El forat de 22,5 milions d’Unió, al descobert

BarcelonaUnió va anunciar la seva liquidació divendres per la llosa d’un deute de 22,5 milions. Sense representació parlamentària, la formació democristiana s’havia quedat sense possibilitats de continuar arrossegant un deute milionari. L’anunci de la setmana passada no va venir de nou al partit sinó que era una notícia que es donava per feta. De fet, l’administrador concursal ja havia conclòs en el seu informe del novembre que l’“escenari més realista” per a la formació era la liquidació. Ara bé, a qui deu Unió tants milions? Qui són els creditors que es quedaran sense cobrar? L’ARA ha tingut accés a l’informe concursal que analitza les finances democristianes, sempre en mans de pocs membres de la direcció i allunyades dels ulls de la militància, que explica les causes de l’esfondrament econòmic del partit.

L’informe concursal, elaborat per l’empresa Deloitte, demostra com Unió, any rere any, havia anat acumulant un endeutament “molt elevat i creixent”, sobretot amb entitats financeres, que feia molt difícil la seva viabilitat. El deute dels democristians no ve només dels últims dos anys per la pèrdua de representació parlamentària, sinó que l’any 2013 el deute ja s’enfilava als 17 milions d’euros.

Però la direcció, tot i que el passiu es feia gros com una bola de neu, tirava la pilota endavant gràcies als ingressos públics (subvencions parlamentàries i electorals) i al finançament privat a través de donacions de persones físiques i jurídiques i aportacions de militants. Tanmateix, la gestió del qui dia passa any empeny va acabar-se el 2015, quan Unió va quedar fora del Parlament, en les eleccions del 27 de setembre, i fora del Congrés en els comicis del 20 de desembre, en el seu debut en solitari. L’informe assenyala tres raons fonamentals de la desfeta financera d’Unió: la dissolució de la federació de CiU, la pèrdua de les subvencions públiques com a conseqüència d’haver-se quedat sense representació i el descens de les donacions privades, tant de quotes de militants com d’aportacions empresarials. En total, el 2016 els ingressos van caure fins al 80%.

El deute amb els bancs

El primer que va fer la direcció, en vista de la situació econòmica, va ser presentar un expedient de regulació d’ocupació que va reduir de 14 a 4 la plantilla. Entre els que es van quedar a sou del partit hi havia el president del comitè de govern, Ramon Espadaler.

Unió també es va vendre les seus que tenia en propietat per un valor d’un milió d’euros i només es va quedar amb la de Barcelona, al carrer Nàpols. Tanmateix, aquestes reduccions de despesa no van ser suficients per afrontar el pagament de més de 20 milions d’euros que devia a 80 creditors.

D’aquest gruix de passiu, el més important correspon a uns crèdits bancaris que Unió no pagarà: l’import més elevat se l’emporta La Caixa, que va deixar en préstec més de 9 milions d’euros a la formació que capitanejava Duran i Lleida. També va ser aquesta entitat bancària la que va concedir un crèdit d’un milió d’euros per finançar la campanya de les eleccions del 27-S (tot i que normalment els crèdits es donen en funció de les perspectives electorals).

El següent banc a la llista de creditors d’Unió és el Santander, amb 3,9 milions, i el segueix el BBVA, amb 3,2. També van donar crèdits al partit Ibercaja, el Banc Sabadell, el Banco Popular i Kutxabank. En total, el deute amb els bancs puja fins als 19 milions d’euros.

L’altre gruix important del passiu (1,7 milions) són deutes amb dues constructores i una empresa de comunicació. L’informe constata com el deute amb les empresesFomento de Construcciones y Contratas (FCC) i EMTE (en aquest cas el deute és d’uns 8.000 euros) es va mantenir sense pagar durant anys. Unió no va sufragar el cost de les obres que va fer FCC al local central d’Unió a Barcelona, l’any 2007, i li deu més d’un milió d’euros. També van quedar pendents de pagar les reformes que va ferEMTE de la mateixa seu. Amb l’empresa de comunicació Delion Comunications el partit tenia un deute de més de 300.000 euros pels serveis durant la campanya del 27-S. Al ministeri de l’Interior, Unió li deu 259.000 euros per l’avançament de subvencions electorals.

L’administrador concursal constata que des del 2013 la majoria dels ingressos d’Unió Democràtica eren d’origen públic. Van suposar sempre més de la meitat del finançament total excepte en un exercici: el 2014, l’any en què estava prevista la consulta del 9-N i Unió encara tenia tres consellers al Govern. En aquell exercici, el partit va rebre 1,8 milions d’euros de persones físiques, cosa que va passar a representar el 57,7% dels ingressos de la formació aquell any. Després, les donacions van disminuir substancialment.

Segons la direcció, un dels motius de la reducció d’ingressos privats va ser un canvi legislatiu que limitava la quantitat de diners que podien donar les persones físiques: el màxim va passar de 100.000 a 50.000 euros. La major part del finançament del partit no provenia d’empreses sinó de persones físiques (la identitat dels donants està protegida per llei).

No són només les decisions polítiques dels dirigents d’Unió el que han acabat amb 85 anys d’història, també la seva gestió econòmica.