La investidura torna a mans del rei amb els partits més enrocats

MadridHan passat 78 dies des de les eleccions del 20 de desembre, però la política espanyola torna a la casella de sortida, aquest cop amb un compte enrere de dos mesos en marxa abans que es convoquin automàticament noves eleccions. El rei Felip VI es reuneix avui amb el president del Congrés, Patxi López, per valorar la possibilitat de nomenar un nou candidat que pugui reunir els suports necessaris per ser escollit president espanyol, després de l’intent fallit d’investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, la setmana passada. I, si l’endemà d’aquelles eleccions el panorama polític espanyol s’albirava agitat, l’enrocament en les posicions dels diferents partits en les últimes hores fa que ningú es vegi ara mateix amb la més mínima possibilitat de rebre l’encàrrec del monarca, que previsiblement no farà cap pas més fins que no hi hagi un candidat que li asseguri els suports necessaris.

Ahir va ser dia de marcar posicions. Ho van fer Sánchez -en una entrevista a El País - i el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy -a l’ Abc -. Res de nou. El líder socialista continua refractari a qualsevol acostament als populars i es lamenta de la negativa de Podem, mentre que l’aspirant a revalidar el càrrec repeteix la mateixa cançó: que va ser ell qui va guanyar les eleccions i, per tant, li toca governar, amb l’únic acord que considera acceptable -una gran coalició PP-PSOE- o en solitari -amb l’abstenció socialista.

I si l’immobilisme dels dos grans partits allunya la possibilitat d’un pacte de l’establishment, també s’enfanga el “govern del canvi”, com anomena Sánchez l’alternativa que ell vol liderar de bracet d’Albert Rivera. L’anunci dels dos firmants de l’acord de govern que va fracassar la setmana passada al Congrés conforme refermaven el seu compromís i que només negociarien junts possibles adhesions a aquest pacte ha irritat les forces d’esquerres. Podem, ingredient imprescindible per a qualsevol acord que no tingui els vots del PP, va reiterar que no pensa participar en cap pacte en què hi siguin els liberals. “Som incompatibles”, va repetir per enèsima vegada el líder del partit, Pablo Iglesias, en una entrevista a La Sexta dissabte a la nit. I ahir el secretari d’organització, Sergio Pascual, va qualificar de “sorprenent” que Sánchez “necessiti” Ciutadans “com a escuder per protegir-se”.

Però l’al·lèrgia entre els liles i els taronges és mútua. La formació d’Albert Rivera no amaga la seva preferència perquè el pacte per investir Sánchez es faci amb el PP. Ahir mateix el secretari de C’s al Congrés, Miguel Gutiérrez, va assegurar que buscarà aliances amb els partits “constitucionalistes” i, tot i que no va excloure directament Podem, sí que va deixar clar que plantejaments com el del referèndum a Catalunya són una frontera infranquejable. Tampoc buscarà, doncs, el suport de partits independentistes, imprescindibles per sumar una majoria sense els vots del PP.

L’única concessió que es fan els uns i els altres és la predisposició per seure a parlar. “Podem no té cap por a seure amb ningú i parlar amb tothom”, va dir Pascual. Qui no sembla disposada ni a això és Esquerra Unida. El líder de la formació, Alberto Garzón, va deixar clar ahir que no farà costat “de cap manera” a un acord entre els socialistes i Ciutadans perquè “inclou elements programàtics antagònics” als que defensa la seva formació.

Mirant al PP

La pressió per al líder del partit lila va arribar ahir en forma d’enquesta. Segons El País, la meitat dels seus electors censuren el seu noa Sánchez, mentre que només un terç ho consideren una bona notícia. Però els socialistes sembla que han començat a tirar la tovallola en l’objectiu d’eixamplar el seu pacte per l’esquerra, tot i que ahir el secretari d’organització del PSOE, César Luena, va lamentar que Podem hagi traït “l’esperit dels seus votants” barrant el pas a Sánchez. Els socialistes estan molestos per l’agressivitat d’Iglesias en el debat d’investidura i es plantegen si cal continuar negociant amb Podem. Per això han enfortit la seva unió amb C’s amb l’objectiu de traslladar la pressió al PP. Amb una aliança de ferro amb els liberals, es poden presentar davant de Rajoy com els més legitimats a governar -els seus 130 escons superen els 123 dels populars-. “Nosaltres tenim 130 escons. Qualsevol candidat que vulgui intentar formar govern n’haurà de tenir com a mínim més”, va dir Sánchez, que va constatar l’allunyament amb Podem i va dir que no entén “d’on treu Iglesias tant odi i rancúnia al PSOE”.

Mentrestant, Rajoy continua fidel al seu discurs. El president espanyol en funcions va afirmar en l’entrevista a l’Abc que, encara que les tibantors personals amb Sánchez siguin evidents, sobretot arran de l’acusació de no ser “una persona decent” que va abocar sobre ell el líder socialista en un debat a la televisió, ell no és “rancuniós” i encara es poden “guarir les ferides” per arribar a un acord.

Rajoy va fer una crida a la negociació dels dos grans partits, amb la concurrència o no de Ciutadans, que des del seu pacte amb el PSOE ha deixat de ser per a ell imprescindible en els acords. A més, va afirmar que intentarà parlar en els pròxims dies amb els socialistes, però només ho farà directament amb Sánchez, i no amb cap altre dirigent del partit. Tot i això, Rajoy -i no és l’únic- dóna cada cop més credibilitat a l’escenari de noves eleccions el 26 de juny: “No és el millor, però si hi ha eleccions ens explicarem als espanyols”. Serà l’única alternativa si ningú baixa del burro.

C’s vol extrapolar al Parlament el pacte firmat amb el PSOE

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va defensar ahir en una entrevista a TV3 que, en la mesura que el PSC ha avalat l’entesa entre el partit d’Albert Rivera i el PSOE per a la investidura, aquest acord s’hauria de traslladar al Parlament. El partit que lidera Miquel Iceta, de fet, va aprovar al consell nacional d’ahir el contingut de l’acord i va defensar la voluntat de Pedro Sánchez d’abordar les 23 demandes d’Artur Mas a Mariano Rajoy el 2014 i una reforma federal de la Constitució. “El rellotge del canvi s’ha posat en marxa: tic-tac, tic-tac”, va constatar Iceta en referència explícita cap a Pablo Iglesias, cap de files de Podem. La consellera de la Presidència, Neus Munté, va opinar, però, que la validació del PSC de l’acord PSOE-C’s “el desconnecta i l’allunya molt de la realitat de Catalunya” en negar-se a fer un referèndum.