Els pressupostos no inclouen cap "mandat" per al referèndum: les al·legacions dels juristes del Parlament al TC

BarcelonaEl Govern s'ha compromès amb la ciutadania a convocar i celebrar un referèndum aquest 2017. Els pressupostos en són bona mostra perquè incorporen en la disposició addicional 40 la referència explícita al referèndum d'autodeterminació i a les partides necessàries per fer-lo realitat. Per això, el govern espanyol va impugnar els comptes i el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès totes les partides presumptament vinculades a la consulta de setembre.

Els serveis jurídics del Parlament, però, discrepen tant de l'opinió de l'executiu com de la del TC: subratllen que la disposició addicional 40 no genera "cap mandat" per a l'executiu i la comparen a qualsevol altre compromís sense assignació pressupostària concreta, per exemple, la construcció d'una biblioteca central a Vic o d'un CAP al barri de Can Llong de Sabadell. Aquest dilluns el 'Butlletí Oficial del Parlament' (BOP) publica les al·legacions dels lletrats, que demanen que s'aixequi la suspensió. "Es pot pensar que aquestes esmenes són un brindis al sol", asseguren els serveis jurídics; una vinculació "més política que jurídica", segons l'escrit d'al·legacions.

Com en més de 500 esmenes a l'articulat dels pressupostos, la disposició del referèndum va acompanyada de l'expressió "dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017", una expressió que els serveis jurídics de la cambra expliquen que no té cap validesa jurídica. Segons els lletrats, si el Govern o el Parlament haguessin volgut generar una obligació per al referèndum, n'haurien reservat una partida concreta al capítol de despeses.

Aquest pronunciament dels lletrats del Parlament l'ha considerat "contradictori", però que al seu parer obeeix a la "normalitat institucional", el líder del PP català, Xavier García Albiol. El president dels populars hi veu una "instrucció" de la mesa al darrere perquè els lletrats facin aquesta petició "en una direcció concreta". Albiol ha recordat que la majoria de membres de la mesa del Parlament són "independentistes".

Eleccions al Parlament de Catalunya

Pel que fa a les partides en processos electorals i consultes populars, també impugnades i suspeses pel TC, el Parlament destacat que cap està destinada amb la celebració d'un referèndum. En canvi, entre els arguments dels lletrats es recorda que el 2017 hi podria haver eleccions autonòmiques, ja que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té la potestat de cloure la legislatura.

De fet, el Parlament reclama que s'aixequin les suspensions a aquestes partides i recomana al TC que, si el que vol és evitar que hi hagi partides pressupostàries que es destinin al referèndum unilateral, continuï exigint el compliment de les sentències contra el procés sobiranista. En cap cas, afegeix, es poden suspendre partides de forma "preventiva".

Referèndum pactat

La disposició addicional 40 està formada per dos articles. Els lletrats reconeixen que el primer, el de JxSí i la CUP que fa referència al referèndum unilateral, podria incomplir la legalitat vigent, tal com apuntava el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. En canvi, el segon article, impulsat per CSQP, es referiria a un possible referèndum pactat i els serveis jurídics del Parlament interpreten que pot mantenir-se dins del redactat dels pressupostos. Assumint que no genera cap "mandat", l'escrit d'al·legacions explica que es podria entendre com un possible referèndum consultiu -acordat amb l'Estat- que podria ser l'origen d'una posterior reforma de la Constitució.

"Seria absurda una reforma constitucional per donar cobertura a un procés d'independència territorial sense haver pogut constatar prèviament si existeix una majoria social a Catalunya que ho justifiqui", expliquen els lletrats, que citen als constitucionalistes Francisco Rubio Llorente i Francesc de Carreras, entre d'altres, com a defensors d'aquesta via acordada amb l'Estat.