Un carrer per homenatjar els germans Badia, 75 anys després del seu assassinat

BarcelonaUna vuitantenta de personalitats catalanes han signat el "Manifest en favor d'un carrer o plaça per als germans Badia a Barcelona i a Torregrossa" per demanar a les administracions del país la recuperació de la memòria dels germans Miquel i Josep Badia, ferms defensors dels drets nacionals de Catalunya, que avui fa 75 anys van caure assassinats per un escamot anarquista. El manifest, que els promotors han donat a conèixer aquest matí, demana també una placa que recordi el lloc on van caure assassinats els germans Badia, entre els carrers Diputació i Muntaner de Barcelona.

El manifest clama: "És hora que els germans Badia rebin l'homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món". De fet, l'actual plaça Francesc Macià de Barcelona ja portava el seu nom fins que el règim franquista la va rebatejar amb el nom de Calvo Sotelo.

Entre els signants del manifest s'hi compten el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada o Elisenda Paluzie; els eurodiputats de CiU i ERC Ramon Tremosa i Oriol Junqueras; el secretari de comunicació del Govern, Jordi Cuminal; exconsellers i exalts càrrecs de CiU i ERC; diputats de CiU, ERC i SI; historiadors, exconsellers i exalts carrecs de la Generalitat, a més d'historiadors, escriptors i periodistes, entre d'altres. Consideren el 75è aniversari de l'assassinat un "moment oportú per tal que els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, rebin l'homenatge que es mereixen". Els promotors del manifest formalitzaran la seva reclamació després de les municipals del 22 de maig amb els nous equips de govern de Barcelona i Torregrossa.

Miquel Badia, fidel servidor de Macià

El text destaca la significació dels germans Badia "en la defensa nacional de Catalunya" amb un "comportament valent i coratjós en tot moment". Especialment el controvertit Miquel Badia, que "encarna com pocs patriotes l'amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya", cosa que el va portar a la presó i a l'exili. Afiliat a Estat Català, després del cop d'estat de Primo de Rivera, el 1925, va protagonitzar un intent frustrat d'atemptar al Garraf contra el rei Alfons XIII, però la policia el va descobrir.

Va sortir de la presó el 1930, amb la caiguda de Primo de Rivera, i, juntament amb el seu germà Josep, es va arribar a convertir en la guàrdia personal de Macià, de qui va ser "fidel servidor", per més tard organitzar les radicals joventuts d'ERC i EC (JEREC). Macià va nomenar Miquel Badia responsable de Seguretat Pública de Catalunya, on va ser blanc de múltiples crítiques pels seus mètodes. Per exemple, rebentar una vaga de la CNT ordenant als escamots de les JEREC que conduïssin els tramvies durant la jornada de protesta. Els promotors del manifest reconeixen a Miquel Badia la seva determinació en la "persecució del pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l'anarquisme radical i l'espanyolisme feixista".

Després de fer detenir un fiscal per no voler parlar català, Badia va ser cessat pel successor de Macià, Lluís Companys, amb qui no mantenia una bona relació. Va fugir a l'exili després de participar, des de fora del Govern, en la insurrecció del Sis d'Octubre. Va tornar a Catalunya amb la victòria del Front Popular, el 1936. Però l'abril d'aquell mateix any, ell i el seu germà Josep van ser abatuts a trets per dos pistolers en un "vil crim a traïció". Gràcies, en part, a la investigació periodística que Josep Maria Planas i Avel·lí Artís Gener, "Tísner", havien fet abans que esclatés la guerra, un dels pistolers, el militant de la FAI Justo Bueno, va ser detingut anys després, el 1941. El van afusellar el 1944 al Camp de la Bota. "Un país que no recorda la seva història acaba perdent la identitat", conclou el manifest.