Els líders i les bases

PolitòlegEls estudis sobre opinió pública fa dècades que investiguen la relació entre les posicions dels partits i les preferències polítiques de la ciutadania, i mostren com els ciutadans tendim a construir les nostres preferències a partir de les indicacions dels nostres partits o líders de referència. Actuen com una drecera, que ens estalvia haver d’estar constantment recollint i processant la informació per fer-nos una opinió pròpia sobre totes les qüestions.

Tanmateix, això no vol dir que la ciutadania no tingui criteri propi, ni que sigui fàcil fer-la canviar ràpidament de posició. Normalment, cal temps i que el canvi sigui gradual perquè si la nova posició del partit és molt diferent de l’anterior, i el canvi molt sobtat, hi ha una certa probabilitat que l’operació fracassi i el partit acabi allunyat del seu electorat en una qüestió clau.

De fet, si comparem la posició que van definint els líders dels comuns sobre el referèndum amb la que expressen els seus simpatitzants a les enquestes, sembla que ens trobem en una d’aquestes situacions. Després d’anys d’insistir en el referèndum com la solució, ara que s’atansa l’1 d’octubre, alguns dels seus dirigents expressen dubtes, distància o directament rebuig a la convocatòria. Però si ens mirem les dades que s’han anat publicant -les que aquest diumenge publica l’ARA, i totes les altres-, veiem com entre els seus simpatitzants el suport al referèndum, amb acord de l’Estat o sense, és clarament majoritari.

Encara queden dies per a l’1 d’octubre, i seran dies intensos. Potser després de tot els dirigents dels comuns acaben donant suport al referèndum i facilitant-ne la celebració allà on governen. O potser no, però aconsegueixen fer girar els seus simpatitzants cap a la seva posició. En tot cas, la distància que hi ha ara pot ser problemàtica en el futur.