La fiscalia anuncia un pacte amb Alavedra si paga les multes abans del final del judici del cas Pretòria

Arrenca el judici pel cas Pretòria a Madrid. Tres acusats menors també han arribat a pactes amb la fiscalia

Macià Alavedra en el moment d'arribar a l'Audiència Nacional
Manuel Altozano / Dani Sánchez Ugart
13/03/2017
3 min

San Fernando de HenaresLa fiscalia ha anunciat aquest dilluns un pacte amb l'exconseller d'Economia Macià Alavedra, acusat de dos delictes de tràfic d'influències i blanqueig continuat de capitals en el judici del cas Pretòria. Anticorrupció reclama a Alavedra que pagui les multes i les quantitats que es va endur il·lícitament a la trama a canvi d'una reducció de la pena, que no ha precisat, en la primera jornada de la vista. Alavedra podria haver cobrat 3,2 milions d'euros en comissions, i la fiscalia demana una multa de 10,3 milions d'euros i 6 anys i 9 mesos de presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El judici pel cas Pretòria que ha arrencat aquest dilluns després de les 11 s'allargarà fins al setembre. Abans de les qüestions prèvies, la fiscalia ha anunciat també un pacte amb dos dels acusats pels quals es demanaven penes més petites. Es tracta de Glòria Torres, amiga d'Alavedra, que tenia un compte a Andorra de l'exconseller al seu nom, i Philip McMahan, exexecutiu de JPMorgan que va ajudar presumptament a evadir impostos també a Alavedra. Per a tots dos es planteja una suspensió de la condemna que demanava, de dos anys i mig i tres anys i mig, respectivament, si accepten els fets i paguen les multes.

La corrupció  al cinturó de Barcelona, a judici

Algunes de les defenses han plantejat a les qüestions prèvies que les escoltes realitzades a alguns dels acusats per descobrir la trama van ser il·lícites per abusives, i també han plantejat que el judici no s'hauria d'estar fent a l'Audiència Nacional, sinó a Barcelona, perquè els fets van passar a diverses localitats barcelonines.

Entre els fets sota sospita hi ha 'pelotazos' urbanístics a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres –les anomenades operacions Pallaresa, Badalona i Niesma– així com la modificació d’un concurs per a neteja d’edificis, dependències municipals i col·legis públics també a Santa Coloma.

Luigi, el capitost

El paper fonamental era el de Luigi, diputat socialista entre el 1980 i el 1992, per a qui el fiscal demana vuit anys de presó per tres delictes de tràfic d’influències i blanqueig continuat. Era “l’aconseguidor, o facilitador i intermediari” que aprofitava la seva influència política per adquirir terrenys municipals, aconseguir-ne després la requalificació per construir-hi més habitatges i, després, vendre’ls amb la consegüent plusvàlua.

Els empresaris que volien adquirir els terrenys consideraven com un “fet assumit que, per ser-ne els adjudicataris, havien de comptar amb l’autorització del capitost”, segons la fiscalia.

A Santa Coloma de Gramenet, la seva ascendència i amistat amb l’alcalde Bartomeu Muñoz era tal que el mateix Luigi era qui “dirigia i prenia moltes de les decisions urbanístiques a l’Ajuntament”, segons Anticorrupció. Muñoz va haver de dimitir i el seu càrrec el va ocupar l’aleshores desconeguda Núria Parlon, que ara governa amb majoria absoluta.

La corrupció  al cinturó de Barcelona, a judici

Per la seva banda, Lluís Prenafeta i Alavedra tenien “un paper rellevant” en les operacions de Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Tots dos coneixien la facilitat amb què Luigi es movia en aquells municipis i van decidir conxorxar-se amb ell per influir en el planejament urbanístic i la venda de terrenys, cosa que els va permetre rebre “il·lícites comissions procedents dels empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir adjudacions en aquests municipis”. En total, entre Luigi, Muñoz, Prenafeta i Alavedra van repartir-se presumptament 28,5 milions en concepte d’intermediació.

stats