Les 16 reunions entre el Govern i la CUP per superar l'atzucac dels pressupostos

BarcelonaCom han negociat Junts pel Sí i la CUP els pressupostos? Els cupaires decidiran demà definitivament si retiren l'esmena a la totalitat -tal com va avançar l'ARA, una nova reunió del consell polític i el grup d'acció parlamentària emetrà el veredicte final- però les dues forces independentistes ja fa temps que conversen sobre els comptes. L'ARA ha tingut accés a un informe que el secretariat nacional de la CUP va traslladar a tota la militància per informar de les reunions amb el Govern i Junts pel Sí, just abans que el consell polític i el GAP del passat 27 de maig decidís presentar una esmena a la totalitat.

En total, són 16 reunions, des del 3 de febrer al 2 de juny, entre l'equip negociador de la CUP -pilotat per la diputada Eulàlia Reguant i l'exdiputat Josep Manel Busqueta, però en què en ocasions puntuals també hi participen les diputades Anna Gabriel i Pilar Castillejo, l'exdiputada Isabel Vallet i membres del secretariat- i el del Govern, que comanden el propi conseller d'Economia, Oriol Junqueras; el secretari d'Economia, Pere Aragonès; el secretari del Govern, Joan Vidal; el secretari general del departament d'Economia, Josep Maria Jové; i els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull, Maria Senserrich i Roger Torrent.

El principi: declaració del 9-N i grup de treball pel deute

La primera presa de contacte va ser el 3 de febrer, en una reunió que va servir, segons l'informe de la CUP, per "conèixer els plantejaments" del Govern de cara als pressupostos. Els cupaires van recordar el compromís amb l'annex de la declaració rupturista del 9-N per abordar el debat sobre el deute públic. Dues setmanes després, el 24 de febrer, es va debatre com reformar l'estructura tributària autonòmica i la CUP torna a reiterar la necessitat de crear un grup de treball sobre el deute. Caldria una altra reunió, el 17 de març, per acabar de tancar els serrells del grup de treball sobre el deute, que es crearia el 30 de març. El dia 17, la CUP planteja al Govern com "entoma el debat de pressupostos" i una primera proposta de les línies mestres sobre la qual basaran la negociació.

El dia 13 d'abril la CUP rep "les grans xifres no tancades" del pressupost del 2016, i uns dies més tard, el 4 de maig, obtenen la versió de la llei de mesures i acompanyament dels pressupostos. Dos dies més tard, el Govern "quantifica" com podrien créixer els ingressos si s'incloguessin les mesures que proposa la CUP. "Aquesta quantificació no suposa en cap cas l'acceptació de les nostres propostes", avisen, i lamenten que el Govern "no facilita la documentació" que han fet servir per fer els càlculs.

El dia 9, el 12 i el 17 de maig també hi ha reunions per concretar les propostes de la CUP, un cop la formació anunciés públicament en una conferència de premsa les seves principals demandes sobre els pressupostos. No serà fins el dia 20 de maig, quatre dies abans que Junqueras presentés els pressupostos, que la CUP fa "un primer intercanvi sobre la llei de mesures". Un dia després de presentar els comptes, el 25 de maig, el Govern respon a algunes de les demandes de la CUP, amb una partida pressupostària o bé amb la proposta de com assumir-la. Aquell cap de setmana, el consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP va aprovar presentar una esmena a la totalitat.

Les reunions després de l'esmena

Després de la presentació de l'esmena a la totalitat, i en una setmana intensíssima de reunions al més alt nivell, les trobades JxSí-CUP no van aturar-se. Així, el 31 de maig, una delegació de la CUP va reunir-se amb representants del departament de Salut per recollir informació dels pressupostos i el 2 de juny es va fer el mateix però amb la conselleria d'Ensenyament.

L'1 de juny, els diputats cupaires Anna Gabriel i Joan Garriga es reuneixen al Parlament amb Carles Puigdemont per traslladar-li els motius de l'esmena a la totalitat. Aquest gest es produeix per decisió de la permanent del grup d'acció parlamentària reunit el dia abans.

L'últim contacte es produeix el 2 de juny, quan els diputats Pilar Castillejo, Eulàlia Reguant, Joan Garriga i Anna Gabriel i els membres del secretariat Tomàs Sayes i Xevi Generó es reuneixen amb Puigdemont, Junqueras i els secretaris del Govern i Vicepresidència. En aquella trobada al Parlament, el Govern entrega un document de resposta a les demandes de la CUP, que no queden satisfets i refusen la nova oferta.

Una "nova proposta" del Govern que les bases ja coneixien

El cas és que aquesta nova proposta no era música nova per a la CUP. Quan la militància va debatre sobre els comptes per decidir si presentaven o no una esmena a la totalitat ho van fer en base a un document al qual ha tingut accés l'ARA, que és un resum dels primers acords entre Junts pel Sí i la CUP en matèria pressupostària. En aquestes 8 pàgines, el secretariat ja anunciava a la militància alguns dels preacords amb Junts pel Sí. Això significa que la militància de la CUP va apostar per registrar una esmena a la totalitat sabent ja que els pressupostos inclourien la majoria de punts que el Govern va presentar com a una nova proposta per provar de seduir els anticapitalistes i forçar que retiressin l'esmena.

Llegeix aquí el resum dels preacords pressupostaris entre JxSí i la CUPPer exemple, la CUP ja preveia que els pressupostos augmentarien dels 50 milions previstos al pla de xoc a 71 per garantir la llei de dependència, s'ampliaria el fons destinat a la llei de pobresa energètica i es reobririen els caps de Cerdanyola, Montcada, Guineueta i Mataró. A més, el secretariat va informar a la militància que el Govern "accepta" la proposta de publicar tots els sous de les entitats i agències públiques i dels alts càrrecs que depenen del Parlament i que s'incorporarien partides per la hisenda pròpia i el procés constituent. El que inclou el Govern a la nova proposta i que no apareixia entre les demandes principals de la CUP és reduir a la meitat el termini de substitucions de baixes a les escoles públiques, passant dels 6 dies actuals a 3.

En canvi, la nova proposta del Govern sí que concreta aspectes que van quedar a l'aire en les converses. Per exemple, el document entregat als cupaires indicava l'abaratiment de la T-Trimestre a les persones aturades i també incloïa augmentar en 60 milions durant dos anys el pressupost per a l'oferta pública d'escoles bressol.

Durant la negociació tampoc es va concretar què fer amb el Consorci Sanitari de Lleida, el CIMS de Girona i els Plans Funcionals de Tarragona perquè hi havia "diferències interpretatives" entre el Govern i la CUP, però a la nova oferta, el Govern anunciava que aturaria tots aquests projectes, tal com demanaven els anticapitalistes. També va quedar pendent de negociació -la CUP diu en el document que "per diferències entre CDC i ERC"- el que fa referència a l'IRPF i a l'impost sobre successions.