Barrientos insta a resoldre el procés sobiranista lluny dels tribunals
El nou president del TSJC avisa que treballarà per frenar qualsevol llei que desbordi la Constitució
Barcelona“Que ningú acudeixi als jutjats i als tribunals a la recerca de solucions al debat social obert actualment a Catalunya”. Aquesta era una de les frases que tenia assenyalades en negreta Jesús María Barrientos, nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el seu discurs de presa de possessió. I, seguidament, hi apareixia un avís directe als responsables polítics: “Només a ells els correspon encaminar aquest debat i articular respostes imaginatives que puguin ser acceptades per àmplies majories socials”. Dues frases que resumeixen l’ànim amb què arriba Barrientos a una institució clau en l’intent de judicialitzar el procés sobiranista que promou l’Estat per frenar el mandat del 27-S. La plana major de la justícia espanyola -encapçalada per Carlos Lesmes, president del Consell General de Política Judicial (CGPJ)- va escoltar en directe tots els matisos del discurs del nou president dels jutges catalans.
Carles Mundó, conseller de Justícia, i Jordi Jané, titular d’Interior -que en els mesos previs a la confecció del Govern havia fet saber que no li hauria fet res assumir aquesta altra cartera-, van ser els màxims representants de l’executiu que lidera Carles Puigdemont. El president, en el moment de la presa de possessió, tenia una visita oficial a l’Hospitalet de Llobregat i va declinar la invitació per anar al Palau de la Justícia. Al Govern es manté el recel sobre Barrientos -nítidament contrari al procés-, però fonts consultades troben positiu que allunyés els tribunals dels focus. El nou president del TSJC, això sí, no es va estalviar avisos -més o menys explícits- cap al procés de desconnexió.
Lleis i reformes
“Cap llei es pot pretendre democràtica si ignora l’estat de dret”, va argumentar Barrientos, que va advertir que una de les seves feines és treballar per “inaplicar qualsevol llei o disposició normativa de rang inferior que desbordi o s’aparti del cos jurídic d’inspiració constitucional”. Una manera d’alertar que qualsevol avenç unilateral en el procés -el Parlament començarà aviat les ponències de les tres lleis de desconnexió amb aprovació prevista per al final de la legislatura- serà observat amb lupa pel TSJC, encarregat de supervisar la causa del 9-N. De fet, Barrientos ja ha fet saber a la defensa que porta el cas que ell veu “delicte” en la jornada de participació.
Quin marge té el Parlament per dotar Catalunya de més autogovern? Bàsicament, va dir, pressionar per una reforma de la Constitució “aconseguida dins dels procediments que hi ha establerts”. De fet, Barrientos va voler especificar que la legitimitat del Parlament emana de l’Estatut i, “abans”, del text constitucional del 1978, que no és “immutable”. “Aquest és l’estat de dret que tots ens hem donat i el pilar més sòlid de la nostra convivència pacífica”, va considerar el president del TSJC. Lesmes va tancar l’acte recollint el guant: “Els jutges estem obligats a vetllar pel compliment de la llei i la Constitució sense ambigüitats ni càlculs oportunistes”.
El president del CGPJ, citant Montesquieu, va indicar que la llibertat “és el dret a fer el que les lleis permeten”. En altres intervencions, Lesmes ha optat per una línia més dura. De fet, el setembre del 2015 -en dies previs a la Diada- indicava que declarar la independència suposaria “traspassar els límits de la honestedat democràtica”. En aquesta legislatura, segons va reiterar dijous Puigdemont, no hi haurà cap “proclamació efectiva” de l’estat català, però es deixarà “tot a punt” de cara a la independència.
El camí sobiranista, a mesura que ha anat avançant, ha posat de manifest la pressió de l’Estat als estaments judicials. Miguel Ángel Gimeno, encarregat de liderar el TSJC durant els últims cinc anys, es va voler acomiadar del càrrec fent una crida a preservar la “independència” del gremi, que vol “més lliure de pressions”. “De les que tinguin origen en altres poders de l’Estat, dels mateixos membres del poder judicial i dels interessos en joc”, va puntualitzar Gimeno, que va tenir una relació cordial amb l’executiu català.
“El problema vindrà més per la banda de Lesmes que no pas per la de Barrientos”, reflexionaven ahir fonts del Govern. El TSJC seguirà sent, a llarg dels pròxims mesos, un dels escenaris del pols entre l’Estat i la Generalitat.
