La meitat dels 19 milions de deute d’Unió està en mans de La Caixa

BarcelonaUnió està en negociacions amb els principals bancs instal·lats a Catalunya per reestructurar un deute de 19 milions d’euros. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts coneixedores del preconcurs, gairebé la meitat d’aquest passiu està en mans de La Caixa, que acumula aproximadament 8,5 milions d’euros. De fet, va ser aquesta entitat, segons les mateixes fonts, qui va concedir un crèdit a Unió per concórrer a les eleccions catalanes del 27 de setembre. El partit va rebre un milió d’euros per als primers comicis en què es presentava en solitari després d’anar de bracet de CDC en totes les cites electorals. Unes perspectives optimistes tenint en compte que aquest tipus de crèdits s’avancen en funció de l’èxit electoral i que Unió no va obtenir representació al Parlament. Després d’aquesta derrota, va ser el Banco Popular qui els va donar finançament per sufragar les despeses de la campanya electoral per a les eleccions del 20 de desembre, això sí, per una quantitat inferior. Josep Antoni Duran i Lleida també va quedar-se fora el Congrés de Diputats.

La Caixa no és l’única entitat bancària que està negociant amb els democristians la reestructuració del deute. Segons dades fetes públiques pel pool bancari al mes d’abril (el preconcurs es va sol·licitar el 14 de març), la segona entitat que té més passiu d’Unió és el Banco Santander amb gairebé 4 milions d’euros, seguit del BBVA, amb un milió d’euros, Ibercaja i el Banc Sabadell. A la llista hi ha més préstecs de quantitats més petites amb altres entitats bancàries, fins a arribar als 19 milions d’euros de deute total.

Els dirigents democristians que s’encarreguen de negociar el preconcurs -segons fonts democristianes, són Manuel Silva, Toni Picó i Josep Sánchez Llibre- estan treballant per obtenir un acord abans del 14 de juliol, data en què s’acaba el termini del preconcurs, del qual s’encarrega el jutjat mercantil número 4 de Barcelona. D’acord amb la llei, Unió i els bancs tenen tres mesos, a més d’un de pròrroga, per fer un pacte. Si no s’assoleix, entrarà en concurs, amb la conseqüent liquidació del partit.

Fonts oficials del partit mantenen que el “gruix” del passiu està avalat per les subvencions parlamentàries que rebia Unió quan era a les institucions. Quantitats que, d’acord amb fonts consultades, se situaven entre els 700.000 i els 800.000 euros anuals, per crèdits que superaven el milió d’euros. En altres casos els crèdits han sigut avalats per càrrecs públics d’Unió, com va ser el cas de la responsabilitat civil derivada del cas Treball, en què diferents dirigents amb sou públic van avalar un crèdit de més de 300.000 euros. Un préstec que, segons els consultats, està tornat.

Arribaran a una entesa?

Una veu coneixedora d’aquest tipus de procediments, consultada per aquest diari, assenyala que tant a Unió com als bancs els interessa arribar a un acord i evitar la suspensió de pagaments. Només així les entitats podran recuperar part dels crèdits concedits. Un dels punts clau, afirmen fonts democristianes, és la venda de la seu del carrer Nàpols de Barcelona. Els edificis que posseïen a Girona, Lleida i Tarragona ja se’ls van vendre per pagar el deute amb Hisenda i la Seguretat Social.

Si Unió i les entitats arriben a una entesa, el pacte haurà de respectar la nova llei de finançament de partits del 2015 que prohibeix les condonacions de deutes “parcials o totals” a les formacions o fixar tipus d’interès als crèdits inferiors al preu de mercat. No es pot repetir un cas com el del PSC i ERC el 2005, en què La Caixa va perdonar 6 milions als socialistes i 2 milions més als republicans. A banda, Kutxabank va condonar quasi 9 milions a Unió, però, en aquest cas, el Tribunal de Comptes va obrir investigació per una possible irregularitat en l’operació.