La qüestió de confiança, per a l’última setmana de setembre

BarcelonaEl calendari és, sovint, font de desavinences entre partits sobiranistes. L’episodi -efímer- d’ahir n’és un exemple. Al matí, el tàndem d’ERC al Congrés dels Diputats format per Gabriel Rufián i Joan Tardà va proposar que la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà Carles Puigdemont es faci abans de la Diada per celebrar-la “amb un èxit al Parlament” encara ben viu dins les files independentistes. Ràpidament, fonts governamentals van situar el tràmit “a l’última setmana de setembre”, una data “ja consensuada dins de l’executiu”, que no té intenció de moure’s. El debat de política general, segons dirigents consultats per l’ARA, anirà després de la qüestió de confiança, sempre que Puigdemont se’n surti. Durant aquesta setmana arrencaran els contactes amb tots els partits per sondejar els suports de què disposa.

A què es deu el moviment d’ERC? Fonts consultades l’atribueixen a la “pressió” de la societat civil -l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- per arribar a la reivindicació anual de la Diada amb un gest d’unitat al Parlament. “Volen que hi anem tots abraçats”, ironitzava ahir un dirigent sobiranista. “Els fa por arribar-hi sense saber si se superarà la qüestió de confiança”, afegeix una altra veu, que no descarta que abans de l’Onze de Setembre hi hagi un principi d’acord entre Junts pel Sí i la CUP que permeti superar el tràmit i, a banda, encamini l’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent. Les posicions, especialment en l’àmbit dels números de la Generalitat, segueixen allunyades.

“La qüestió de confiança és una gran oportunitat, no només perquè el Parlament atorgui la seva confiança al nostre Govern, sinó també per rellançar el procés, que entra a la fase final fins a arribar al moment de complir el compromís adquirit de proclamar el nou Estat”, va assenyalar Tardà després de la permanent d’ERC. En la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí, però, Marta Rovira -secretària general dels republicans- va garantir que la data prevista es mantindria ferma. “Ha sigut una manera de quedar bé amb les entitats”, raonaven a la tarda veus de la coalició sobiranista.

A la recerca de suports

En un primer moment, Puigdemont no tenia cap intenció de negociar prèviament amb la CUP -el ressentiment de Convergència, ara Partit Demòcrata Català (PDC), era una obvietat-, però la situació ha canviat. Tot i les desavinences nascudes arran del bloqueig dels anticapitalistes als comptes, la CUP segueix sent el soci natural en clau d’avançar cap a la independència. I, d’altra banda, la relació amb l’espai dels comuns no és precisament reeixida, especialment després de les discrepàncies evidents a la comissió d’estudi del procés constituent. El president encara uns contactes decisius per continuar al càrrec després de l’última setmana de setembre.