Joan Tardà i Gabriel Rufián: “El que passa a Madrid ja és secundari”

BarcelonaJoan Tardà (Cornellà, 1953) i Gabriel Rufián (Barcelona, 1982) són la parella de portaveus d’ERC al Congrés. Una parella amb estils contraposats però ben avinguda, tal com es palpa en la distància curta. Per a Tardà, referent dels republicans a Madrid els últims anys, aquesta és la seva quarta legislatura, mentre que Rufián debuta com a diputat després d’una fugaç trajectòria a Súmate i l’ANC, dues entitats de referència del sobiranisme civil. Així veuen l’escenari català i espanyol.

El Congrés, un gran teatre

“El primer que et sobta de Madrid és aquest punt de teatralitat”

La primera xerrada de Rufián amb Súmate va ser el 21 de febrer del 2014 a Trinitat Vella. Va parlar de la viabilitat de les pensions en una eventual Catalunya independent. Dos anys més tard, el 4 de març del 2016, Espanya va descobrir un diputat de discurs pausat i relat poètic. La seva intervenció en la segona sessió de la investidura fallida de Pedro Sánchez -“Sóc un xarnego i independentista; vet aquí la seva derrota i la nostra victòria”- va fer bullir les xarxes socials. Es va presentar en societat al Congrés. “El primer que et sobta a Madrid és aquest punt de teatralitat. Al Congrés s’hi fa teatre del bo i, a vegades, del dolent”, diu Rufián, sorprès també per “la manera de fer parlamentarisme”, amanida per sorolls, interrupcions i algun insult. Tardà va descobrir la cambra baixa el 2004. “La primera sensació colpidora de posar els peus al Congrés és el goig de representar el republicanisme. I això és un gran carburant”, explica el portaveu d’ERC, que ha fet de cicerone a Rufián en els primers passos a la capital espanyola, on encara no hi ha executiu.

Catalunya i l’estat propi

“Només perdrem si el Govern s’arronsa; depèn de nosaltres”

Autoproclamats soldats no armats del Govern i el Parlament a Madrid -així es definien en campanya, un missatge que els va reportar 9 diputats-, Rufián i Tardà subratllen que treballen per “defensar el vot” del poble català. Entenen, però, que Catalunya es juga el seu futur a casa. “Per primera vegada en la nostra història contemporània tot el que passa a Madrid ja és secundari. És important, però secundari. Tot depèn de nosaltres”, raona Tardà, que apel·la al mandat democràtic sorgit del 27-S. “Si el Govern no traeix l’obligació que ha contret amb la ciutadania, guanyarem. Només perdrem si el Govern s’arronsa”, afegeix el portaveu republicà.

Política i desinformació

“Hi ha més informació del procés a Copenhaguen que a Guadalajara”

Tardà ha fet feina de formigueta en els últims anys per entrevistar-se amb ambaixadors instal·lats a la capital espanyola amb l’objectiu d’explicar el procés català. “El reconeixement internacional dependrà del percentatge que obtingui el sí en el referèndum de la Constitució”, argumenta Tardà, que considera imprescindible un triomf aclaparador en la consulta d’un futur text constitucional, així com “la rigorositat en els procediments”. Rufián lamenta que a Espanya hi arribi un missatge distorsionat del procés sobiranista: “El que em sembla dramàtic i que, alhora, reflecteix la mena de democràcia de l’estat espanyol és que hi hagi gent més informada del procés a Copenhaguen que a Guadalajara. A Múrcia hi ha persones que pensen que el 27-S va guanyar Ciutadans i que no deixem ser presidenta Inés Arrimadas”.

L’acumulació de forces

“ERC ha assolit la maduresa amb el suport a un Govern que retallava”

A Madrid, ERC hi ha tingut portaveus amb personalitat, que Tardà defineix com a gent “valenta i pencaire”. En destaca l’empremta de Joan Puigcercós -“Un home d’acció, tot cor”, recorda- i els discursos “savis” de Joan Ridao. Rufián ho complementa: “Si preguntes a Madrid per persones representatives de l’esquerra et diran Anguita, Beiras, Labordeta i Tardà, i t’ho dirà gent de Burgos, Palència o Segòvia”. La seva parella al Congrés prefereix parlar del compromís dels republicans amb el projecte independentista. “L’acte de més maduresa d’ERC en els últims anys no han sigut ni tan sols els tripartits sinó donar suport a un Govern que retallava a Catalunya i que a Madrid votava les lleis més reaccionàries del PP. En aquests anys, duríssims, ERC ha assolit la plena maduresa. I l’esforç fet amb Convergència ara l’hem de fer amb els autodeterministes que no són independentistes. Això serà clau per parir la República”, sentencia Tardà, que destaca la coordinació amb Democràcia i Llibertat.

Podem i el referèndum

“Els autodeterministes hauran de decidir si estan amb la democràcia”

Tot i que En Comú Podem s’ha obert aquesta setmana a vincular el referèndum a l’estat federal -un matís substancial respecte a la promesa feta el 20-D-, Tardà confia que no rebaixaran postulats. “Estic convençut que Podem no se’n sortirà amb el referèndum, i haurà de metabolitzar aquest fet”, apunta Tardà, que diu que ha percebut com, al Congrés, els diputats de Pablo Iglesias observen ERC amb complicitat. “Si els independentistes no afluixem hi haurà un trencament democràtic. I els autodeterministes hauran de decidir si estan amb la democràcia”, diu. “L’única cosa que haurem d’evitar és que algú no tingui la temptació de modificar o alentir el procés a l’espera d’una oferta de Madrid. Això seria una traïció. Però si vingués una oferta a l’escocesa, el Parlament estaria obligat a estudiar-la”, completa Tardà. “Cal dir que el poble català ja fa un parell d’anys que no s’espanta”, destaca Rufián, que importaria el convenciment i l’autoestima del caràcter madrileny per compensar cert derrotisme de la conducta catalana, un tret distintiu alimentat per la història, matisa Tardà.

Rivera, de Suárez a Duran

“Pensar que ell és Suárez es cura llegint les actes parlamentàries”

Rufián sol enviar dards afinats a Ciutadans, a qui considera la “dreta reaccionària i neoliberal”. “No és un tema personal, és un tema de decència política. Pensar que Rivera és el nou Suárez i no el nou Donald Trump es cura llegint les actes dels últims nou anys al Parlament”. El diputat republicà s’atura en el simbolisme del fet que el líder de Ciutadans hagi heretat la cadira de Josep A. Duran i Lleida al Congrés. “Des del punt de vista polític m’alegro que ja no hi sigui”, admet Tardà. A Rufián també li costa identificar el PSOE amb el discurs d’esquerres: “Creure que el PSOE d’Ibarra, de Sánchez Vara, de Díaz i de Felipe González és un partit d’esquerres és perdre’s els últims 20 anys de la política espanyola”.