La visita a Palau de Sánchez posa en alerta PP i C’s
Barcelona“President, bon dia. Com va la vida?” Així de cordial i relaxat es va mostrar Mariano Rajoy quan un imitador de Carles Puigdemont el va trucar a la Moncloa el 21 de gener. La broma del programa El matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac va servir per posar de manifest la distància que existeix entre el discurs oficial i el tracte personal. Rajoy es va mostrar disposat, i fins i tot interessat, a mantenir una trobada amb el president català, però ara el seu partit considera sospitós que Pedro Sánchez es reuneixi avui amb Puigdemont al Palau de la Generalitat. I l’alarma es va estendre ahir a C’s, que no en sabia res.
El vice secretari general d’acció sectorial del PP, Javier Maroto, va aprofitar la trobada per atacar el pacte PSOE-C’s: “Per què [Sánchez] no porta Rivera del bracet per anar a veure Puigdemont? O és que el seu acord no és tan sòlid?” I recordant les declaracions de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, a favor del dret a decidir, va reblar el clau: “Quina és la posició de Sánchez? La dels dies parells o la dels imparells? La de quan es reuneix amb Rivera o amb Puigdemont?”
L’estratègia era clara i va tenir un efecte directe a la seu de C’s, on el portaveu del partit, Fernando de Páramo, va recollir el guant per recordar que el pacte amb el PSOE té com a punt fonamental el veto al referèndum. “Si Sánchez surt de l’acord i les condicions, Ciutadans s’aixecarà de la taula, com ja hem dit”. La reunió d’avui coincideix amb el particular pols que el PP i C’s mantenen a Madrid per posicionar-se com els principals defensors de la unitat d’Espanya. Avui s’han de votar al Congrés dues proposicions no de llei, una de cada partit, en defensa de la Constitució. Això si no es refonen en una de sola.
El PSOE es defensa
Davant d’aquesta ofensiva combinada, fonts del PSOE van aclarir a l’ARA que l’únic objectiu de la trobada és “restablir els canals de diàleg amb Catalunya trencats per Rajoy”, i van insistir que Sánchez hi anirà sobretot amb “l’agenda social que els catalans comparteixen amb la resta d’espanyols”. Però al líder del PSOE se li va complicar l’argumentari quan des del PSC, la seva portaveu, Esther Niubó, es va mostrar partidària de “no posar línies vermelles al diàleg”, quan se li va preguntar sobre la possibilitat que tots dos tractin d’un hipotètic referèndum. Niubó, però, va precisar que la consulta no és al seu programa electoral i el pacte amb C’s el veta explícitament. “Veiem positivament el diàleg i tant de bo poguéssim convèncer [Puigdemont] de la reforma constitucional”, va afegir.
La realitat és que qualsevol gest amb els independentistes catalans es converteix ràpidament en munició contra Sánchez. Li va passar amb la cessió de senadors perquè ERC i DL tinguessin grup propi. I aflora quan algú de l’òrbita socialista expressa el seu suport al dret a decidir. Només cal veure el tracte que ha rebut aquests dies el nou líder de la UGT estatal, Josep Maria Àlvarez, amb qui ahir es va reunir. Per això l’entorn de Pedro Sánchez va voler deixar clar que a la trobada amb Puigdemont no té cap intenció ni de parlar del referèndum ni de demanar el suport dels independentistes a la seva investidura.
La visita oficial arriba l’endemà que el TSJC hagi anunciat que envia la causa del 9-N al Tribunal Suprem a causa de la condició d’aforat del diputat Francesc Homs, i després que des del PP s’amenacés de nou els funcionaris catalans. En aquest cas per la intenció de la Diputació de Barcelona d’ingressar l’IRPF dels seus 5.000 treballadors a l’Agència Tributària Catalana, una mesura completament legal perquè després aquests diners es transfereixen a la Hisenda espanyola, tal com va recordar més tard el mateix ministeri.
L’IRPF dels funcionaris
Tot va començar amb la portada d’ El Mundo : “La Generalitat maniobra per prendre a l’Estat milers de contribuents”. La resposta del PP va ser automàtica: “L’Estat prendrà totes les mesures necessàries contra les institucions o els funcionaris que permetin que es derivin les retencions de l’IRPF de cap funcionari a una institució fiscal que no sigui la competent”, va dir Maroto. Els funcionaris catalans ja fa temps que estan en el punt de mira del govern espanyol, que els considera la baula feble del procés, i en els quals confia per curtcircuitar qualsevol avenç de les estructures d’estat, com la Hisenda pròpia. En aquest cas, però, la maniobra era tan flagrant que el mateix sindicat de funcionaris, el CSIF, va fer una nota per recordar que no hi havia res il·legal en la mesura.
