El pols judicial Estat-Generalitat encara espera 45 sentències del TC
El tribunal acumula ara mateix 18 recursos presentats pel govern espanyol i 27 per l’executiu català
BarcelonaLa batalla judicial per fascicles que la Generalitat i el govern espanyol lliuren periòdicament al Tribunal Constitucional (TC) encara ha de viure, com a mínim, 45 episodis. Tants com expedients relacionats amb el Govern s’acumulen en aquests moments a la seu del tribunal a l’espera de resposta. 45 recursos dels quals la Generalitat n’ha impulsat 27 -perquè considera inconstitucionals lleis espanyoles o perquè hi detecta conflicte de competències- i 18 l’Estat. 45 sentències pendents que anticipen que el xoc institucional persistirà en els pròxims mesos tot i l’anunciada voluntat de diàleg. Els litigis afecten aspectes que van des de la lluita contra la pobresa energètica a la Lomce, del full de ruta sobiranista a l’accés dels sensepapers a la sanitat.
La quantitat de carpetes obertes demostra que, malgrat que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, repeteix insistentment en el marc de l’anomenada operació diàleg que els advocats de la Generalitat i l’Estat aconsegueixen evitar que un terç dels litigis arribin als tribunals, el volum de conflictes competencials que han de resoldre els magistrats encara és molt alt i s’arrossega, en alguns casos, des de fa més de deu anys.
De les 45 carpetes que hi ha sobre la taula del TC, n’hi ha una que acumula pols des del 2006: la llei de la comunicació audiovisual aprovada l’any anterior pel govern tripartit. La majoria dels recursos pendents de resolució, però, són dels últims quatre anys, coincidint amb la posada en marxa del procés sobiranista. De fet, els aspectes relacionats directament o indirectament amb el full de ruta sobiranista destaquen entre els litigis oberts. Així, encara no hi ha sentència sobre la llei de consultes populars per via de referèndum però tampoc sobre el decret de creació del Comissionat per a la Transició Nacional. També la normativa del 2014 que regula l’acció exterior i de relacions amb la UE del Govern i la creació de la conselleria d’Exteriors el 2016 -que ja es va veure forçada a modificar el nom- esperen per conèixer el veredicte dels magistrats.
D’acció social a nous impostos
Els recursos presentats per l’Estat, però, inclouen més àmbits i afecten també la llei de l’aranès; dues normatives d’horaris comercials; la modificació de la llei de les professions de l’esport; la creació del municipi de Medinyà; els canvis del 2014 en el Codi de Consum i del 2015 en el llibre cinquè del Codi Civil; la llei 24/2015 de mesures contra la pobresa energètica; una norma del 2012 per modificar diverses lleis de l’àmbit audiovisual; la llei de simplificació administrativa, i un decret sobre els registres de propietat, mercantils i de béns mobles.
Un capítol a part mereixen els dos tributs creats pel Govern que encara esperen el veredicte del TC. Els magistrats no han resolt fins ara sobre l’impost sobre els pisos buits i el de l’ADSL, i és una incògnita si seguiran el mateix camí que tributs ja anul·lats com l’impost sobre els dipòsits bancaris i l’euro per recepta, que formen part dels 2.300 milions d’euros que la Generalitat ha deixat de recaptar des del 2012 com a conseqüència de les sentències del TC.
Però, més enllà dels 18 recursos presentats per l’Estat contra la Generalitat, també el Govern ha elevat al TC fins a 27 recursos d’inconstitucionalitat en considerar que l’executiu espanyol envaeix competències per recentraltizar l’Estat. Per això, el tribunal haurà de pronunciar-se pròximament sobre si avala lleis polèmiques com ara la Lomce; la norma que preserva la unitat de mercat; la que reforma les administracions locals -fortament discutida pels municipis catalans- i, fins i tot, la reforma del mateix TC impulsada pel govern espanyol per convertir el tribunal en una sala penal que combati el procés. A més, els magistrats hi hauran de dir la seva sobre, entre d’altres, el decret estatal que deixava els sensepapers sense accés a la sanitat universal i la llei del Sistema Nacional de Protecció Civil. Moltes d’aquestes normes també han sigut recorregudes per partits i altres comunitats
Tot plegat, abans d’acabar el 2016 i obrir un 2017 que es preveu intens també pel que fa al xoc institucional entre l’Estat i la Generalitat. Als 45 conflictes oberts entre els dos governs, cal sumar-hi els recursos que el govern espanyol té contra el Parlament. Mentre la sentència sobre la declaració de ruptura suma incidents d’execució a mesura que avança el full de ruta, la cambra es prepara per començar a tramitar les tres lleis de desconnexió abans d’acabar l’any. Al TC, que recentment va treure’s de sobre una carpeta pendent anul·lant la prohibició dels toros a Catalunya, se li acumula la feina.
