Una pròrroga que complica el pla de xoc

Barcelona“La no aprovació [dels pressupostos] té conseqüències gravíssimes sobre la disponibilitat d’aquests recursos en forma de serveis socials”, va afirmar ahir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en la seva intervenció inicial. Es referia a l’increment de 1.113,4 milions de despesa dels departaments que preveia el projecte de comptes, 874 dels quals per a despesa social. ¿La pròrroga pressupostària, però, impedeix que aquests nous recursos -provinents de la reducció dels interessos del deute, la millora econòmica i les bestretes pendents del 2014- es destinin a reforçar les polítiques de benestar i, per tant, frena el pla de xoc social de 285,3 milions? En realitat, les conseqüències no són tan catastròfiques, però sí que és cert que dificulta que es puguin aprofitar els recursos.

Què implica la situació de comptes prorrogats?

Tècnicament, una pròrroga implica que el Govern ha de gestionar durant el 2016 un pressupost idèntic al de l’any anterior -sense tenir en compte les despeses finalistes de l’Estat o de la Unió Europea-, però amb les partides adaptades al sostre de dèficit. En tots dos casos, però, el límit se situa en el 0,7%, així que tampoc hi ha canvis en aquest sentit. Què implica això? Que la despesa no financera de l’executiu no creixerà de bon principi en 357 milions com preveien els comptes del 2016. D’inici, a més, cada conselleria disposaria dels mateixos recursos que en el curs anterior.

Quins marges de maniobra té la Generalitat?

La situació de pròrroga no està regulada específicament per llei -la norma de finances públiques es limita a preveure-la-, així que les seves costures s’entenen similars a les d’uns pressupostos normals en curs. La normativa que regula els comptes de la Generalitat, però, sí que permet que els departaments puguin redistribuir els crèdits de què disposen entre diferents partides d’un mateix concepte pressupostari, i fins i tot les conselleries poden cedir-se recursos les unes a les altres o disposar del fons de contingència. Teòricament, però, aquests canvis han de respondre a situacions econòmiques sobrevingudes i no a decisions polítiques no incloses en els comptes -tret que el Parlament així ho habiliti-, tot i que els límits són força subjectius. Sobre el paper, l’executiu no podria encetar noves operacions d’inversió pública o nous programes de despesa, però sí que pot augmentar els recursos a partides existents si ho justifica degudament a la Intervenció General de la Generalitat. Així, si l’executiu redistribuís les seves despeses, podria complir amb les mesures del pla de xoc que impliquessin reforçar polítiques socials concretes ja existents. La gestió i execució, però, seria més complicada i lenta, i actuacions com el retorn de la paga extra del 2012 als empleats públics requeriria acords i lleis aprovades ad hoc.

Quins límits imposen les polítiques d’estabilitat?

Les lleis d’estabilitat pressupostària -tant la catalana com l’espanyola- i les condicions per accedir al fons de liquiditat autonòmic -especialment des de l’enduriment de les seves condicions per a Catalunya el novembre passat- especifiquen que els crèdits per pagar el deute tenen “prioritat absoluta sobre qualsevol altra partida pressupostària”. Per això, el secretari d’Economia, Pere Aragonès, va advertir ahir a Catalunya Ràdio que la pròrroga deixa Catalunya “desprotegida” davant les “pressions i decisions” del ministeri d’Hisenda. En no disposar d’una norma amb rang de llei que disposi on s’han de destinar els 850 milions d’estalvi en interessos del deute, per exemple, tem que el govern espanyol apel·li a la llei d’estabilitat per obligar la Generalitat a destinar aquests recursos o els 357 milions també previstos de més a reduir el dèficit o el deute. “Si tens més ingressos, la prioritat ha de ser eixugar deute i, si no ho fas, l’Estat et pot sancionar”, alerta la catedràtica d’economia pública de la UB Núria Bosch. Ara bé, aquestes lleis fa temps que estan vigents i el 2015 els departaments van gastar 3.150 milions més del que s’havia pressupostat -molt més que l’increment recollit en el projecte de Junqueras-. El marge, per tant, és elevat, però hi ha el risc que Hisenda vulgui intervenir-hi.

El Parlament encara pot donar un cop de mà?

Si el Govern volgués blindar per llei l’augment de despesa -la discrecionalitat per desplaçar recursos i fer desviacions és elevada, però hi ha cert risc-, encara ho podria fer i sense elaborar nous comptes. La llei preveu que l’executiu pugui trametre al Parlament projectes de llei per aportar un crèdit extraordinari si hi ha ingressos que el sustentin. La cambra, de fet, ja va validar al febrer un decret llei per reformar la pròrroga per incloure-hi l’augment de l’1% als salaris públics. No és gaire ortodox, però ara la CUP s’ha ofert a avalar una modificació similar que blindi la nova despesa social.