Els espanyols aspiren a més despesa social sense pagar més impostos

BarcelonaÉs força impensable que un partit pugui aspirar a guanyar unes eleccions amb la promesa de retallar despesa social en el programa. També ho és que un opti a la victòria prometent increments impositius generalitzats. Fins i tot durant la crisi, quan l’austeritat i l’augment de la recaptació semblaven necessitats imperioses -i obligacions europees-, aquestes mesures quedaven aparcades dels programes, però no necessàriament de l’acció de govern posterior. La màxima de “fer més amb menys” va fer poca fortuna i va ser efímera. I és que l’últim baròmetre del CIS, fet públic la setmana passada, interroga els espanyols sobre política de despesa i ingressos i evidencia el que per a molts era previsible: els ciutadans reclamen augmentar la despesa social però creuen que ja paguen molts impostos.

Com es pot fer realitat això? Com s’assoleix la quadratura del cercle? Els enquestats dibuixen possibles vies per incrementar els ingressos i fer-ho possible, ja que també creuen quasi unànimement que hi ha massa frau fiscal i es dediquen pocs recursos a combatre’l, així com asseguren que la càrrega impositiva no està repartida de manera justa, ja que no paguen més els que més tenen. De fet, no és necessàriament un discurs propi de desconeixedors de l’economia o de populistes el que defensa fer compatible l’augment de la despesa amb la reducció impositiva. “Ara cal posar èmfasi en la inversió pública, en la inversió en infraestructures i a abaixar la imposició”, va defensar el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, a mitjans de febrer.

Increment de despesa

Més pressupost social, just en obra pública i menys en defensa

La percepció de la ciutadania és clara en relació a la despesa que es destina a polítiques socials: és insuficient. Entre un 60% i un 67,3% dels enquestats creuen que es gasta molt poc en educació, sanitat o dependència, gairebé el 60% ho creuen en atur o pensions i un 53% ho pensen respecte a la cultura. En canvi, la despesa en obra pública, infraestructures o seguretat es considera suficient, i fins i tot pel que fa a defensa s’imposa la idea que s’hi destinen massa recursos. Pel que fa a electorats, l’únic que relativitza la situació i no veu tan baixa la despesa social és el del PP, que -com el de C’s- tampoc no considera excessiva la destinada a l’exèrcit. De fet, si es llegeixen els resultats en relació a la ideologia dels enquestats, com més a l’esquerra se situen més perceben com a insuficients els recursos per a polítiques socials i més retallarien en defensa, una tendència que es capgira com més de dretes es defineix l’enquestat.

Massa impostos

Les classes altes són les que es veuen menys agreujades

Encara que la despesa social es vegi insuficient i poques partides com a excessives, la percepció per a un 61,1% dels espanyols és que es paga molt en impostos. No hi ha gaires diferències entre electorats, per bé que el percentatge de qui creu que hi ha massa tributs s’enfila al 70,8% entre els votants de CDC i cau al 49,1% en els d’ERC. Ideològicament, però, no varia la percepció i, pel que fa a classes socials, els que es defineixen de classe alta o mitjana-alta són els que veuen la tributació menys excessiva. A més, el greuge creix en la mesura que el 35,5% dels enquestats creuen que a l’Estat es paguen més impostos que als països més avançats d’Europa. Un 12,8% consideren que que es paguen els mateixos i un 18,5% que menys, tot i que un 31,7% admeten que no tenen prou informació per comparar.

Frau fiscal

Més preocupació pels impostos no pagats entre l’esquerra

Si cal treure recursos d’alguna banda, sembla clar que els espanyols creuen que ha de ser del frau fiscal. I és que el 94,6% creuen que n’hi ha molt o bastant i, a més, el 75,5% afirmen que l’administració no s’esforça prou per lluitar contra aquesta xacra. Ara bé, aquesta problemàtica es percep lleugerament més viva entre els enquestats que es consideren d’esquerres. Igualment, dos terços dels enquestats afirmen que els seus coneguts declaren tot el que toca en la declaració de la renda, però només la meitat posen la mà al foc pels autònoms i professionals que han de fer declaració d’IVA. Sigui com sigui, fins a un 45% justifiquen en certa manera el frau sobretot pel fet que la precarietat obliga a acceptar condicions no del tot regulars o, en menor mesura, perquè els impostos són excessius. Tot i això, un percentatge similar lamenten que això provoca que altres hagin de pagar més tributs, per compensar, i un 31,7% afirmen que el frau redueix la quantitat de recursos de l’Estat per a serveis públics i polítiques socials.

Fiscalitat progressiva

Poca justícia impositiva i prioritat per a tributs directes

Els espanyols també creuen que els impostos no es cobren amb justícia o, el que és el mateix, no paguen més els que més tenen. Ho subscriuen un 86,6% dels enquestats, i la meitat reclamen primar els impostos directes (com l’IRPF), per només un 17,1% que prefereixen els indirectes (com l’IVA) -un 30,3% no sabrien respondre a la pregunta-. L’únic electorat que es desmarca una mica d’aquesta tònica és el del PP i, de fet, com més a l’esquerra se situa l’enquestat, més injustícia fiscal detecta i més prefereix la tributació directa. Curiosament, els que es defineixen de classe alta o mitjana-alta són també els que en major proporció (un 62,2%) primarien els impostos directes a la renda. Sigui com sigui, quan es demana els enquestats que se situïn en una escala en què 0 significa que es prefereix pagar més impostos per millorar serveis i 10 retallar tributs i serveis, el 44,7% se situen entre el 0 i el 4, el 30,2% en el 5 i un 15,8% entre el 6 i el 10. Les classes altes són, de nou, les més disposades a pagar més impostos.