El referèndum de l’1 d’octubre es comença a fer gran
PolitòlegEn l’enquesta feta per Opinòmetre per a l’ARA s’hi condensen algunes de les claus del procés polític català dels últims anys. El suport a la independència se situa lleugerament per sobre del rebuig, però la diferència no és prou gran per donar-la per feta. De fet, és una diferència estadísticament significativa per poc, i la presència d’un 12% d’enquestats que no saben què votaran, o no responen, la fa més incerta.
En canvi, el suport a la celebració d’un referèndum sobre la qüestió és hegemònic a Catalunya: el 68,5% de les persones enquestades hi estan totalment o més aviat d’acord. És difícil trobar acords tan amplis i transversals en qüestions polítiques d’alta intensitat en una societat tan fragmentada políticament com la nostra. Aquest 68,5%, a més, pren més rellevància ara que el referèndum ha deixat de ser una idea abstracta per esdevenir alguna cosa més tangible: és la primera enquesta publicada que s’ha fet després de l’anunci de la data i la pregunta.
I és aquí on rau una de les claus de tot plegat: on se situarà la participació en el referèndum. ¿A prop del 42% de partidaris de la independència, o més aviat s’acostarà al 68,5% dels que pensen que cal un referèndum? La potència política de l’1 d’octubre depèn, en bona mesura, d’això: com més ampli i divers sigui el perfil de ciutadans i ciutadanes que passin per les urnes, més difícil serà ignorar-ne el resultat.
La resposta a aquesta incògnita, lògicament, encara no la sabem. Però el punt de partida que dibuixa aquesta enquesta és força favorable per als partidaris del referèndum: un 55% dels enquestats declaren que segur que participaran en la cita de l’1 d’octubre, i un 9,3 addicional pensen que possiblement ho faran. Amb aquests nivells de participació, que se situen entre 12 i 21 punts per sobre del suport al sí que mostra l’enquesta, es farà cada cop més difícil presentar el referèndum com una mera mobilització independentista.
Si anem als detalls, podem veure com un 34,7% dels contraris a la independència afirmen que segur o possiblement aniran a votar l’1 d’octubre. I, si mirem les dades per simpatia de partit, el quadre que dibuixen és, potser, encara més il·lustratiu. En conjunt, més del 70% dels simpatitzants dels comuns mostren una tendència favorable a participar en el referèndum de l’1 d’octubre, cosa que explica segurament les grans dificultats que tenen els seus dirigents per despenjar-se’n. Fins i tot entre els simpatitzants del PSC hi ha una xifra gens menyspreable d’enquestats amb ganes de participar en el referèndum encara que sigui per dir, molt majoritàriament, que no volen la independència.
La incògnita de l’abstenció
Sempre cal, òbviament, mantenir una certa cautela amb les dades de totes les enquestes. Bàsicament per dues raons: la primera és que hi ha una tendència ben coneguda de les enquestes a sobreestimar la participació. Els ciutadans més abstencionistes són més difícils d’enquestar i, sovint, quan se’ls hi demana, afirmen que participen més del que realment ho fan perquè l’abstenció sovint és percebuda com un comportament socialment poc desitjable. Tanmateix, és raonable pensar que en el cas del referèndum, en què hi ha un gran bloc polític i mediàtic que mira de deslegitimar-lo constantment, aquest biaix en favor de la participació serà més baix que a les eleccions habituals.
D’altra banda, cal que no oblidem que aquesta és una enquesta feta al mes de juny i que, per tant, planteja simplement un punt de partida d’un procés que, fins a l’octubre, serà complex i d’alt voltatge polític. Per això, les coses encara es poden moure en moltes direccions. Les grans xifres de l’opinió pública catalana sobre la independència i el referèndum semblen ja cristal·litzades, i observem molt poca volatilitat. Però la translació d’aquestes actituds a un comportament determinat l’1 d’octubre pot dependre, potencialment, de molts factors conjunturals que ens obligaran a anar-ho seguint de prop.
Entre els que encara dubten sobre si participar o no en el referèndum, les raons més adduïdes que els podrien dur a participar-hi són que el referèndum fos pactat (26%), la voluntat de fer sentir la seva veu (18%) i que el referèndum fos vinculant (17%). Això mostra també una gran heterogeneïtat d’expectatives entre els sectors que encara no han pres una decisió sobre la seva participació.
El que aquesta enquesta constata, de nou, és la gran distància que hi ha entre l’opinió pública catalana i l’ecosistema polític espanyol, que presenta aquest referèndum com una mena de cop d’estat d’una minoria radicalitzada. Una majoria substancial de la societat catalana hi veu, en canvi, una oportunitat per expressar la seva posició -sigui quina sigui-, i per resoldre democràticament el debat sobre la sobirania. Per tant, l’oportunitat de deixar enrere l’espectre del 9-N està sobre la taula.
