El Palau de la Música, una "canonada" per enviar a CDC 6,6 milions d'euros
Els perits d'Hisenda ratifiquen els presumptes desviaments de diners de Ferrovial cap al partit a canvi d'obra pública
BarcelonaConvergència es va finançar il·legalment amb 6,6 milions d'euros, segons els perits d'Hisenda que van analitzar els comptes i la documentació trobada al Palau de la Música. Els analistes de l'Agència Tributària que han declarat al judici per l'espoli de la institució han ratificat una per una les conclusions del fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled que, gràcies al testimoni d'aquests professionals, ha ratificat davant del tribunal que el Palau es va convertir en una "canonada" per fer arribar aquests diners a la formació política.
Segons els analistes de l'Agència Tributaria Manuel Cisneros i Elena Lasheras, 630.000 euros desviats a Convergència provindrien dels convenis signats entre el Palau i la Fundació Trias Fargas, afí a CDC, que ha tornat pràcticament la totalitat dels diners. Els altres 5,9 milions d'euros corresponen a diners ingressats per la constructora Ferrovial al Palau, en concepte de patrocinis. Els perits han arribat a la conclusió que en realitat es tractava de comissions a canvi d'obra pública: "Els patrocinis reals que es quedaven al Palau eren una xifra força més reduïda que els ingressos totals de Ferrovial al Palau", ha explicat Cisneros.
Entrant en el detall de les factures, Cisneros ha explicat que es corresponien amb el 4% del valor d'algunes obres públiques com ara la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia, de les quals també es va trobar documentació en l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra al Palau. Els perits han assegurat que d'aquest percentatge, un 2,5% anava a parar al partit per tres vies: xecs en efectiu per valor de 3,7 milions d'euros que cobraven els extresorers Carles Torrent -mort el 2005- i Daniel Osàcar, factures falses d'empreses pantalla que no treballaven per al Palau i que a la vegada feien donacions a la formació convergent i serveis del partit que en realitat acabava pagant el Palau (2,1 milions d'euros més, sumant tots els documents falsificats).
El "pessic" de Millet i Montull
El perit d'Hisenda Manuel Cisneros ha constatat que Millet i Montull s'emportaven "un percentatge" dels suposats desviaments, que ha xifrat en un 1,5% de les quantitats ingressades per la constructora en els comptes de l'associació i la fundació del Palau de la Música.
Segons els analistes, a partir del 2008 aquests diners els van cobrar "les empreses de les dones" dels exresponsables del Palau: "Era el sistema per emportar-se un pessic", ha conclòs el fiscal després de l'exposició del perit.
Paper menor d'Osàcar
Cisneros ha explicat que, "en relació amb les vegades que se l'esmenta", en les agendes de Jordi Montull i altres documents trobats al Palau de la Música, la relació de l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar amb el Palau "havia de ser bastant fluïda".
Tot i així, a preguntes de la defensa de Convergència, exercida pel penalista Xavier Melero, el perit ha especificat que hi havia "menys" referències d'Osàcar que no pas del seu antecessor, Carles Torrent: "El nombre de documents que es refereix a Torrent és més nombrós", ha admès l'analista, que també ha reconegut que els documents que es vinculen a Osàcar "fan referència als convenis amb la Trias Fargas", mentre que en la resta només hi apareix l'anotació 'Daniel'.
