La política a examen: una assignatura pendent a Catalunya
Avaluar l’administració és una pràctica habitual al món anglosaxó
BarcelonaEl 2015 ha de ser l’any de l’eclosió de l’avaluació de les polítiques públiques. Així ho va definir el 2013 l’organització no governamental de caràcter global Eval Partners, dedicada a promoure la “cultura d’avaluació”, en una conferència internacional a São Paulo (Brasil). En aquest marc es va promoure una declaració de principis a favor de la disciplina, amb el suport d’agències vinculades a institucions com el Banc Mundial, l’ONU o l’OCDE.
Però ¿què significa avaluar polítiques públiques? Posar-les a examen. Carles Ramió, catedràtic d’administració pública de la UPF, ho defineix com el “tancament del cercle virtuós”: dissenyar una política pública, implantar-la i avaluar si s’han complert els objectius fixats. Miquel Salvador, professor de ciències polítiques de la UPF, afegeix que es tracta d’un “judici de valor sobre una actuació pública i, sobretot, del seu impacte”. Per exemple, comprovar si un programa destinat a la formació de treballadors n’ha acabat millorant l’ocupabilitat. I si no funciona, canviar-lo. Es tracta de recopilar informació i no “prendre decisions a cegues”, diu Ramió. La disciplina té dos vessants: saber on van els diners dels ciutadans i millorar el funcionament de l’administració.
Una pràctica “excepcional”
L’avaluació al nostre país és “gairebé excepcional”, assegura Ramió, malgrat que hi ha organismes que s’hi dediquen i fan treballs d’“enorme qualitat”. El catedràtic es refereix a l’Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques de Catalunya (Ivàlua), un organisme -format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la UPF i la Fundació Bofill, entre d’altres- creat el 2006 i que va iniciar la seva activitat a partir del 2008. De fet, Ramió en va ser el primer president. Es dediquen a promoure la “cultura de l’avaluació” i analitzar el grau d’efectivitat de les polítiques públiques relacionades amb serveis socials -com la renda mínima d’inserció (RMI)- o les polítiques actives d’ocupació -com el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)-. Ara bé, només cinc persones formen part de l’equip tècnic: té un planter “anecdòtic”, diu Ramió.
Sembla de “sentit comú”, diu el professor Miquel Salvador, comprovar si una política pública compleix els seus objectius, però els governs no ho acostumen a fer. Per al politòleg hi ha dos motius clars: per cultura política i perquè “ningú obliga les administracions a fer-ho”. Els països més avançats en aquest àmbit són de tradició anglosaxona, especialment els Estats Units. Ramió explica que a la primera economia mundial, i també al Canadà, l’avaluació de polítiques públiques és “sistemàtica”. Allà no avaluen més perquè s’hagi fomentat abans la cultura de l’avaluació, “sinó perquè no els queda altre remei que fer-ho”. Als Estats Units “no es pot impulsar una política pública si no hi ha una part del pressupost dedicada a l’avaluació”, i en el cas dels programes pilot s’hi destina prop del 50% pressupostat. A Europa aquesta pràctica comença a treure el cap en la concessió dels fons socials, explica Miquel Salvador.
Des d’Ivàlua, David Casado, que forma part de l’equip tècnic de l’institut, admet que Catalunya té camp per córrer en l’avaluació, ja que de moment està “lluny” dels països capdavanters. A més, com que és un exercici “costós” -entre “5.000 i 30.000 euros” depenent de la política-, cal “prioritzar” què s’avalua. Aclareix que l’objectiu d’Ivàlua no és mesurar l’efectivitat de totes les actuacions de la Generalitat i l’àmbit local, sinó que la seva missió és “promoure” aquesta pràctica.
Una nova mirada a l’avaluació
A Europa destaca la European Evaluation Society (EES), una entitat sense ànim de lucre dedicada a fomentar l’avaluació. Té la seu a Praga, aglutina professionals qualificats i es dedica a difondre material didàctic i a fer seminaris. Barbara Befani, secretària general de l’EES, assegura a l’ARA que l’avaluació és una pràctica “relativament jove” i que cal impulsar-la. Un dels membres de la junta de l’EES, Ramon Crespo, afegeix que a l’estat espanyol “es fa poca avaluació” i es queixa que només es basa en el control de recursos. “Hi ha un vessant més transformador”, afirma, lligat a la millora del funcionament de l’administració. Crespo és coordinador d’Evaltokia, una xarxa de professionals que ha creat un nou observatori de l’avaluació a l’Estat.
