Uns 600 juristes defensen que el referèndum és legal a l'estat espanyol i que només és qüestió de voluntat política
Han firmat un manifest a favor de la legalitat de la consulta i han defensat el dret com un instrument per "legitimar-la". Entre els signants del text hi ha l'advocat i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens; l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet, i els catedràtics de dret constitucional, Joan Queralt i Mercè Barceló
BarcelonaEl Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha estat l'escenari escollit per presentar el manifest que han signat uns 600 juristes per defensar que el referèndum que proposa el Govern és totalment "legal". Sota el títol, 'Sense dret no hi ha democràcia' la catedràtica de dret constitucional de la UAB, Mercè Barceló, ha llegit el text, que defensa que en el marc constitucional vigent i "en el marc del principi democràtic", hi cap la possibilitat que la ciutadania "proposi alternatives expressades a través d'un procés democràtic", com és el referèndum sobre la independència de Catalunya i que l'aplicació del seu resultat es pugui negociar "amb els representants de l'estat".
Tots els juristes signants del manifest, "coneixedors del que diuen els textos legals", asseguren que poden "afirmar i raonar" que la celebració del referèndum és "legítima i legal". I en aquest sentit, insisteixen en la idea que aquest procés referendari és un "problema polític", ja que en el sistema constitucional actual "hi cap un referèndum" i només és qüestió de voluntat política que tingui conseqüències polítiques. Per això, ofereixen el dret com a eina per resoldre conflictes, sempre tenint en compte que la democràcia és la base de la legalitat, i no a l'inrevés. Així, l'advocat Miquel Sàmper, ha resumit la idea amb una frase: "El dret només pot ser un instrument tan ric que sigui capaç de transformar-se en funció de les demandes de la societat". Un instrument, ha defensat, que ha de servir per "legitimar que el referèndum es pot fer i només cal voluntat política".
L'advocat i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, s'ha expressat en la mateixa línia perquè defensa que és la democràcia la que ha d'estar per sobre de la legalitat. Per això, ha qualificat de "cop d'estat" la situació actual, perquè considera que no es pot impedir el dret a l'autodeterminació, un dret que assegura que es recolza en "raons polítiques i morals, però també legals".
Asens és un dels signants del manifest, així com també el catedràtics de dret constitucional Joan Queralt, i els advocats Gemma Calvet i Miquel Sàmper, els quals també han intervingut en l'acte per exposar les raons que emparen la legalitat de la consulta. En aquest sentit, Asens ha defensat que el manifest pretén "desemmascarar una arbitrarietat disfressada de legalitat", ja que considera que l'estat de dret té "instruments suficients per demostrar la legalitat" de la consulta. I en el context de "bloqueig" actual, el manifest també s'obre a "altres vies" perquè la ciutadania pugui "decidir el seu futur".
El coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha clausurat l'acte posant en valor el manifest com una eina per "desmentir les fal·làcies" que es diuen sobre el Procés i ha llençat un avís a l'estat espanyol perquè "reaccioni" i posi la Constitució "al servei de la convivència, la unió i la llibertat". En l'acte hi era present el conseller de Justícia, Carles Mundó; el portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull; el diputat de la coalició sobiranista, Lluís Llach; i també el diputat de Catalunya Sí Que es Pot, Albano Dante Fachin.