«Tenim proves per parar un tren...»
Aquest és el relat d’una alta font de l’Audiència Nacional sobre l’operació desencadenada ahir amb la detenció de Luis Pineda i Miguel Bernad:
«El fiscal Daniel Campos, membre de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, treballa en aquesta operació des del mes de febrer. Amb els indicis que anem recollint es presenta una querella criminal que es reparteix al jutjat número 1, el titular del qual és el jutge Santiago Pedraz. Ens posem a treballar amb la Policia per aprofundir en el cas. Les intervencions telefòniques a Ausbanc i Manos Limpias ens aporten més proves. I, en paral·lel, es pren declaració a diverses persones afectades.
»En aquest context, fa tres setmanes, el president d’Ausbanc, Luis Pineda, es posa en contacte amb un executiu del Banc Sabadell, i li suggereix que es podria retirar l’acusació contra la infanta Cristina de Borbó en el cas Nóos. Que això té un preu que haurien de satisfer La Caixa i el Sabadell. Són tres milions d’euros. Els diners s’han de compartir -diu- entre Ausbanc i Manos Limpias, que exerceix l’acusació popular. Assenyala que l’oferta té el suport d’aquesta última entitat.
»Què per què el Banc Sabadell? Pel fet que Miquel Roca, l’advocat que porta la defensa de la infanta Cristina, és el secretari del consell d’administració de l’entitat. Però l’oferta va dirigida al Sabadell i La Caixa. ¿Que Pineda fa el paper que fan els portaveus de segrestadors? Una cosa semblant.
»Tot va sobre rodes fins que aquesta setmana una filtració a un mitjà de comunicació sobre la investigació ho posa tot en el punt de mira. Sabem que Pineda i Bernad tenen els seus contactes al ministeri de l’Interior i a la Policia. Però en aquest cas sembla que és gent d’Interior i la Policia els que se’n van de la llengua, per raons que ignorem i que, en cap cas, són favorables a la justícia, perquè alerten els investigats. Ens fot el timing de l’operació. I diem que cal precipitar les accions.
»La gent del Banc Sabadell col·laboren des del moment que reben l’oferta, fa uns vint dies. Deixen oberta la negociació de l’oferta. Els delictes que introduïm a la querella són extorsió, estafa, organització criminal, frau en subvencions i administració deslleial. Ens reservem el delicte de blanqueig, que segurament incorporarem però que no era necessari en la primera fase d’aquesta operació.
»No hi ha cap acusació ni sospita sobre l’advocada Virginia López Negrete, que representa com a lletrada l’acusació popular de Manos Limpias en el cas Nóos, ni els fets afecten el judici oral. L’acusació popular segueix. Però la veritat és que queda tocada de mort. Els acusadors han quedat al descobert. Els detinguts han passat a disposició judicial i començaran a prestar declaració davant del jutge la setmana vinent. Entre les intervencions telefòniques practicades al llarg de dos mesos i mig, aproximadament, i les declaracions, tenim indicis per parar un tren. Indicis sobre querelles presentades i retirades a canvi de pasta. Proves que ens permeten portar-los a judici ara mateix».
Madrid no hauria de ser Poisonville
Madrid potser no és la Ciutat Verinosa (Poisonville) de Collita roja, la novel·la de Dashiell Hammet sobre la corrupció als anys vint, però s’hi assembla. L’operació sobre Ausbanc i Manos Limpias s’ha precipitat per les filtracions. O les filtracions provoquen aquesta precipitació. Aneu a saber. L’advocat Pau Molins, que defensa la infanta Cristina, diu que està informat de l’extorsió per part de Pineda. Però no hi ha constància de la seva denúncia.
¿Podria ser que la presumpta oferta de Pineda de retirar l’acusació contra la infanta pel preu de 3 milions d’euros s’estigués exagerant per donar una estocada mortal a l’acció popular?
Estem en un estrany país en què Manos Limpias acusa la infanta i la Fiscalia la defensa. En qualsevol cas: a ningú, i menys a la infanta, li interessa que es retiri l’acusació. Perquè el que s’ha guanyat amb l’esforç de les tres magistrades del tribunal s’acabaria perdent. Que el judici quedi vist per a sentència.
