Dels èxits electorals a les polèmiques judicials: cara i creu de Rita Barberá

BarcelonaQui era Rita Barberá? La mort de l'exalcaldessa de València i actualment senadora del PP recupera la història de qui el mateix Mariano Rajoy va definir com "l'alcaldessa d'Espanya". Una trajectòria política plena d'èxits -va guanyar 5 vegades seguides per majoria absoluta- però també farcida de polèmiques i esquitxada de casos de corrupció que van acabar apartant del PP una de les seves figures més rellevants.

Deu coses que (potser) no saps de Rita Barberá

Naixement, infantesa i joventut

Filla d'una família acomodada que va ser Musa de l'Humor

Rita Barberá va néixer el 16 de juliol de 1948. Els seus pares eren Josep Barberà Armelles, un periodista de l'època franquista, i Carmen Nolla Forcada, hereva de l'empresa familiar de ceràmica Fábrica de Mosaicos Nolla.

De la seva vida privada es coneix poca cosa. Se sap que va llicenciar-se en ciències polítiques, econòmiques i comercials a la Universitat de València i que tenia estudis de ciències de la informació per la Complutense de Madrid. De fet, abans de dedicar-se a la política va exercir, com el seu pare, de periodista a 'Radio València' i a 'Levante', on s'ocupava de les notícies de tribunals i urbanisme.

Amb 25 anys va ser declarada Musa de l'Humor en un concurs literari organitzat per l'Ajuntament de València. Rellevava així la periodista Natalia Figueroa, que havia guanyat l'Olimpíada Internacional de l'Humor l'any anterior, uns mesos abans de casar-se amb el cantant Raphael.

Del periodisme a la política

Barberá va viure un ascens meteòric cap a l'alcaldia de València

Amb només 27 anys va guanyar, a través d'unes oposicions, una plaça al cos especial d'economistes sindicals. Va estar-se només 3 anys en aquella feina: va ser després cap de gabinet de premsa del Govern Civil de València i després va passar a dirigir el gabinet de premsa de la Confederació Empresarial Valenciana, un càrrec que va ocupar fins al 1983.

Va ser aleshores quan va entrar a formar part del comitè executiu nacional del PP, un partit al qual va arribar a través d'Aliança Popular, del qual va ser candidata a la Generalitat el 1987 i va recollir menys de mig milió de vots, cosa que la va fer quedar-se a l'oposició. Abans havia militat al partit Reforma Democrática, de Manuel Fraga. A les files del PP va ser 8 anys diputada a les Corts Valencianes i el 1991 va fer el salt definitiu: el PP va pactar amb Unió Valenciana (UV) i, tot i que el PSOE havia guanyat les eleccions, Barberá va convertir-se en alcaldessa de València.

"L'alcaldessa d'Espanya"

Va guanyar 5 vegades per majoria absoluta

Com a alcaldessa, va revalidar l'alcaldia 5 legislatures seguides (1995, 1999, 2003, 2007 i 2011), totes per majoria absoluta. El millor resultat l'obtindria el 2007, amb el 56,67% dels vots. Durant aquests anys va buscar-se fidels col·laboradors, molts dels quals familiars seus. La seva germana Toton va ser la seva cap de gabinet i a 2 dels seus nebots els va contractar en diverses ocasions, per exemple al teatre municipal. La seva gran amiga, María Carmen García Fuster, era la secretària municipal del PP. Barberá no es va casar mai i tampoc té fills.

Durant la seva gestió, hiperbòlica i grandiloqüent, es va construir a València la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Oceanogràfic, el Palau de les Arts i el Palau de Congressos, i es van celebrar projectes com la Copa Amèrica de Vela i el gran premi de Fórmula 1.

Diuen d'ella que va implantar un horari a mida a l'Ajuntament de València, de mig matí a mitja tarda. Per això, tot i que era constant que el seu nom sortís a les quinieles per fer el salt a Madrid, ella sempre descartava aquesta possibilitat, perquè el càrrec no era compatible amb l'horari que feia al consistori.

24 anys de polèmiques

Del cotxe aparcat en un garatge al 'caloret faller'

De caràcter contundent, Barberá no deixava indiferent ningú. Els seus anys al capdavant de l'alcaldia de València també deixen algunes polèmiques, que la van situar a l'ull de l'huracà mediàtic moltes vegades. Una de les seves frases més recordades va ser en un míting d'on va sortir aclamada el 2007, quan, emulant Bart Simpson, va cridar: "Sense acritud i amb un humor simpsonià... Zapatero, multiplica't per zero".

Més exemples del caràcter excèntric de Barberá: Compromís va forçar la retirada del cotxe de l'alcaldessa, que havia estat guardat en un garatge durant més de 23 anys. Ella va al·legar motius de seguretat per desplaçar-se en cotxe oficial.

I si durant 2 dècades no va tenir temps de moure el cotxe del pàrquing, tampoc va trobar el moment per millorar el seu nivell de valencià. Durant el seu mandat Rita Barberá es va encarregar de fer gala de la seva 'valencianitat' sempre que va poder, però sempre en castellà. Des d'un primer moment el valencià el va relegar als actes folklòrics, i és molt complicat trobar en les 6 legislatures que va estar al capdavant del consistori intervencions públiques de Barberá que no siguin en castellà. I potser és millor que fos així, perquè si no l'anecdòtic 'caloret' hauria passat desapercebut.

Precisament va ser també durant les Falles, aquest cop del 2010, quan va protagonitzar un altre moment que es va fer viral anys després. Fent honor al títol que havia guanyat amb 25 anys, el de Musa de l'Humor, Barberá va ser gravada llançant petards a membres de l'oposició a l'Ajuntament de València.

I també va ser durant una mascletà quan va fer un gest que la sentenciaria. Faltaven pocs dies per a les eleccions municipals del 2015, que va acabar perdent, quan va dedicar un gest burleta als manifestants que demanaven una investigació de l'accident del metro de València del 2006, en què van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides.

L'esclat del cas Gürtel

Va defensar Camps perquè "tots els polítics reben regals"

L'esclat del cas Gürtel, el 2009, va suposar el principi del final de la carrera política de Barberá. L'alcaldessa va tancar files amb el ja dimitit president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, amb una de les frases més polèmiques que se li recorden: "Tots els polítics d'aquest país, del primer a l'últim, reben regals". Després defensaria que una bossa de la marca Louis Vuitton és un "regal habitual" i que encara n'hi ha de "més cars".

La pèrdua de l'alcaldia, un cop insalvable

"Quina hòstia", va dir al delegat del govern en conèixer els resultats

Amb la justícia estrenyent el seu cercle més pròxim, el cop definitiu per a Barberá va ser perdre l'alcaldia de la ciutat que havia governat durant 24 anys. El PP va tornar a guanyar les eleccions del maig del 2015, però va perdre la majoria absoluta i pel camí es va deixar 100.000 vots. Un pacte entre Compromís, el PSPV i València en Comú va apartar-la del càrrec. Un dia abans de la formació del ple municipal, Barberá va renunciar a l'acta. A la història passarà també el vídeo de Barberá, aquella nit electoral, dient al delegat del govern, Serafín Castellano, amb total sinceritat després de conèixer la debacle electoral del PP: "Quina hòstia".

Va ser aleshores quan, sense més remei, va fer el salt a Madrid com a senadora. En ser imputada pel cas Taula, en plenes negociacions per a la investidura de Mariano Rajoy (Ciutadans ho va posar com a condició) i amb moltes pressions externes però també del mateix PP, va sol·licitar la baixa del partit, però va aferrar-se a l'escó al Senat, on formava part del grup mixt.