El frau fiscal costa anualment a cada català 2.120 euros

BarcelonaEncara sota l’impacte del cas Ronaldo i el Football Leaks, avui, 9 de desembre, se celebra el Dia Internacional Contra la Corrupció, que ja és, segons el CIS, el segon problema més important per a la meitat dels espanyols, just després de l’atur. De fet, Espanya és el segon estat d’Europa on els ciutadans tenen un índex més elevat de percepció de la corrupció, per darrere de Moldàvia i per davant de Kosovo, segons va publicar fa poques setmanes el Baròmetre global de la corrupció, que elabora Transparència Internacional. La corrupció pren forma de diferents maneres i la prova és que no existeix un únic “delicte de corrupció”, sinó que es tipifiquen un reguitzell de faltes contra l’administració pública, com el suborn, la malversació de fons públics, la prevariació, el tràfic d’influències i la falsedat documental.

Una de les branques de la corrupció és el frau fiscal, que és l’incompliment conscient de la llei -a vegades presentant documents falsos- per pagar menys impostos. El sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha) calcula que a Catalunya s’escapen del control uns 16.000 milions d’euros anuals. Això significa que, fent cas a la dita, paguen justos per pecadors, perquè tots els contribuents han de fer un esforç fiscal extra per compensar l’evasió. Aproximadament, el frau fiscal costaria 2.120 euros anuals a cada català, segons el mateix sindicat.

Gestha és l’únic organisme que publica regularment dades sobre el frau fiscal a l’Estat. Avisen que, com que no hi ha xifres oficials, no poden oferir conclusions concretes sobre aquest fenomen, sinó només estimacions. Per calcular el cost del frau fiscal es té en compte la xifra de l’economia submergida -que a Catalunya és del 22,3%-, la pressió fiscal de cada territori i el cens. De fet, només la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, on treballen set fiscals, té oberts 700 expedients per delictes de frau.

Economia submergida

Les dades són igualment alarmants a nivell estatal, on un de cada quatre euros (23%), deu punts més que la mitjana europea, esquiva la vigilància d’Hisenda. En total, Gestha calcula que el frau fiscal estatal és de 88.000 milions d’euros cada any, 1.881 euros per espanyol.

Ara bé, ¿l’economia submergida és sinònim de corrupció? Les diferents fonts consultades indiquen que no: hi ha una part de l’economia submergida que està relacionada amb les petites feines en negre. Però el 72% del frau fiscal a l’Estat, segons Gestha, el cometen les grans fortunes, amb casos com els dels Pujol, o personalitats que han deixat de pagar impostos com Montserrat Caballé i Leo Messi.

L’economista de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Sardà, que va dirigir un estudi sobre l’economia submergida, ho descriu com a “activitats legals que s’amaguen per no pagar impostos”. Una de les seves conclusions és que, durant la crisi (del 2008 al 2012), el volum de l’economia submergida va créixer en 60.000 milions d’euros, de manera que va enfilar-se fins als 253.000 milions. Això suposa gairebé un 25% del PIB espanyol. Sardà remarca, però, que es tracta d’“estimacions”.

En qualsevol cas, l’economia submergida també són diners que s’escapen dels controls legals. Tots aquests milions no declarats, a part de fer pagar més impostos als contribuents, generen un cost a vegades intangible i difícil de calcular. Ho va intentar fer un estudi de l’Instituto TIDES de la Universidad de Las Palmas, que, tenint en compte l’impacte del frau sobre els inversors estrangers o el desànim en la població, va concloure que el cost social de la corrupció és de 40.000 milions d’euros a Espanya.

El cost global de la corrupció

Ara bé, el cas espanyol és aïllat? Les dades semblen indicar que no. Les investigacions del Banc Mundial conclouen que la corrupció (no només el frau fiscal) costa entre 1,5 i 2 bilions de dòlars a l’economia mundial, unes xifres que equivalen al 2% del PIB del planeta. Només a Europa, aquest cost és de 120.000 milions d’euros, segons la Comissió Europea. Tot i que el fenomen sigui global, sí que hi ha diferències entre països. I Espanya té molt a millorar: l’Índex de Transparència Internacional indica que, en comparació amb la mitjana mundial, no està en mal lloc -36 de 136 estats-, però en relació als 28 països de la UE sí que queda per sota de la mitjana.

Però per què en uns estats hi ha més corrupció que en d’altres? Segons explica a l’ARA el catedràtic d’economia de la Universidad Autónoma de Madrid i president de Transparència Internacional a Espanya, Jesús Lizcano, el factor local “és difícil d’aïllar”, perquè en realitat hi intervenen molts motius: des del marc legal i institucional a l’educació i els valors que es transmeten de pares a fills, i fins i tot la importància de la religió. Lizcano detecta que a Espanya la corrupció ha passat de ser “eminentment urbanística” a ser “política”, a causa de la “connivència entre les empreses i càrrecs públics”. El president de Transparència Internacional remarca que els funcionaris a l’Estat -jutges, policies- queden al marge de la corrupció. Tot i la situació “complicada”, Lizcano creu que la tendència és “positiva” de cara a millorar els actuals registres.

No ho veuen igual els coordinadors de Llums i taquígrafs, l’informe sobre la corrupció que ha impulsat la CUP. “La corrupció ha sigut una manera d’actuar de les elits per beneficiar-se entre elles”, assegura Àlex Romaguera, un dels seus autors. L’exdiputat de la CUP David Fernàndez afirma que no són optimistes perquè “pitjor que la corrupció és la impunitat” i, en segon lloc, perquè en molts pocs casos s’aplica el que han anomenat la “triple R”: reconeixement del delicte, reparació del dany i garanties de no repetició. De fet, segons la Comissió Europea, només un de cada deu espanyols creu que el govern de l’Estat és eficaç en la lluita contra la corrupció.

¿Un país amb menys frau és possible? Desitjable segur que sí: disminuir els índexs de frau fiscal del 23% al 13% suposaria ingressar 7.000 milions d’euros més a les arques de la Generalitat. Més que totes les retallades fetes des del 2010.

Més de 3.000 investigats per corrupció a l’Estat

El CGPJ té 2.173 procediments oberts per corrupció, que suposen uns 3.000 investigats. Segons dades de la Policia, des del 2010 s’han detingut 8.321 persones per delictes relacionats amb la corrupció.

Set imputats guanyen les eleccions municipals

Set candidats imputats per corrupció van guanyar les municipals a Catalunya, quatre dels quals per majoria absoluta (Vila-seca, Sant Feliu de Pallerols, Santa Margarida de Montbui i Cercs).

Fins a 226 indultats en només dotze anys

Entre el 2000 i el 2012 es van indultar 226 condemnats per delictes contra l’administració. Els últims a rebre la mesura de gràcia van ser els implicats en cas Treball, sobre el finançament il·legal d’Unió.

Gairebé 650 casos de corrupció urbanística

Segons un estudi de la Universidad de La Laguna, entre el 2000 i el 2010 van registrar-se 646 casos de corrupció urbanística, 43 dels quals a Catalunya. El 44% afectaven governs del PP i el 31% del PSOE.

L’economia submergida, el 25% del PIB català

El 2014 l’economia submergida va enfilar-se fins als 47.360 milions d’euros, gairebé el 25% del PIB català. Segons l’informe dels tècnics d’Hisenda, l’activitat en negre a l’Estat va ser de 253.000 milions.

Vuit consellers dels Països Catalans condemnats

Dels 295 consellers a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears des del 1980, se n’han investigat 51 (17%), jutjat 17 i condemnat 8. D’aquests, l’únic català és Jordi Planasdemunt, titular d’Economia (1982-1983).