Des de lingots d'or a tabac i pel·lícules: les compres dels conserges del Palau per a Fèlix Millet

BarcelonaEls conserges del Palau de la Música que han declarat aquest dilluns com a testimonis al judici per l'espoli de l'entitat cultural i el presumpte finançament irregular de Convergència han donat compte del constant tràfic de fons en efectiu entre l'entitat i els bancs. Ells eren els que s'encarregaven de portar els diners, sovint en motxilles. També s'encarregaven de fer compres per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet: "Des de lingots d'or de 24.000 euros fins a pel·lícules, perfums o tabac", ha explicat un d'ells, que adquiria aquesta mena de béns per a Millet amb els diners de la institució.

Aquest mateix conserge, Xavier E., ha explicat que era "freqüent" que per ordre de la secretària de Millet anés a cobrar talons d'entre 50.000 i 100.000 euros. Un altre company, Enrique R., ha dit que eren talons per "milions de pessetes" que després carregava a l'interior d'una motxilla perquè no s'atrevia a portar-los "en una bossa".

Xecs de 120.000 euros sense identificar-ne el portador

L'exdirector de l'oficina central de Catalunya Caixa entre 1990 i 2009, Manuel Monroig, també ha comparegut com a testimoni al judici per donar compte de les desenes de xecs de grans quantitats cobrats per finestreta i dels quals no s'ha pogut identificar el cobrador ni el destí: "Segur que sí que s'identificava. Em costa molt creure que no s'identifiqués la persona que anava a cobrar", ha adduït el testimoni. Durant la investigació, el jutge va demanar sense èxit a Catalunya Caixa i a altres bancs que havien fet pagaments en efectiu que identifiquessin els perceptors d'aquests xecs, però finalment ha sigut impossible localitzar el destí de 9 milions d'euros.

El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, ha insistit avui al testimoni perquè expliqués l'"impressionant" llistat de xecs pagats per finestreta per damunt dels 100.000 euros a persones no identificades, mentre que sí que es feia constar el nom dels empleats del Palau que per encàrrec de Millet anaven a cobrar talons en efectiu per quantitats molt inferiors, de 6.000 euros. "No ho sé, a mi no m'arribaven aquestes operacions", ha al·legat el testimoni, que ha afirmat que en cap moment van despertar les seves sospites aquestes transaccions en metàl·lic, per la qual cosa no es va plantejar comunicar-les al SEPBLAC.

Monroig sí que ha reconegut que, almenys en una ocasió, va tenir notícia per una trucada del mateix ex número dos de la institució, Jordi Montull, d'un reintegrament de 200.000 euros que aquest pretenia cobrar en finestreta, però que el banc no podia facilitar-li per no disposar de suficient efectiu. El testimoni ha explicat que va indicar a Montull que calia avisar amb 24 hores d'antelació d'una retirada de fons tan quantiosa, que l'exresponsable del Palau va dir que necessitava com a "diners de butxaca d'una orquestra filharmònica de no sé on". "200.000 euros per a diners de butxaca d'una orquestra?", ha replicat el fiscal, amb gest incrèdul.

Millet, patró de la FAES

Un altre dels testimonis que ha declarat aquest dilluns és l'extresorer de l'Orfeó Català, Pau Duran, que ha explicat que Millet va comunicar a la junta que volia fer-se patró de la fundació FAES, afí al PP, el 2003, mentre el ministeri de Cultura subvencionava les obres d'ampliació de l'edifici. En ser preguntat pels convenis del Palau amb la fundació Trias Fargas, afí a CDC -que la fiscalia sospita que va emmascarar el pagament de comissions de Ferrovial-, Duran ha esmentat que Millet va accedir a ser membre de l'Institut Catalunya Futur, secció catalana de la FAES, que en l'època era un 'think tank' vinculat al PP.

L'extresorer ha assenyalat que els comentaris de Millet sobre la FAES coincidien "en el temps" amb les subvencions -de fins a 12,5 milions- que el ministeri de Cultura va atorgar per a l'ampliació del Palau de la Música i ha afegit que, encara que el saquejador confés mai va vincular els dos fets, quan va abandonar la fundació del PP va argumentar que es donava de baixa dient: "Ara que això ja no funciona". La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que exerceix l'acusació popular del cas, va demanar en fase d'instrucció que s'investigués aquest punt, però el jutge ho va rebutjar.