Amb l’Estatut va començar tot

BarcelonaLa sentència contra l’Estatut referendat per la ciutadania catalana representa el tret de sortida del procés sobiranista. És en aquell 10 de juliol del 2010 quan per primera vegada més d’un milió de persones surten al carrer per reclamar el dret a decidir amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”. Des d’aquell moment el Tribunal Constitucional (TC) s’ha convertit en un mantra per a la política catalana: segons l’informe sobre la conflictivitat entre l’Estat i les comunitats autònomes que emet el ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en els últims sis anys el TC ha dictat fins a 49 sentències en contra de les decisions de la Generalitat -incloent recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència- i actualment té pendents de resoldre fins a 19 impugnacions de lleis del govern espanyol.

El Constitucional ha dilapidat no només les accions relacionades amb el procés sobiranista sinó que la majoria són plets per qüestions d’àmbit sectorial que han permès a l’Estat guanyar pes competencial en detriment del Govern i, per tant, aprofundir en un procés de recentralització. Bona part dels litigis que havia resolt el TC abans de l’efervescència del procés sobiranista tenien a veure amb impostos, normalment recollits a les lleis d’acompanyament dels pressupostos, decrets i resolucions en l’àmbit de la justícia i l’organització del sistema educatiu, la promoció econòmica, l’urbanisme o la creació d’impostos. No és fins al 2013, després de la primera declaració de sobirania al Parlament, que el tribunal anul·la la resolució parlamentària que defineix Catalunya com un subjecte polític amb dret a decidir i s’aguditza una conflictivitat institucional que s’ha enquistat.

L’activitat s’intensifica en els preparatoris del procés participatiu del 9 de novembre, en què el TC no només dicta inconstitucional la llei de consultes no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta, sinó que també declara il·legal el procés participatiu que acaba derivant en una votació popular de més de dos milions de persones (pel qual estan investigats l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau). Més endavant, després de les eleccions del 27-S, també ha acabat fulminant la declaració rupturista que considerava “deslegitimat” el TC.

Si bé el TC ja ha emès gairebé mig centenar de sentències des del veredicte de l’Estatut, encara té pendent de resoldre fins a 19 impugnacions (16 recursos d’inconstitucionalitat i 3 conflictes de competència), entre les quals hi ha la legalitat del Comissionat per a la Transició Nacional i la conselleria d’Afers Exteriors.

Un actor més del procés

Però el tribunal no només ha incidit en qüestions de sobirania sinó que ha tingut incidència en la captació de recursos per part del Govern i en mesures per pal·liar la crisi: ha resolt contra noves figures impositives com l’impost sobre dipòsits bancaris i sobre establiments turístics, ha impedit la captació de funcionaris de l’Estat per a la Hisenda catalana i ha suspès les accions contra la pobresa energètica. El TC és un actor a qui se li augura un paper clau en l’últim tram del procés.