Els socialistes volen ser oposició amb tot per fer
El partit gesticula per oblidar el suport a Rajoy mentre encara un any ple de reptes orgànics
MadridEl PSOE encara un llarg hivern després d’haver fet possible el govern de Mariano Rajoy. Un cop constatat el nou govern de tall continuista del president espanyol, el partit socialista, que va arribar a la investidura en plena tempesta, té ara multitud de fronts orgànics oberts. Els haurà d’anar resolent de manera paral·lela a intentar marcar perfil propi com a oposició, però estarà obligat a fer equilibris per no fer enfadar massa Rajoy, que té l’arma de la convocatòria d’eleccions a la seva disposició a partir del maig.
Desempallegar-se de Rajoy
Faran gestos per marcar el seu perfil d’oposició
De seguida que Rajoy va anunciar la composició del seu nou executiu, aquest dijous, el portaveu de la gestora del PSOE, Mario Jiménez, es va afanyar a convocar els periodistes a Ferraz per criticar-lo. El braç executor de Susana Díaz dins del nou poder socialista va considerar que l’executiu té “nul·la” voluntat de diàleg. El moviment apunta cap on aniran les coses al PSOE. Al partit li molesta la imatge subalterna a Rajoy que s’ha guanyat amb l’abstenció a la investidura, i que ha inflamat l’oposició interna liderada per Pedro Sánchez. Per no perdre la batalla del lideratge de l’oposició a Rajoy contra Podem, els socialistes preparen una bateria de gestos que els allunyin dels populars. El primer el van anunciar divendres: mentre els nous ministres juraven el càrrec, van demanar la compareixença de tots al Congrés per explicar quines seran les seves polítiques. La demanda és supèrflua, perquè és costum que aquestes compareixences es produeixin a cada inici de legislatura, però el PSOE les vol aprofitar per marcar de prop els nous ministres i demostrar-se oposició. El problema per al partit serà que el PP els collarà quan comenci a portar al Congrés les lleis importants de la legislatura.
El càstig als díscols
El dilema entre un correctiu dur i no encendre més els crítics
La feina de posicionar-se a l’oposició l’hauran de combinar amb una de menys agraïda. El partit sospesa el càstig que aplica als que van decidir votar no a Rajoy, entre els quals hi ha els diputats del PSC, a qui ja ha obert expedient. Un correctiu massa dur podria minar l’objectiu de distanciar-se del PP i donaria ales al corrent crític intern, però el partit tampoc no té intenció de deixar passar la indisciplina sense càstig. El període d’al·legacions dels díscols acabava aquest divendres. La majoria van al·legar raons de consciència, i tot apunta que se’ls aplicarà una multa econòmica. El problema arriba per als diputats amb càrrec, com la catalana Meritxell Batet, que és membre de la direcció del grup parlamentari. Per a ells, la gestora pensa si aplicar receptes més contundents, com l’expulsió dels càrrecs de responsabilitat perquè passin a ser diputats rasos. En la mateixa carpeta, i amb els mateixos possibles efectes adversos, hi ha la relació amb el PSC, que la gestora ja dóna per fet que s’haurà de redefinir, malgrat que la direcció del partit català ha deixat clar en el seu congrés que prefereix que no es toqui el protocol que uneix els dos partits des de l’any 1978.
La batalla pel lideratge
Deixar passar el record de Sánchez i apuntar un candidat
I per si no hi hagués prou maldecaps a Ferraz, el resorgiment la setmana passada de Pedro Sánchez en una entrevista a La Sexta ha incrementat els nervis per la batalla pel lideratge. Els crítics demanen que el congrés del partit es faci de manera imminent, abans que el record de Sánchez s’esborri, però la gestora vol ajornar el debat. Entremig es començaran a perfilar les candidatures, amb l’etern debat de si deixar presentar la líder a l’ombra Susana Díaz, o si buscar un candidat de consens que freni les ambicions de Sánchez. Patxi López ja es postula com a tercera via.