PROCÉS SOBIRANISTA

Com protegir els funcionaris durant la desconnexió

El Govern promet que els alts càrrecs assumiran les decisions incòmodes en el camí cap a l’estat propi

L’edifici que acull la nova seu de l’Agència Tributària de Catalunya. El Govern pretén protegir els funcionaris en el procés de desconnexió de l’estat espanyol.
Oriol March / Núria Orriols
13/03/2016
4 min

BarcelonaDes del moment en què el Tribunal Constitucional (TC) va decidir admetre a tràmit el recurs contra la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència liderada per Raül Romeva, la maquinària de la Generalitat es va posar en marxa per sortejar la suspensió. Segons fonts governamentals, els funcionaris van fer arribar la seva inquietud davant la possibilitat d’executar ordres d’un departament sota el punt de mira de l’Estat. “En certa manera, a l’administració li poden arribar a tremolar les cames”, assenyalaven aquells dies alts càrrecs de l’executiu i dels serveis jurídics de la Generalitat. La situació viscuda amb Exteriors, que finalment es va canviar de nom per adaptar-se a la suspensió del TC, comporta una sèrie de preguntes. Corren perill els treballadors públics a mesura que s’avanci en la desconnexió? Quin marge té l’administració si determinats col·lectius de funcionaris no obeeixen? L’ARA consulta amb el Govern, tres experts i tres sindicats el paper dels empleats públics en una legislatura decisiva per al procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“No hi ha una preocupació excessiva dels funcionaris per aquest assumpte”, assenyala Meritxell Masó, secretària de Funció Pública de la Generalitat, tot i que no amaga que hi ha “empleats públics que qüestionen jurídicament determinats aspectes”. “Les poques vegades que hem parlat d’aquesta qüestió [amb els sindicats de la funció pública], els hem manifestat que mai els posarem en perill i que mai els farem anar en contra de l’ordenament jurídic”, argumenta Masó. El Govern, segons assenyala el seu pla de treball, defensa que l’estratègia passa per anar “de llei a llei”. És a dir: que cap ciutadà es trobi en la situació de triar entre obeir la Generalitat o bé l’Estat. Què passa, però, si no hi ha acord per la independència, com tot apunta en l’actual context polític?

Avisos dels sindicats

“Ho farem jurídicament tot impecable per tal que [l’empleat públic] no hagi d’escollir entre la legalitat catalana i l’espanyola”, defensa Masó, que de moment no “detecta pressions” del govern de l’Estat. “Això no vol dir que no s’agreugi quan ens trobem fent passos veritables [cap a la desconnexió]”, raona la secretària de Funció Pública, ja que “el TC va a totes” per frenar qualsevol pas en aquest camí.

Com es protegeix un empleat públic davant d’una situació compromesa, com podria ser el cas d’aplicar una llei suspesa pel TC? “Si en un moment determinat veiem que hem de donar una ordre que pot posar en perill un funcionari, l’assumiríem els alts càrrecs: directors generals, secretaris o consellers”, assenyala la secretària. L’estructura de la Generalitat compta amb 160.000 treballadors, als quals cal sumar els 40.000 d’empreses públiques. Aquestes xifres permeten dir als representants governamentals que, en cas que un funcionari no vulgui complir una ordre, se’n pot anar a buscar un altre que hi estigui disposat. Hi ha dos preceptes que guien la seva feina: la jerarquia -seguir ordres superiors- i cenyir-se a la llei.

També hi ha mecanismes que permeten als funcionaris cobrir-se les espatlles si dubten de la legalitat d’una ordre. El responsable de l’àrea de funció pública de la UGT, Carlos Villalante, explica que en cas que un empleat cregui que està rebent una indicació contrària a la llei pot demanar que se li digui per escrit. “Així tothom s’ho pensa dues vegades”, afirma, tot i que aclareix que no creu que s’arribi a aquest punt. “Els funcionaris actuen amb independència i neutralitat”, diu Villalante, que apunta al departament de Governació com el responsable de “garantir la seguretat jurídica” de tots el funcionariat català.

El coordinador de l’àrea pública de CCOO, Xesús González, per la seva banda, es mostra convençut que “ni el Govern ni el Parlament faran cap acció que posi en perills els funcionaris”, al mateix temps que afirma que no hi ha “preocupació” entre els seus afiliats. Joan Escanilla, responsable a Catalunya de la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), nega cap instrucció del Govern referida al procés i fa una advertència als empleats: “Si reben una ordre que poden considerar il·legal, cal demanar-la per escrit i assessorar-se jurídicament”.

Tanmateix, els experts consultats constaten que en alguns casos el paper dels empleats públics pot quedar en l’ambigüitat i n’hi ha que veuen en risc el personal de l’administració pública. El catedràtic de ciències polítiques de la UPF i exdirector de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Carles Ramió, considera que des de la sentència contra la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre al Parlament, en què es declarava “deslegitimat” el TC, és difícil que els funcionaris col·laborin “activament” en la construcció d’estructures d’estat sense posar en risc la seva feina. “No veig la manera que hi puguin participar”, assegura, tenint en compte que han d’actuar d’acord amb l’ordenament jurídic espanyol.

No només es refereix al personal estrictament administratiu sinó també a eventuals aportacions que l’ expertise, bàsicament professors universitaris, puguin fer en el disseny de les estructures d’estat. També raona que el personal que es pot trobar en situacions més delicades és el dels serveis jurídics del Govern i del Parlament, ja que han d’avalar -o no- les decisions que prengui la Generalitat. La tesi també l’avala el catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós, que afegeix que aquesta situació es veu agreujada amb la reforma de la llei del TC, que atorga al tribunal la capacitat d’adoptar mesures coercitives. Quan el Constitucional va suspendre cautelarment la declaració del 9-N, va avisar 21 alts càrrecs de possibles responsabilitats penals. Entre aquests hi havia el secretari general del Parlament, Pere Sol, que és funcionari, a diferència de la resta de càrrecs.

Missatge de calma de l’ANC

Malgrat les alertes, Ramió també admet que hi ha marge per actuar en el cas d’aquelles accions que es puguin camuflar com un desenvolupament de l’autogovern en el marc de l’Estatut, com el cas de la hisenda pròpia. Per la seva banda, el penalista Joan Queralt treu ferro a l’assumpte indicant que, si s’enceta una croada contra els funcionaris, serà amb els de més alt nivell, ja que si es posés el dit a l’ull als quadres administratius “s’hauria d’acabar habilitant un pavelló per jutjar-los a tots”, sosté de forma irònica.

L’ANC també ha elaborat un informe sobre les implicacions jurídiques en els treballadors públics en què es conclou que els funcionaris “en cap cas” delinquiran si la seva actuació se cenyeix a les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, dues institucions que incidiran en el paper dels funcionaris durant el procés.

stats