La unitat social i política contra els vetos del TC es fa sentir al carrer

BarcelonaLes estelades es van barrejar amb banderes sindicals. Els clams a favor de la independència es van intercalar amb les proclames en defensa dels drets socials. La d’ahir va ser, com els mateixos convocants van dir, una manifestació totalment transversal. Sobiranistes i entitats socials van sortir al carrer amb el lema “Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials i democràcia real”, i van conviure cadascú amb les seves reivindicacions i diferències, però amb un enemic comú: el Tribunal Constitucional. Milers de persones -60.000 segons l’organització i 8.000 segons la Guàrdia Urbana- van participar en la marxa amb l’objectiu d’exhibir el rebuig a la suspensió de lleis aprovades pel Parlament per pal·liar les desigualtats que s’han anat eixamplant i enquistant per la crisi.

Els sindicats UGT, CCOO i Intersindical-CSC, entitats veïnals i Òmnium i l’ANC, que formaven part del nucli impulsor, van aprofitar que queda menys d’un mes per a les eleccions del 26-J per exigir un “nou contracte polític” que situï la ciutadania al centre i es posi al servei de les persones i no de l’austeritat. “Hem de fer sentir la veu d’entitats i partits per lluites compartides”, va defensar el president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Jordi Giró, que en el seu discurs al final de la manifestació al Pla de Palau va reclamar habitatge digne, feina, sanitat i educació per a tots els ciutadans.

Les entitats sobiranistes van voler deixar clar des d’un principi que la convocatòria no anava “de banderes ni proclames sinó de la defensa dels més desafavorits”. Així almenys ho va reivindicar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va recordar que “la lluita nacional i social a Catalunya sempre han anat de bracet”. UGT i CCOO també van destacar just abans de l’arrencada de la marxa des de la plaça Urquinaona que cal batallar contra la pobresa social i també la laboral en un moment en què les males condicions de treball i les xifres d’atur són “escandaloses”. En aquest sentit van lamentar que el TC, en comptes de fer justícia, sigui un actor polític partícip d’aquesta situació. “Quin risc constitucional té evitar que a algú li tallin la llum?”, va preguntar el secretari general de la UGT, Camil Ros.

Més enllà de la seixantena d’entitats que es van adherir a la protesta, tots els partits de l’espectre polític català menys el PP i Ciutadans van lamentar la suspensió de lleis com la d’igualtat, la d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o el buidatge de competències pel projecte recentralitzador del govern espanyol. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assistir a la manifestació per defensar la sobirania de la cambra catalana i per exigir que els drets adquirits han de continuar vigents. “No pot ser que vinguin de fora a suspendre drets”, va deixar anar. A la cita també va assistir-hi una nodrida representació del Govern. La portaveu i consellera de la Presidència, Neus Munté, va posar de manifest que el TC, “a instàncies del PP”, ha pres “decisions molt lesives” per a la ciutadania catalana. I va defensar que la presència de l’executiu a la protesta tenia tot el sentit perquè l’alt tribunal ha suspès impostos que el Govern considera “imprescindibles” de recaptar per destinar-los a polítiques socials.

Més dur va ser el candidat d’ERC a les eleccions del 26-J, Gabriel Rufián, que no va dubtar a proclamar que cal deixar clar que els catalans, després de 40 anys “intentant canviar” Espanya, ja no “demanaran més permís” per fer el que consideren beneficiós per a la seva ciutadania. “Nosaltres som fidels al mandat popular i majoritari per la futura República Catalana”, va dir escudat per Oriol Junqueras i Marta Rovira. La CUP va optar per participar en la manifestació amb un paper discret.

La lectura era diferent per a l’esquerra que no és partidària de la independència. Tant el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, com el d’En Comú Podem, Xavier Domènech, van posar el focus en la necessitat de posar fi al govern del PP el pròxim 26-J, una fita que va reivindicar de la mateixa manera un PSC que també va voler ser partícip del clam majoritari de la manifestació encara que sempre demani respectar les sentències. Els independentistes busquen ampliar els seus suports seduint els comuns, que per ara somien amb un canvi de la mà de Podem a la Moncloa. Rabell va reconèixer que hi ha un punt d’unió quan va dir que cal demanar respecte per a la “sobirania política del país” de la mateixa manera que cal “defensar els drets socials”.

Unió en la diferència

La manifestació d’ahir va ser el primer espai de la legislatura en què sobiranistes i l’esquerra partidària del referèndum -i que encara no s’ha posicionat pel que fa a la resposta- van coincidir al carrer. L’amalgama de missatges i banderes van posar en evidència que es tracta, per ara, d’un ecosistema molt heterogeni però que sap conviure quan hi ha un combat comú. Més encara quan part de la societat catalana surt al carrer sense por i lluint samarretes amb missatges com el de la UGT: “Sense drets, sense futur, no tinc res”.