La pressió de l’Estat no fa perdre suports a l’1-O ni a la independència

BarcelonaLa segona onada de l’enquesta feta per l’Institut Opinòmetre per a l’ARA sobre l’1-O demostra que els intents de l’Estat per generar dubtes a les files sobiranistes no obtenen resultats. El percentatge de catalans que es mostren decidits a participar en el referèndum es manté fixat al voltant del 64% (un 63,9% al juliol i un 64,2% al juny), si se sumen els que afirmen que segur que votaran (54,9%) i els que diuen que probablement ho faran (9%).

La segona variable que es manté estable és l’avantatge del sí quan es pregunta al conjunt de la població sobre la qüestió concreta de l’1-O: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Un 41,9% dels catalans amb dret de vot responen que sí mentre que un 37,8% diuen que no. Comparat amb el resultat del juny es veu com el sí retrocedeix quatre dècimes, i el no, 1,1 punts, de manera que l’avantatge dels partidaris de la república independent s’eixampla dels 3,4 als 4,1 punts. Aquests canvis no són estadísticament significatius (el marge d’error és del 3,2%), però demostren una consolidació de l’avantatge del sí amb una distància que se situa entre els 3 i els 4 punts.

¿És significatiu que les coses s’hagin mogut relativament poc des de fa un mes? En condicions normals es podria dir que no, però tenint en compte la quantitat de notícies sobre el referèndum que han impactat en l’opinió pública les darreres quatre setmanes té un cert valor, perquè demostra que el bloc sobiranista és molt sòlid. En les últimes setmanes l’Estat ha accentuat la seva estratègia d’atemorir els funcionaris i d’amenaçar el patrimoni dels dirigents polítics, i el president Carles Puigdemont, després de cessar el conseller Jordi Baiget, va emprendre una remodelació de l’executiu per assegurar la convocatòria del referèndum. Ja durant els dies que es va fer el treball de camp de l’enquesta, entre el 17 i el 20 de juliol, el Tribunal de Comptes va iniciar el procediment per embargar els condemnats pel 9-N i la Guàrdia Civil va entrar al Parlament pel cas 3%.

Tot i així, la voluntat majoritària dels catalans d’anar a les urnes l’1-O es manté intacta. Fins i tot entre simpatitzants de partits que hi estan en contra. Així, un 20% dels votants de Ciutadans, un 31% dels del PP i un 44% dels del PSC expressen la voluntat de participar-hi. Si s’analitza per sentit del vot es veu que al voltant d’un terç dels partidaris del no afirmen que tenen intenció d’anar a les urnes l’1 d’octubre, cosa que equivaldria a uns 700.000 sufragis (el 9-N només n’hi va haver 100.000). I això és el que explicaria una participació superior al 60%. Aquesta és, sens dubte, la millor notícia per al Govern.

Resultat de l’1-O

Resultat de l’1-O Ara bé, ¿quin seria el resultat del referèndum si es complissin aquestes previsions? Doncs amb una participació massiva del sí (més del 90% dels votants de JxSí i la CUP) i només un terç del no, la victòria està assegurada per als independentistes. Si es compten només els que afirmen que segur que votaran, el sí guanyaria per un 66,5% respecte a un 18,5% (el 15% restant no ho té decidit o votarà en blanc); i si es compten també els que probablement aniran a votar, un 9%, la victòria seria per un 62,5% a un 21%. En aquest 9% hi ha la mateixa quantitat de sí que de no, i això equilibra el resultat.

Per partits no s’observen grans sorpreses si exceptuem els comuns, amb un electorat dividit en tres blocs. Els comuns tenen un 32,6% de partidaris del sí, un 35,95% de contraris, i un 31,5% de votants en blanc o indecisos. On no hi ha dubtes és en la participació: un 75% volen votar. Per la seva banda els socialistes tenen un 14,9% de sí i un 69,1% de no. En el camp unionista es detecta més oposició a la independència en Cs que en el PP, mentre que en l’independentista el suport al sí oscil·la entre el 85% dels simpatitzants del PDECat i el 90% dels d’ERC.

Una altra clau que explica el resultat és el comportament de Barcelona ciutat, més semblant al de ciutats mitjanes del país que a grans concentracions urbanes de l’àrea metropolitana. Així, la voluntat de participar en l’1-O és semblant a la mitjana (63%) però el vot afirmatiu és superior (44% de sí per 38% de no). Barcelona, doncs, és la clau que decanta la balança en favor del sí.

La idea subjacent és l’ampli consens que hi ha en la societat catalana al voltant de fer un referèndum. Un 67% dels enquestats hi estan a favor, un 26,3% en contra i un 5% no tenen una posició definida. Entre els partidaris del referèndum s’inclouen, a part de la pràctica totalitat de votants independentistes, un 86% de comuns, un 50% de socialistes, un 24% de populars i un 17% de Cs. Aquesta és l’argamassa que allunya el fantasma de la fractura social.