qualsevol context negociador el clima influeix, i més en unes converses tan complexes com les pressupostàries, que han de ser ratificades en l’assemblea cupaire. La indignació dels diputats té el seu ressò en les bases, i en les manifestacions de suport a Venturós es van escoltar crítiques al Govern i a Junts pel Sí.

Centenars de persones es van concentrar al vespre en diverses ciutats catalanes en contra de la judicialització de la política i de la detenció de l’alcaldessa. A Berga van ser 1.500 persones, entre les quals hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, càrrecs de JxSí com Jordi Turull i Marta Rovira, el diputat d’ERC Joan Tardà o l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté. També van ser-hi els presidents de les entitats sobiranistes.

277 procediments oberts

Ahir va ser Berga, demà pot ser Vic (el regidor Coma està a l’espera de les conseqüències per negar-se a declarar a l’Audiència Nacional), però el focus pot anar molt més enllà. Segons l’Associació de Municipis per a la Independència, els tribunals tenen 277 procediments oberts contra càrrecs municipals catalans relacionats amb el procés, principalment per no penjar la bandera espanyola, obrir l’Ajuntament el 12d’octubre o aprovar mocions sobiranistes. La majoria han sigut presentades per la Delegació del govern espanyol a Catalunya, la Fiscalia o el PP, que ja no es fixen només en el Parlament i la Generalitat. El xoc amb l’Estat es trasllada als municipis.

Polèmica amb la bandera espanyola a Sabadell

La bandera espanyola va generar ahir polèmica a Sabadell. Membres de Crida per Sabadell, on s’integra la CUP, van despenjar al matí la bandera del balcó de l’Ajuntament per mostrar el seu suport a Montse Venturós. La decisió, però, no havia estat consensuada pel govern municipal, format, a part de la Crida, per ERC, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell. Després d’una reunió la bandera va tornar a ser penjada. Potser per poc temps: l’executiu local discutirà en el pròxim ple ordinari si despenja de manera permanent la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament. El PP local va denunciar el cas a la Delegació del govern espanyol. El seu portaveu, Esteban Gesa, va portar una bandera espanyola al despatx de l’alcalde perquè la pengés, però l’alcalde, el republicà Juli Fernàndez, no l’ha rebut. Xavi Segura