El pla de Sánchez per blindar-se agita els 'barons'

MadridSi una cosa ha après Pedro Sánchez durant aquests nou mesos d’interinitat a l’Estat és a resistir, sobretot, a les rebel·lions dels seus barons. D’alguna manera, ha fet un curs accelerat de marianisme. Cap veu més enllà de la del secretari general del PSOE hauria apostat que els socialistes es mantindrien en el no a Mariano Rajoy a aquestes alçades. Però la batalla final entre Sánchez i el sector crític que dóna suport a la baronessa andalusa, Susana Díaz, es podria desencadenar abans del que estava previst. El líder socialista ja ha tret tota l’artilleria. Està disposat a plantar cara durant el comitè federal de l’1 d’octubre i a utilitzar l’últim cartutx si fa falta. L’objectiu: blindar-se a Ferraz i, mentrestant, evitar carregar-se el mort d’unes terceres eleccions intentant formar un govern alternatiu al PP abans del 31 d’octubre, quan està previst que es dissolguin les Corts.

El globus sonda llançat dijous al vespre des la direcció socialista, que consisteix a convocar primàries per escollir secretari general el 23 d’octubre i celebrar un congrés a principis de desembre, ha causat l’efecte esperat entre els barons més crítics, que ahir van alertar que suposaria una “irresponsabilitat” i una “incoherència” fer votar tan aviat a les bases, ja que a l’abril es va decidir justament en un comitè federal esperar a la formació de govern. Sis dels set presidents territorials del PSOE s’oposen frontalment a aquesta mesura i esmolen els ganivets -Sánchez només compta amb el suport de la balear, Francina Armengol.

Els líders de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i de l’Aragó, Javier Lambán, no van esperar ahir ni que els periodistes els preguntessin sobre el congrés exprés de Sánchez ni la possibilitat d’obrir la porta a pactar amb forces independentistes. Durant una reunió bilateral a Conca, els dos líders van exhibir tanta compenetració com contundència contra Ferraz. Lambán va considerar “improcedent” que en la recta final de les basques i gallegues de diumenge “s’hagi entrat en el debat nacional sobre hipotètics congressos”.

“Nosaltres dos estem governant a les nostres autonomies gràcies a un acord amb Podem, que va ser possible perquè els números quadraven. No és igual en el conjunt d’Espanya. Els nostres governs tenen dos principis: la igualtat de tots els espanyols i el rebuig als que volen trencar aquesta igualtat i la unitat del país”, va dir, per la seva banda, García-Page, tancant la porta així a un govern en solitari de Sánchez amb als 85 escons socialistes. Els dos barons tenen tan clar el no a Rajoy com el no a qualsevol entesa amb ERC i el PDC -l’antiga CDC-. Fonts de la direcció socialista van insistir ahir que el full de ruta de Sánchez no passa en cap cas pel suport dels independentistes.

Pendents del congrés del partit

Ni García-Page ni Lambán se’n refien i ahir van tornar exposar les resolucions que han aprovat fins ara els socialistes. La del 28 de desembre certificava el no a Rajoy i el no també als independentistes. La de l’abril acordava posposar el congrés socialista -que inicialment s’havia de celebrar a principis d’any- fins que es formés govern. Aquesta última decisió va convertir-se en una victòria per a Sánchez, que frenava així el salt de Díaz a Madrid. Ara, però, se li pot girar en contra. Si en el comitè federal de l’1 d’octubre no aconsegueix l’aval dels barons, sempre pot gastar l’últim cartutx: una consulta a la militància, que fins ara sempre ha tingut a favor.

El president manxec va alertar ahir sobre aquest final i va assegurar que “els dirigents territorials en un partit que creu que és federal” tenen “tant de dret a opinar com la resta de militants i dirigents de Ferraz”. El que ja ningú s’esforça a negar és la crisi interna al PSOE. Lambán va admetre que els últims dies ha tingut la “por” que els “vincles de fraternitat” entre els socialistes puguin estar “amenaçats de ruptura”. Jordi Sevilla, exministre d’Economia i un dels homes forts de Sánchez a Ferraz, va criticar que alguns barons treballin per acabar amb el secretari general del partit. “A veure si ho entenc: maniobrar per carregar-se Sánchez està ben vist però que ell maniobri per evitar-ho... és intolerable?”, va escriure en un tuit ahir.

Pedro Sánchez va deixar clar ahir des de Bilbao que té la intenció de continuar endavant i buscar un govern alternatiu. El líder socialista va tornar a interpel·lar tant al líder de Podem, Pablo Iglesias, com al de Ciutadans, Albert Rivera, i els va emplaçar a “treballar junts per fer fora Rajoy”. Al líder de la formació lila també li va dir que no escolti el seu company de files, Juan Carlos Monedero. “No li faci cas. Oblidi’s de la seva obsessió per fer fora el PSOE i treballem junts”, va dir. A Podem l’oferta de Sánchez els ha agafat amb una nova crisi interna sobre quina ha de ser l’estratègia a seguir. El sector afí al número dos del partit, Íñigo Errejón, ha posat sobre la taula dir sí als socialistes sense demanar a canvi entrar en un govern de coalició, condició sine qua non per a Iglesias.

No al “govern Frankenstein”

Albert Rivera va insistir des de Bilbao que no s’abstindrà per permetre un govern del PSOE que duri només “tres quarts d’hora”. La mateixa fórmula va utilitzar Mariano Rajoy en un acte electoral a Vitòria. “El govern que vol Sánchez duraria un quart d’hora”, va assegurar, i va recordar que el PP té la majoria absoluta al Senat i el control de la mesa del Congrés gràcies a C’s. El president del govern espanyol en funcions està convençut que Sánchez no aconseguirà bastir el que anomenen un “govern Frankenstein” i l’urgeix a pensar en “l’interès general” per evitar unes terceres eleccions. “El que pretén ho permet l’aritmètica, però ni la raó ni la voluntat dels espanyols”, va etzibar. En una pugna per veure qui resisteix més, Rajoy ja es resigna a tornar a les urnes perquè “totes les cartes ja estan sobre la taula”.