En Comú Podem cedeix a les pressions i renuncia al grup propi al Congrés

Podem, la confluència catalana i la gallega no esgoten totes les vies i registren un sol grup. Els diputats de Compromís se'n desmarquen i registren un grup propi

Reunió de Podem amb els portaveus de les aliances territorials a Madrid / DANI GAGO
Mariona Ferrer I Fornells
19/01/2016
3 min

MadridApurant fins l'últim moment en un negociació 'in extremis' amb ressonàncies a la de Junts pel Sí i la CUP. Podem i les seves quatre confluències han renunciat a última a hora a registrar al Congrés la petició per conformar quatre grups independents, tal i com s'havien compromès en campanya. Cedeixen així a les pressions del PP, PSOE i C's, que ja havien avançat que vetarien qualsevol intent de les confluències per tenir veu pròpia a l'hemicicle. L'equip de Pablo Iglesias ha posat sobre la taula la conformació d'un sol "grup plurinacional", una opció que han vist amb bons ulls tant En Comú Podem com En Marea, l'aliança gallega, però que ha rebutjat taxativament bona part de l'aliança de Compromís-Podem-És el Moment.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Compromís ha anunciat primer per Twitter que registraria un grup propi al partit, malgrat que després la mesa els ho acabés vetant. Poc després, però, ha esborrat el tuit amb el text per registrar-ho al Congrés. Finalment l'aliança valenciana ha acabat explotant en les negociacions i s'ha dividit en dos: els quatre diputats de Compromís han registrat la petició per tenir grup propi, i els cinc de Podem dins de l'aliança han decidit unir-se al "grup plurinacional", que s'anomenarà Podem-En Comú Podem-En Marea.

Amb tot, l'estratègia de Compromís posa en evidència En Comú Podem, que ha apostat ja durant tot el dia per la conformació d'un únic grup i evitar el no de la cambra per "començar ja a treballar".

Les tres aliances territorials i Podem porten ja des de la setmana passada negociant la creació d'un únic grup, però els serrells han tensat la situació fins l'últim moment. El registre ha estat només minuts abans que vencés el termini per fer-ho al Congrés, a les vuit del vespre, malgrat s'havia convocat els mitjans a les 18.30h, quan semblava que ja hi havia acord.

En Comú Podem va comprometre's en campanya a intentar tenir veu pròpia al Congrés. Compleixen totes les condicions a nivell numèric: en totes les demarcacions van treure més d'un 15% dels vots. Però la resta de partits s'hi han negat esgrimint l'article 23.2 del reglament de la cambra baixa. Diu el següent: "En cap cas poden constituir grup parlamentari separat diputats que formin part d'un mateix partit. Tampoc podran formar grup parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, formaven part de formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant de l'electorat".

Amb tot, tant Podem com En Comú Podem asseguren que estem davant d'una qüestió política, perquè en altres ocasions s'ha permès a partits que no complien el 100% del reglament tenir grup propi. És el cas d'Esquerra i Democràcia i Llibertat, que podran formar grup tot i no sumar el 15% de l'escrutini a la demarcació de Barcelona.

Cau l'opció d'un grup propi per a les confluències

Davant el 'no' de PP, C's i PSOE, Podem ha hagut d'intentar buscar alternatives per seguir respectant la forma jurídica independent de les seves confluències. Dilluns es va posar sobre la taula intentar formar un 'grup perifèric': En Comú Podem, En Marea i Compromís-Podem. El PSOE va dir en un primer moment que ho veuria bé i intentaria trobar el suport de la mesa, que, més enllà del reglament, té veu sobirana sobre la formació de grups.

Però en la reunió amb els socialistes ja al vespre, segons fonts d'En Comú Podem, es van trobar que la formació d'aquest grup d'aliances territorials estava supeditada a sumar amb els dos diputats d'Esquerra Unida, que ja han anunciat que per ara sumaran amb Esquerra per poder cobrar la subvenció electoral per enviar les butlletes a cada casa. El mateix farà EH Bildu.

Què és un grup confederal?

Descartada aquesta opció, només en quedaven dues. Primera: que tots els diputats de les confluències anessin al grup mixt. O dos, la finalment acordada 'in extremis': un grup confederal, com ja va avançar Iglesias la setmana passada. Però què és un grup confederal? Es tracta d'una fórmula que no existeix en el reglament del Congrés, ja que no permet la formació de subgrups. Per tant, les tres confluències, amb Podem, han hagut de negociar tots els mecanismes per respectar la independència de cadascuna de les parts.

Per una banda, es pretén que cada confluència tingui CIF propi, que es reparteixin els temps, la disciplina de vot sigui per a cada grup i fins i tot el pes en les comissions.

El grup confederal és un plantejament similar al que van fer en l'anterior legislatura IU i ICV-EUiA amb Esquerra Plural. La imatge més clara ha estat a nivell de portaveus: José Luis Centella per una banda i Joan Coscubiela per una altra.

stats