Una imatge més multitudinària i menys solemne

BarcelonaLa política catalana ha canviat molt entre l’anunci del 9-N i el d’ahir, però hi ha un paral·lelisme entre la declaració de Carles Puigdemont i la que Artur Mas va fer el 12 de desembre del 2013. El contingut del missatge era el mateix: una data i una pregunta per anar a les urnes. Però el context, els actors i la posada en escena eren ben diferents. Tres analistes assenyalen a l’ARA els principals canvis que van detectar ahir en un acte en què van veure més consens però menys solemnitat que en l’anunci del 9-N, ara fa quatre anys i mig.

El primer que salta a la vista veient les imatges és el nombre d’assistents. Les deu persones que van participar en l’anunci de la consulta van créixer fins a la seixantena en la presentació del referèndum, més d’un terç de les quals eren dones (el 2013, només dues). “Hi havia moltíssima gent i feia una sensació de més consens, de voler dir: som molts, estem tots d’acord i no és només una cosa de caps de partit”, opina Montse Llussà, professora de comunicació de la URL i locutora a RAC1.

S’hi suma el professor de comunicació de la UOC Lluís Pastor, tot i que matisa que, “per intentar ser més, es pot perdre el món de vista”. En aquest sentit, recorda que els independentistes no van arribar al 50% dels vots el 27-S i assegura que la imatge busca fer visible una majoria quan “qualsevol podria dir que ahir eren una minoria”. De fet, el 2013 hi eren els que avui són els comuns -els líders d’ICV (Joan Herrera) i EUiA (Joan Mena)- i la ja extinta Unió (Ramon Espadaler).

Pastor considera, a més, que la posada en escena per anunciar l’1-O va ser un “error gran”. Malgrat aplaudir que el fons escollit aquest cop fos el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, a l’aire lliure i amb “molta més llum” que a la galeria gòtica -on es va fer públic el 9-N-, considera que el que havia de ser un acte de “màxima institucionalitat” va acabar semblant “una foto de final de curs”. Una imatge on, afegeix, es diferenciava clarament entre els de la dreta del president, amb colors vius i roba més informal, i els de l’esquerra, la majoria amb vestits negres. “Això no és seriós”, diu Pastor.

Per al professor de comunicació de la UPF Carles Pont, en canvi, l’escena donava a l’acte un aire “menys encotillat” i més transversal que el del 2013, i això no anava en detriment de la sensació de “transcendència”. Pensa el mateix Llussà, que afegeix que l’atzar (i la meteorologia) va omplir de metàfores la imatge. En el fet que mig grup estigués il·luminat pel sol i la resta estiguessin sota l’ombra hi veu els diferents desenllaços que pot tenir el referèndum. L’aigua que hi havia a terra, on es reflectia la imatge, hi afegia simbolisme, creu Llussà.

L’efecte dels papers a la mà

Tant Llussà com Pastor i Pont destaquen el fet que Puigdemont llegís la declaració, a diferència del que va fer Mas. El professor de la UPF ho veu amb bons ulls, argumentant que el missatge era de gran importància. “S’hi juga molt més que el que s’hi jugava Mas”, justifica. Pastor, per contra, creu que parlar amb un paper a la mà va debilitar la imatge del president. “En una situació solemne, has de parlar a la gent a la cara”, diu, i afegeix que hauria sigut millor utilitzar un teleprompter. Els tres professors subratllen, això sí, la sensació d’improvisació que va donar la introducció que va fer (sense llegir) el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras.