Quant deu el teu municipi?

Barcelona[Consulta el deute de cada ajuntament punxant al mapa damunt de cada municipi. A la caixa 'Visible layers' pots canviar el tipus de visualització: deute per habitant, variació 2010-2014, variació 2013-2014, els ajuntaments més endeutats i els ajuntaments més endeutats per habitant].

Moltes famílies que pateixen la crisi saben què significa que, tot i reduir les despeses al mínim, els crèdits es vagin acumulant més i més, mes a mes. És una situació també coneguda per les institucions públiques, les quals han vist minvats els ingressos i han de recórrer al deute per fer front a totes les despeses, en especial a aquelles amb un sistema de finançament precari. És el cas de la Generalitat –se’n queixa sovint–, però també dels ajuntaments, que reclamen des de fa anys i anys un finançament adequat per fer-se càrrec de les competències pròpies i de les sobrevingudes per la difícil situació econòmica, en actuar com l’última xarxa de seguretat per als veïns.

Així, malgrat la dura retallada en despesa i el ferri control del ministeri d’Hisenda als seus comptes, els consistoris catalans només van aconseguir reduir l’endeutament un 1,3% en l’anterior legislatura –en concret, des del 31 de desembre del 2010 fins al mateix dia del 2014, les dates en què el govern central actualitza la xifra–. De fet, 301 consistoris van haver-se d’endeutar més del que ho estaven i tot. Per contra, 525 van retallar el crèdit pendent i 121 que no devien res van mantenir-se impol·luts.

Mentre que la pugna principal de les comunitats autònomes amb l’executiu central és pel repartiment del dèficit, aquesta és una pantalla ja superada pels ajuntaments. Bàsicament, perquè la llei d’estabilitat estatal els impedeix incórrer en dèficit –per això, amb escasses excepcions, cada any acaben amb lleugers superàvits–. L’objectiu principal dels ajuntaments és la reducció de l’endeutament. En el cas dels ens catalans, el 2011 el van rebaixar lleugerament respecte als 5.136 milions amb què iniciaven l’any, però el 2012 el van tornar a incrementar, fins a 5.512,3 milions. El 2013 el van retallar de nou una mica, però va ser el 2014 quan la caiguda va ser més accentuada, fins als 5.060,7 milions. Malgrat tot, ¿reduir l’endeutament és només qüestió de limitar la despesa? Les xifres diuen que no.

I és que, entre el 2010 i el 2013, els ajuntaments catalans van fer un esforç de contenció pressupostària gran i la despesa no financera va passar de 9.022 milions a 7.530 milions. En aquest període, el pagament de deute va créixer dels 640 milions a 751 milions, però, tot i això, l’endeutament global va augmentar. Per contra, els ens locals van augmentar un 14,6% la despesa no financera el 2014, l’any en què va caure en picat l’endeutament. A què es deu? Al fet que en aquell període els ingressos locals també van créixer, fet que va equilibrar i fins i tot capgirar la balança del pressupost.

També cal tenir en compte que en ocasions les xifres d’endeutament estaven falsejades. Alguns canvis de govern o més control de l’Estat van fer aflorar factures als calaixos que van engreixar la xifra de deute artificialment. És el cas de Moià, l’equip de govern va descobrir poc després d’entrar-hi el 2011 que l’Ajuntament tenia un deute opac equivalent al 400% del seu PIB. Es va declarar en fallida. Ara, però, ja té encarrilada la situació i el 2025 aspira a assolir un deute suportable. Els mecanismes de pagaments de proveïdors que l’Estat va començar a oferir el 2012 als ajuntaments o el seguiment cada cop més acurat de les seves finances han ajudat a evitar situacions similars.

Els consistoris, però, no poden abaixar la guàrdia. Ara el seu deute equival al 3,94% del PIB català. El ministeri d’Hisenda els obliga a reduir-lo fins al 3,4% del PIB el 2016 i al 3,1% el 2018. Un finançament adequat –i el pagament dels diners que els deu a molts d’ells la castigada tresoreria de la Generalitat– hi ajudaria, malgrat que no és clar de qui és responsabilitat. I és que, tot i que el món local és responsabilitat de l'administració catalana, la recent llei de governs locals estatal li pren competències.

El PP endeuta més que l’esquerra

A part, l’endeutament sembla que no hi entengui, de colors polítics. I és que 5 dels 9 ajuntaments que governava el PP –amant del dèficit zero– van incrementar el deute el mandat passat. En canvi, ICV el va reduir en 16 dels seus 24 ajuntaments –en 2 el va mantenir a zero– i la CUP en 2 dels 3 consistoris que liderava.