El sobiranisme posa Colau a l’epicentre

BarcelonaEls defensors de la reforma horària es devien posar les mans al cap quan Carles Puigdemont va convocar la cimera pel referèndum per divendres a les 17.30 de la tarda, una hora que condemnava l’acte a acabar tard. Puigdemont volia convocar-lo al matí, però va reorganitzar-ho tot perquè hi pogués assistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La deferència no només va ser horària: amb la connivència de Puigdemont, Colau va protagonitzar la cimera i s’ha col·locat a l’epicentre del sobiranisme. La proposta sorgida de la reunió, una campanya per exigir el referèndum pactat, és la que s’adequa més a la confluència d’esquerres.

Paradoxalment, aquell matí Colau va haver d’intentar tirar endavant els pressupostos municipals recorrent a una qüestió de confiança, ja que només comptava amb els vots del PSC. L’alcaldessa de Barcelona, incapaç de trobar socis per aprovar els comptes al municipi, va trobar-se més còmoda exercint de peça clau en la política catalana.

El Govern de Puigdemont va voler que l’alcaldessa tingués protagonisme en la cimera. “Colau exerceix un gran lideratge”, expliquen des del Palau per argumentar que comptar amb ella és determinant. La imatge de la cimera va reflectir-ho: Colau encapçalava la comitiva amb Puigdemont, tots dos flanquejant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Anecdòtic o no, el president mateix va buscar-la davant les càmeres per acomiadar-se’n, abans que l’alcaldessa comparegués en roda de premsa per explicar la seva visió de la cimera.

Colau és una aliada indispensable per a l’executiu en aquests moments. Per al Govern, incorporar els comuns al consens pel referèndum representa “la transversalitat del procés” i això és de gran importància per solidificar la majoria de ciutadans partidaris de la votació i també per “demostrar a Madrid que l’aposta per la consulta no és un invent dels partits independentistes”, sinó que també compta amb forces no secessionistes.

Puigdemont i Colau van consensuar el missatge que sortiria de la trobada, i el president va fer esforços per a la comoditat de l’alcaldessa i l’espai polític que representa: en cap moment va parlar d’unilateralitat -ni dins ni fora de la cimera- i la proposta encaixa amb el text favorable al referèndum que van impulsar els comuns després del debat de política general.

Els portaveus dels comuns van sortir satisfets de la cimera. “El procés s’ha de repensar. El relat començarà a esgotar-se i ha de tenir en compte els comuns ”, apunta a l’ARA el president del grup parlamentari CSQP, Lluís Rabell. Per a ell, “hi ha un bloqueig i l’única manera de desbloquejar la situació és amb una consulta pactada”. Una de les persones de confiança de l’alcaldessa manté aquesta mateixa tesi: “El procés ha virat i ara busca els comuns. Sembla que tot depengui de nosaltres”. Però els partits independentistes no comparteixen aquest entusiasme. Les formacions els accepten com una qüestió estratègica (el consens és la prioritat en aquest moment, argumenten), sempre que no signifiqui canviar el full de ruta. JxSí i la CUP ja van recordar que l’oferta de pactar el referèndum caduca amb diferent contundència. Mentre Jordi Turull, president del grup parlamentari de la coalició, deia el dia de Nadal que en “uns quants mesos” ja se sabria si l’Estat tenia voluntat de pactar un referèndum, la cupaire Anna Gabriel exigia al Govern que només trigués “dos o tres mesos” a convocar la votació per al setembre.

Els comuns no volen terminis, com va deixar clar ahir a Europa Press el líder de Podem, Albano Dante Fachin. “Si el president Puigdemont creu que l’estratègia correcta és fixar una data sí o sí, és lliure. Però nosaltres no participarem en una cosa que ja s’ha demostrat que és un fracàs”. Colau, per la seva banda, havia destacat el dia abans que en el Pacte Nacional pel Referèndum “no s’havien establert ni terminis ni dates”. Els membres de la direcció col·legiada del Pacte hauran de consensuar un manifest en què la caducitat de l’oferta serà un dels cavalls de batalla.

Debat intern

Colau ha tornat al tauler de la política catalana just en el moment en què els comuns concreten la seva confluència en un nou partit. Tot i que teòricament el líder és Xavier Domènech, des de l’entorn de l’alcaldessa ho tenen clar: “Ella és el referent però no hi dedica gaire temps”. El nou espai encara no ha entomat el debat del model territorial. La seva aposta pel referèndum pactat és nítida, però esquiven la unilateralitat i mostren ambigüitat amb la independència, una posició poc clara que ha condemnat la resta de partits que l’han intentat. L’única vegada que es van haver de definir va ser durant la consulta del 9-N, en què van donar llibertat de vot. Després de la consulta, l’alcaldessa va dir: “Mai he sigut nacionalista ni independentista, però a la consulta del 9-N vaig votar sí-sí”.

L’aposta encara s’ha de determinar. Per ara, es mostren sense dubtes com un moviment “sobiranista” i a favor de la consulta i algunes veus aposten per un model confederal. Els comuns no viuen el procés com una prioritat però són conscients que no poden fer com si sentissin ploure. Per consolidar-se necessiten tant els vots dels independentistes com els dels partidaris de seguir a Espanya i per aquest motiu segueixen la indefinició. No volen ferir cap sensibilitat. “La independència no és el que uneix els comuns, de manera que tampoc serà el que els separi”, expliquen des de l’equip de Colau. El context els ha posat al bell mig del tauler de joc i la mà que li han estès ara els independentistes els obligarà a definir-se: si el referèndum pactat torna a fracassar, tota la pressió serà per a Colau.