Albert Pla: "Sabia que si escrivia un article ple de mentides i ximpleries el publicarien tots els mitjans espanyols"

Barcelona"Em sento com el Patufet sota de la col sent devorat pel bou de l'independentisme". Així s'ha expressat el cantant satíric Albert Pla a RAC1, en una cançó en què s'ha dirigit a "a tots els catalans i espanyols sensats". Aquesta vegada, diversos mitjans espanyols s'ha estimat més passar per alt el to eminentment satíric de la 'carta', i han considerat que Albert Pla, iconoclasta de mena, estava sent tot un exemple de seny. Convertit en 'trending topic', el mateix Pla ha expressat a Twitter que tot plegat era una presa de pèl.

Amb el seu estil irònic i amb el 'Virolai' de fons, reivindica: "Els catalans no volem tenir més privilegis que qualsevol de les altres regions d'Espanya". "Us imagineu la meravella que seria que també poguéssim veure algun dia els espanyols sortint dels toros amb pressa per poder gaudir d''Els Pastorets' amb llàgrimes als ulls i el cor dividit?", diu Pla.

La cançó fa: "Ja ningú està per cançons, i més amb la que ens està caient als catalans que també ens sentim espanyols". "Tinc el cor dividit, em fa mal l'ànima, no entenc res", afirma.

Pla es dedica a fer un repàs de la seva joventut i assegura que recorda "no fa tant de temps, un jove ple de somnis passejant per les Rambles amb amics de Madrid parlant en castellà sense que ningú t'insultés pel carrer. Recordo que llavors aquesta Barcelona era la Barcelona més bonica del món: la Barcelona de Juan Marsé, Gil de Biedma, Vargas Llosa i de tants altres catalans".

"Recordo amb el cor trencat aquestes entranyables tertúlies a la meva estimada Boqueria, al bar Pinotxo, on tots dèiem el que pensàvem i rèiem de les nostres discrepàncies. Però ara els meus antics amics s'asseuen al tamboret més alt, fent callar els altres", apunta.

Pla també diu que se sent "orgullós de ser nen" i que es nega a "perdre" la seva "infància". Per això recorda quan el seu pare li cantava 'El noi de la mare' i després li posava 'Fina estampa', de María Dolores Pradera. "M'adormia agafat a la seva mà i sabent-me el nen més llest del món perquè la meva mare em deia que jo parlava dos idiomes i que la resta de nens del món només en parlaven un".

També recorda el seu pare "escoltant aquest meravellós disc de Serrat cantant Machado i després taral·lejant 'L'home dibuixat', de Sisa". Després de passar llista a aquests records, Pla assegura que té "enveja" de la seva infància: "D'aquell altre dia que amb la meva família vam haver de sortir amb pressa d'Esparreguera després de veure 'La Passió' perquè no arribàvem a temps de veure Bertín Osborne al Palau de la Música".

Arribats a aquest punt, "des del vaixell de paper" de la seva infància, demana "ajuda a tots els catalans i espanyols sensats". Pla expressa la seva desconfiança en Rajoy, tot i reconèixer que "ha esquivat la crisi econòmica amb notable habilitat". I continua: "Però també crec que potser no ha gestionat bé la problemàtica de Catalunya. Crec que la situació actual reclama que altres polítics més sensats com Pedro Sánchez han de liderar ara serenament i sense presses, sobretot sense presses, una resposta dialogada amb el president català que, tot i que mani en minoria, si sumes el vot de tots els catalans, segueix sent el president de Catalunya ".