La legislatura “del diàleg” s’obre arraconant Podem i les minories

MadridLa legislatura del pacte arrenca amb el PP i el PSOE intentant no perdre el control i asseient a la seva taula Ciutadans en un ampli tripartit (més de 250 escons dels 350 del Congrés) que Mariano Rajoy voldria traslladar també al govern per allunyar l’escenari, gens desitjat -si més no de portes enfora-, de noves eleccions. Ahir es va constituir el Congrés més fragmentat des del 1977 i populars, socialistes i liberals van obrir joc en un hemicicle que va viure una llarga i feixuga sessió de votació de la mesa que va reflectir el canvi. El tripartit d’ordre deixa fora del joc de la governabilitat, al galliner de l’hemicicle, els partits independentistes, i els diputats de Podem i els seus grups afins renoven les formes, tant a l’hora de prometre el càrrec com en la indumentària o els gestos, com ara el de Carolina Bescansa d’aparèixer a l’hemicicle amb el seu fill de mesos (encara lactant) en una actitud durament censurada pel PP. Les cares dels habituals a la Carrera de San Jerónimo (els de “la casta” en paraules de Pablo Iglesias) ho deien tot.

Ha canviat el panorama polític i les reivindicacions catalanes han pujat de to, però el PP i el PSOE sembla que han trobat, per ara, un aliat en Albert Rivera per esmorteir l’envestida. La presidència de Patxi López, escollit per presidir la cambra amb el suport de socialistes i C’s i el vistiplau del PP, n’és un bon exemple. Els socialistes projectaven amb la seva figura la imatge de canvi del 20-D a la manera que ho vol fer Pedro Sánchez, sense estridències. A canvi, la dreta (tres dels nou seients de la mesa són per al PP i dos per a C’s) s’assegurava un control de la cambra que no es correspon amb la composició del ple, on no tenen majoria absoluta. Una de les conseqüències pràctiques del dibuix d’ahir -una fórmula que Rajoy abans de començar el ple va dir que esperava que durés quatre anys i que va “en la bona direcció”-és que es confirmava que les tres coalicions territorials afins a Podem (En Comú, Compromís i En Marea) no tindran grup parlamentari i es posava en qüestió que ERC i CDC, més emparades pel reglament del Congrés, n’haguessin de tenir. Els vencedors del 20-D a Catalunya sí que es van assegurar almenys un dels dos llocs a la mesa, que, de forma inevitable, es va haver de concedir a la formació de Pablo Iglesias. Marcelo Expósito, de Barcelona en Comú, la formació impulsada per Ada Colau, serà el secretari quart, l’últim en l’escalafó de l’òrgan de govern intern de la cambra, que pot prendre decisions estratègiques en l’ordenació dels debats i l’admissió a tràmit d’iniciatives en una legislatura convulsa.

Entendre la diversitat

Patxi López va arribar prometent consens. El PP n’estava satisfet i Iglesias denunciava que, “un cop més”, la distància entre el que deia i feia el PSOE era evident. L’exlehendakari (ho va ser gràcies als vots del PP) va presentar la seva millor cara, però també va fer gala del compromís amb la unitat d’Espanya que el caracteritza mentre deixava de banda assumptes també espinosos com la corrupció. López va admetre que ara a l’hemicicle -només calia aturar-se uns segons a contemplar-lo- hi ha més que mai “gent que defensa coses molt diferents” i que té “diverses formes d’entendre la identitat”. Aquesta és, segons ell, “l’essència de les societats lliures i democràtiques”, i ha d’incloure “la discrepància, la crítica, el diàleg i l’acord”. Per a ell, Espanya és “plural i diversa també en la forma d’entendre identitats, però és sobretot un projecte comú”. “Un pacte ciutadà” que no es pot qüestionar, va dir.

López va començar el seu discurs saludant en català, gallec i euskera, malgrat que fins ara estava prohibit fer servir normalment aquestes llengües a la tribuna, i va recordar que amb les promeses i els juraments d’acatament de la Constitució dels diputats, que van tenir formats diversos, “tots es comprometen a complir les normes”, i això els fa “partícips de la democràcia”. De moment, el primer que hauran de resoldre el president i la mesa és quins grups parlamentaris es formen.

Tranquil·litat sobiranista

PP i PSOE donen garanties a ERC i DL que no els castigaran

El pes de C’s a la mesa, i la seva majoria absoluta amb el PP a l’òrgan de govern, dimarts va fer passar una mala nit als diputats d’ERC i DL. El reglament diu que per tenir grup calen cinc escons i el 15% a cada demarcació o el 5% estatal. Uns i altres superen la barrera del 15% a nivell català però no a Barcelona. En casos precedents, com el d’ERC el 2004, s’havia fet la mitjana. Finalment, el PSOE i el PP els van garantir que tindran grup (saben que els necessitaran quan vulguin fer emboscades parlamentàries o acords multipartits hi hagi el govern que hi hagi). Democràcia i Llibertat va registrar ahir mateix el seu grup i espera no tenir problemes a la mesa. Desitja fins i tot presidir una comissió (l’antic portaveu de CiU, Josep A. Duran i Lleida, presidia la d’Exteriors). ERC, amb més percentatge de vot, esgotarà els terminis per constituir-se. Els republicans han ofert a IU i EH Bildu integrar-se uns dies al seu grup per cobrar la subvenció pel mailing i després passar al mixt. En el cas dels d’Alberto Garzón els tornen el favor de la legislatura passada.

Indignació a Podem

Domènech, contra l’“antic règim” per deixar-los sense grup

Podem se sent defraudat amb el PSOE. Pablo Iglesias assegura que Pedro Sánchez no els va informar de l’acord amb C’s per a la mesa. Veuen perduda la possibilitat de tenir fins a quatre grups al Congrés. Està previst que els socialistes presentin avui una bateria de mesures socials que preveuen, entre d’altres, canviar el reglament de la cambra baixa, cosa que podria ser un ferro roent al qual agafar-se. Però Sánchez sap que, si obre la porta a un grup propi per a En Comú Podem, el PSC anirà al darrere per exigir exactament el mateix. I, a més, ja no té la majoria a la mesa. El portaveu de la confluència catalana, Xavier Domènech, va carregar ahir durament contra els partits de “l’antic règim” per haver-se repartit els llocs de la mesa de la cambra baixa i va reivindicar el seu grup. En roda de premsa, va suggerir que PP, PSOE i C’s poden cometre “prevaricació” si segueixen negant aquesta opció i la “plurinacionalitat” de l’Estat.

IU busca treure el cap

Alberto Garzón intenta fer grup amb les Marees de Galícia

La sortida a l’atzucac de les confluències la podria acabar tenint Esquerra Unida (IU), que busca ressuscitar a costa de formar grup amb En Comú Podem, Compromís-Podem o En Marea. IU, que té oberta la porta d’ERC, negocia per tirar-ho endavant. El principal escull és, de nou, polític. Podem es nega a perdre tot un grup per salvar IU. Garzón festeja sobretot els gallecs, però la mesa difícilment transigiria.