La precarietat dels alts càrrecs del sector públic
Els alts càrrecs del govern de la Generalitat -i de forma semblant els directius del sector públic- són nomenaments polítics i discrecionals de qui s’exigeix competència, total disponibilitat, resistència, autocontrol, eficàcia i eficiència. En canvi, les seves remuneracions són molt inferiors a les de mercat per iguals o menors responsabilitats i estan subjectes a codis ètics i lleis de transparència i incompatibilitats molt més exigents. Són cessats sense dret a cap indemnització ni dret a subsidi d’atur. Això no funciona. Els demanem molt. Per més bona voluntat que s’hi posi, amb aquestes exigències i remuneracions no s’atrau talent, tret que no sigui de funcionaris. Afortunadament, hi ha molts bons funcionaris per triar, però no hi ha manera de fitxar professionals del sector privat, fora de joves amb militància política.
Si volem bons governs hem d’estar disposats a remunerar i compensar millor els seus membres, a qui exigim que siguin competents, responsables i íntegres.
