La política per davant de la justícia

Jurista i expresidenta de la Comissió de Justícia del ParlamentPer tal de satisfer els fonaments de la seva legitimitat i, per tant, de l’òptim servei a la justícia, els jutges han de ser, segons la fórmula clàssica, sine spe sine metu, és a dir, no han d’alimentar ni esperances ni temors pel mèrit de les seves decisions. Aquesta màxima, postulada per l’eminent Luigi Ferrajoli, clarament s’ha vulnerat per part del CGPJ en el procés de designació del titular del TSJC. La seva gran aportació per fer declinar tot el vot conservador a favor seu ha estat la valoració política de perill que va fer en la seva entrevista de mèrits, quan va al·ludir directament en clau d’alarma a la declaració del 9 de novembre del Parlament, tot i ser una resolució revocada pel TC i, per tant, en termes jurídics ja no avaluable. “Les coses són com són, no com diuen que són”.

Altres mèrits polítics, que no judicials, han estat atribuir l’existència de massa vacants en les places judicials a Catalunya a la situació política del nostre país, per “la inestabilitat familiar que això genera”. És una llàstima que no en faci un valor d’acolliment i integració que ell sigui professor del Centre d’Estudis Jurídics de Catalunya, o de la Universitat Pompeu Fabra, a més de la Universitat Abad Oliva. Un altre mèrit polític ha estat la crítica frontal al magistrat Joan Manel Abril —instructor de la querella contra l’expresident Mas i les exconselleres Rigau i Ortega— pel fet d’haver accedit a la plaça per designació parlamentària fa anys, com tants altres. Insòlit i en part cínic, esgrimit a uns membres del CGPJ designats per forces polítiques o amb un TC presidit per un militant del PP.

Barrientos va fer servir el qualificatiu d’“excepcionalitat” per descriure l’exigència del seu servei al capdavant del TSJC enfront de la situació catalana. I potser cal recordar-li que Kelsen, pare del dret positiu, va alertar que el gran enemic de la justícia era l’excepcionalitat.

El que també és rellevant per a la situació de la justícia i la democràcia catalana és que el CGPJ ha rebutjat donar continuïtat a la presidència de Miguel Ángel Gimeno, un home prudent i discret en l’àmbit públic, de gestió permanent i directa, i altament compromès en la lluita contra la corrupció. La seva presidència ha estat marcada per una gestió del conflicte institucional intentant trobar aquell savi camí del mig que recomanen els orientals.

L’aposta per l’observació en temps difícils s’esvaeix. I tot apunta que el TSJC farà que justícia i política vagin agafades de la mà. Potser per aquesta lògica la magistrada M. Eugenia Alegret, dona de rigor i independent —tot i ser de l’associació conservadora i haver presidit el TSJC—, ha declinat repetir.