La gran decisió de la CUP

BarcelonaPrengui la decisió que prengui aquest diumenge el consell polític de la CUP, la formació de l’esquerra independentista ja no tornarà a ser la mateixa. S’enfronta, ja sense més dilacions, a la resolució més transcendental de la seva història: dir si dóna suport o no a la investidura d’Artur Mas per mantenir el recorregut del plebiscit del 27-S. El debat ha tensat l’organització -admeten que hi ha risc de fractura passi el que passi- i, de portes enfora, ha enrarit les relacions amb ERC i CDC, amb qui els cupaires comparteixen governs locals i projecte independentista.

El dia D del calendari de la CUP havia de ser diumenge passat, quan més de 3.000 militants i simpatitzants van reunir-se a Sabadell en una assemblea extraordinària, a qui el grup parlamentari i el secretariat nacional havia traslladat tota la pressió perquè prengués la decisió final. La sentència definitiva va ajornar-se una setmana en veure que els partidaris d’investir Artur Mas eren exactament els mateixos (1.515) que els partidaris de refusar l’acord amb Junts pel Sí i anar a noves eleccions. Sabadell havia de ser l’última estació de tres intensos mesos en què la formació ha estat al centre del debat polític. El 27-S va deixar una enverinada aritmètica parlamentària i va entregar a la CUP la clau de la investidura i l’estabilitat. El partit va denunciar la “pressió” a la qual, diuen, els va sotmetre CDC. “Només volien dos vots, la resta els era igual”, denuncia un membre del secretariat.

Els cupaires, però, no estaven disposats a donar el braç a tòrcer i van exigir unes contrapartides si Junts pel Sí volia el seu suport. Un què -pla de xoc social- i un com -el procés de ruptura amb l’Estat i el procés constituent- que deixés per més endavant el qui -la investidura-. Enmig d’unes complicades converses, que en alguns moments van estar a punt de trencar-se, la CUP va celebrar una jornada de debat a Manresa per fer pinya amb la comissió negociadora i reforçar la posició que fins aleshores havia mantingut el partit: seguir amb el veto a Artur Mas i continuar les converses per trobar un candidat de consens.

Aquesta és la bandera que la CUP ha aixecat des de la campanya electoral, argumentant que Mas no eixampla la base social independentista perquè representa les retallades i l’autonomisme. Durant la campanya els cupaires van assegurar que no investirien Mas però que tampoc farien “descarrilar el procés”. I fent equilibris van optar per no concretar el sentit del seu vot en un eventual debat d’investidura. Fins que en un míting a Vilafranca del Penedès, l’aleshores número 4 i ara diputada, Gabriela Serra, va anunciar que “descartava abstenir-se”. Només unes hores abans, el cap de llista, Antonio Baños, havia deixat en l’aire votar en contra o abstenir-se en funció dels resultats. Els resultats, però, no van deixar marge per a les vacil·lacions: Mas necessitava almenys dos vots per ser reelegit.

Tres mesos després, aquesta serà una de les propostes que podrà votar el consell polític. L’altra opció, que en canvi no permetria investir Mas, és donar cinc vots a favor i cinc en contra, o bé 10 abstencions. Cap de les dues possibilitats inclou ja la proposta d’acord presentada per Junts pel Sí després de les negociacions, que preveia un pla de xoc de 270 milions d’euros i detallava la creació del nou estat.

Els riscos de la sentència final

La gran decisió de la CUP amenaça de fer créixer una ferida oberta a la formació els últims mesos. “És obvi que ens costarà tornar a ser un puny”, afirma un membre destacat del partit, que ha vist amb “preocupació” les tensions internes pel debat d’investidura. Si el consell polític decideix investir Mas hi ha el risc que el sector més escorat a l’esquerra es despengi del partit, mentre que si s’assumeixen noves eleccions ja hi ha corrents que aposten per bastir un projecte d’esquerres amb En Comú Podem -una opció que celebraria Procés Constituent-, uns debats que tornarien a tensar les costures de la CUP. Al límit i sense més marge per reaccionar, la CUP s’enfronta aquest diumenge al debat definitiu, a la decisió més important de la seva història. Sigui quina sigui.

Dos camins, una setmana convulsa

Eleccions al mes de març: Si el consell polític opta pel primer escenari -donar 5 vots a favor i 5 en contra, o bé 10 abstencions- Mas no serà investit. JxSí ja ha avisat que no farà cap més proposta, de manera que la pantalla següent seran unes noves eleccions al març. Ara bé, no serà Mas qui les convoqui, sinó que caldrà esperar que s’esgoti el termini. Si abans del 10 de gener no hi ha president, quedaran automàticament convocats nous comicis.

Investidura de Mas: Si el consell polític aposta per donar 2 vots a favor i 8 abstencions, el ple d’investidura se celebrarà aquesta setmana. La mesa del Parlament ja ha preparat l’agenda: previsiblement, el discurs d’Artur Mas seria aquest mateix dilluns i la primera votació seria dimarts. Si no obtingués majoria absoluta, es forçaria una segona sessió 48 hores després, dijous, en què només necessitaria la majoria simple que donen els dos suports i les vuit abstencions.