La policia política, condemnada
Era d’esperar. El jutge José de la Mata va tenir primer l’instint, el que et dona l’olfacte quan intenten vendre’t una moto seguint les indicacions dels seus superiors. I quan qui era l’amo exhibeix tanta omnipotència per dir-te a la cara que el que t’ha explicat prèviament pot ser el producte d’una imaginació poderosa, ja és la cirereta del pastís. I això és el que li va explicar al jutge Eugenio Pino, mà dreta de Jorge Fernández Díaz. En la historieta de l’USB es concentra una mostra de laboratori de les activitats de la guerra bruta que va posar en marxa Fernández Díaz. Va arribar amb una missió: aplicar una política criminal per desactivar el sobiranisme. I va tenir el plàcet del seu amic, el president espanyol Mariano Rajoy. Prova d’això són gravacions de les converses entre Díaz i De Alfonso just abans del 9-N. Allà el ministre li explica a l’aleshores director de l’Oficina Antifrau que comentarà la trobada (en què van tramar contra dirigents de CDC i ERC) amb Rajoy. En la segona trobada, Rajoy ja ho sabia.
