De Terrassa a Vallbona d'Anoia: els municipis on el PSC no s'oposarà al referèndum

BarcelonaEl PSC no dona ni donarà suport al referèndum de l'1 d'octubre. El partit ho ha reiterat una vegada i una altra i, fins i tot, va enviar un document als regidors i alcaldes socialistes amb premisses a seguir davant la consulta. El text recomanava no col·laborar en la votació, demanar possibles ordres de la Generalitat per escrit, consultar sempre els secretaris municipals i protegir el funcionariat. L'executiva de Miquel Iceta ha fixat aquests passos a seguir amb l'esperança que es compleixin, però també és conscient que hi ha realitats municipals que no ho permetran: hi pot estar en joc l'estabilitat de governs de coalició amb forces sobiranistes.

A mesura que passen els dies, i encara sense saber quin paper reserva la Generalitat als ajuntaments -els detalls de l'1-O els ha d'explicar el Govern en un acte el 4 de juliol-, governs o grups municipals socialistes van confirmant com actuaran d'aquí 101 dies. I almenys 6 ja han deixat clar que no impediran que es voti.

"Jo no soc ningú per prohibir el dret a vot", deia en un tuit divendres passat Jordi Ballart, alcalde de Terrassa. La capital del Vallès Occidental, que forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i està adherida al Pacte Nacional pel Referèndum, està governada pel PSC amb el suport de CiU, una configuració que es reprodueix en diversos consistoris catalans i que Ballart defensa que "s'ha d'entendre". L'alcalde socialista encarregarà "un informe al secretari municipal" sobre el referèndum i aplicarà el que dictamini, però insisteix que no serà ell qui "impedeixi el vot dels terrassencs".

La primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, la socialista Sílvia Paneque, s'ha sumat al posicionament de Ballart aquest mateix dijous, i ha assegurat que el PSC no posarà "bastons a les rodes" quan el consistori -on, a l'inrevés que a Terrassa, governa CiU amb el suport del PSC- col·labori en l'organització del referèndum. "Tenim molt clar que la primera obediència la devem als ciutadans, i des d'una minoria dins l'equip de govern no podem imposar la nostra visió", ha afirmat Paneque, que es nega a "anar contra el govern des del govern".

A la Catalunya central hi ha ajuntaments que es troben en la mateixa situació. L'alcaldessa socialista de Vallbona d'Anoia (Anoia), Maribel Ferrer, ha explicat a l'ACN que no es pot oposar al referèndum perquè dins del govern, on a part de PSC hi ha CiU i Units per Vallbona - Veïns amb Veu, "guanyen els que hi estan a favor", i ha afirmat que, si és necessari, cedirà locals municipals per fer les votacions. Tot i governar amb majoria absoluta, tampoc l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar (Bages), Montse Badia, posarà "cap inconvenient" si el Govern li demana obrir locals municipals: "Seguiríem el mateix procediment que quan qualsevol altra entitat ens demana un espai". Badia matisa, però, que en els processos electorals al seu municipi "sempre es fan servir espais propietat de la Generalitat".

"Aquest atzucac només es resol a les urnes"

La situació a Castellbell i el Vilar és semblant a la de l'Escala (Alt Empordà), on els socialistes també governen amb majoria absoluta. L'alcalde, Víctor Puga, fins i tot s'ha expressat amb claredat en relació amb la conveniència del referèndum: "Crec que la situació d'atzucac en què ens trobem només es resol amb l'expressió democràtica més autèntica, les urnes. La nostra posició l'hem posat de manifest en diverses ocasions; la darrera, adherint-nos al Pacte Nacional pel Referèndum", afirmava divendres en un xat a la web del setmanari 'Empordà', on concloïa: "Veig molt difícil de justificar la no cessió d'un espai municipal per celebrar un referèndum".

On no es cedirà cap espai municipal és a Blanes (La Selva), on el PSC governa amb CiU, si bé l'alcalde del municipi, el socialista Miquel Lupiáñez, explica al 3/24 que no s'oposarà de manera bel·ligerant a la jornada. Si un informe del secretari municipal li ordena tancar un col·legi el dia de la votació ho farà, però aclareix: "Mentrestant hauran passat tres quartes parts de jornada o una jornada sencera. Lluitar contra un acte democràtic? Hem de reflexionar-hi tots i sobretot els demòcrates, sobretot el PSC", conclou.

La decisió d'oposar-se o no al referèndum neguiteja especialment els socialistes del Baix Llobregat, on el PSC compta amb 14 alcaldies, moltes de les quals sustentades amb forces sobiranistes. És el cas d'Abrera, Castelldefels, Gavà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Corbera de Llobregat i Esplugues de Llobregat, entre d'altres. A hores d'ara, cap alcalde s'ha desmarcat de la posició oficial del partit i des de l'executiva de la federació insisteixen que aquesta és la línia a seguir, si bé hi ha càrrecs locals que en privat admeten que la configuració dels governs locals no ho farà fàcil.

Oposició frontal als tradicionals feus del partit

Els dubtes sobre com actuar s'esvaeixen, en canvi, a municipis com Cornellà de Llobregat (també al Baix Llobregat), on l'alcalde, Antoni Balmón, governa amb minoria. "Referèndum? No sé de què em parla", va ironitzar Balmón recentment en una entrevista a Catalunya Ràdio. L'alcalde i veterà dirigent del PSC va donar a entendre que no cedirà espais municipals, i va destacar que només se sent "interpel·lat per anar a votar quan rep la targeta censal". Al seu parer, el que ha convocat el Govern l'1-O no és un referèndum sinó una "mobilització". La setmana que ve, en tot cas, el ple de l'Ajuntament debatrà una moció sobre el paper del consistori en la consulta.

Encara més clar es va expressar l'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, que governa amb el suport extern de PP i Cs. "A Lleida complirem la llei [...] De lleis n'hi ha moltes, però de legalitat només n'hi ha una", va dir també a Catalunya Ràdio. El ple municipal lleidatà, a més, ha rebutjat aquesta setmana una proposta de resolució de la CUP que demanava "la participació activa" de la Paeria en la celebració del referèndum, el que implicava la cessió d'espais de titularitat municipal.

La primera alcaldessa socialista que es va posicionar en aquest tema va ser la de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i número 2 del PSC, Núria Marín, que ja fa mesos que va dir que "no col·laboraria" en una consulta com la que vol fer el Govern. La decisió final al seu municipi -on governa en minoria-, serà la que fixi la secretària municipal, el mateix que passarà a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), on governa el PSC de Núria Parlon amb majoria absoluta. "Cap membre de la corporació, ni jo mateixa, pot atendre resolucions que no acatin el marc constitucional", afirmava el mes passat a l'ARA la nova membre de l'executiva del PSOE. Parlon deixava molt clar que no exigirà a ningú "que obri les escoles i seleccioni el personal per ser a les meses electorals" si la votació és il·legal.

Malgrat que els municipis on governa el PSC podrien actuar diferent l'1-O, la direcció del partit va avançar al maig a l'ARA que no traslladarà "problemes" als grups municipals i que actuarà amb "flexibilitat" en funció de les realitats municipals. En altes paraules: no es repetiran els 'càstigs' que s'havia imposat als dirigents que defensaven el dret a decidir quan el partit va deixar de fer-ho, molts dels quals van acabar estripant el carnet socialista. Iceta tornarà a actuar amb discreció i pragmatisme, una estratègia que fins ara li ha donat resultat.