El govern espanyol es prepara per portar al TC la segona llei antidesnonaments de la Generalitat
En declaracions a l'ACN, la consellera Borràs afirma que el Govern "està tranquil" en aquest tema i veu en l'actitud de l'Estat "un atac a les competències de Catalunya"
BarcelonaLa segona llei contra els desnonaments, aprovada per unanimitat al mes de desembre al Parlament, podria acabar al Tribunal Constitucional (TC). Segons informa l'ACN, el govern espanyol va fer arribar a la Generalitat aquest divendres un document en què mostra els seus dubtes d'inconstitucionalitat respecte a nombrosos articles de la nova norma. La llei 4/2016 sorgia precisament per superar el veto del TC (a instàncies de l'executiu estatal) de l'anterior llei contra els desnonaments i la pobresa energètica, la llei 24/2015. Ara el govern espanyol obre un procés de negociació –pas previ per recórrer la llei al Constitucional– perquè considera que l'actual normativa podria envair competències estatals.
En declaracions a l'ACN, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, assegura que "el Govern està tranquil" respecte a la viabilitat de la normativa, que compta, entre d'altres, amb l'aval del Consell de l'Advocacia i el Col·legi d'Advocats de Barcelona. "No té cap sentit que el govern de l'Estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables", lamenta la consellera. Borràs veu una "amenaça clara de l'Estat a les competències de Catalunya" i recorda que el govern espanyol només es dedica a intentar anul·lar la legislació catalana sense ser proactiu en regular una problemàtica de la qual diu que té totes les competències. "Si ells creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que tiri endavant la protecció de les persones més vulnerables?", qüestiona la consellera.
"Lloguer social", "Cessió temporal d'ús" i "Mediació", els àmbits qüestionats
La comunicació del govern espanyol rebat la constitucionalitat de 10 dels 18 articles de la llei. La major part, els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14, fan referència a l'àmbit de la mediació per resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, un aspecte que es va recuperar a través del Codi de Consum.
En aquest sentit, Borràs assegura que l'articulat és "bàsic i fonamental" i ha recordat que el TC va aixecar la suspensió del Codi de Consum "perquè va considerar que no veia elements per mantenir la suspensió" perquè es tractava d'una mediació "voluntària per les dues parts", de manera que no es percebia inconstitucionalitat.
Un altre article és el 16, referent al "reallotjament obligatori" amb lloguer social. Estableix un sistema temporal que preveu ajudar les famílies que aviat seran desnonades i fixa un lloguer per a un termini de tres anys ampliables a tres més si es considera necessari pel context social i econòmic. Un punt que, segons el govern espanyol, "incideix directament en la regulació del contracte de compravenda" i que "podria afectar el contingut essencial de la propietat". "El govern de l'Estat torna a protegir les entitats i els que tenen més, i no els més vulnerables", lamenta la consellera d'Habitatge de la Generalitat.
Relacionat estretament amb això, el darrer àmbit afectat fa referència a la "cessió temporal d'ús obligatori" de pisos buits que pertanyin a entitats financeres i que correspon als articles 15 i 17. En l'anterior llei 24/2015 es donava potestat a les administracions –ajuntaments en primera instància i, si no tenien capacitat, la Generalitat– per obligar les entitats financeres a cedir pisos per tres anys. Per evitar el veto del TC, la llei 4/2016 estableix una expropiació de l'ús d'habitatges dels bancs i grans propietaris per un període d'entre 4 i 10 anys per a finalitats socials. L'expropiació la faria la Generalitat, que, a través d'un jurat, fixaria el preu de l'expropiació, al qual es restaria el cost de la rehabilitació de l'habitatge.
Sobre aquest punt, Borràs no dubta a dir que "ens fa patir" que es qüestioni aquesta part de la llei que considera bàsica "en cas de necessitat i d'urgència". "La llei ja està en marxa", afegeix la consellera, que recorda que "s'han format més de 1.100 persones del món local per tirar endavant aquesta llei". La nova normativa també estableix més municipis amb demanda acreditada d'habitatge social on es poden aplicar aquests instruments. Amb 234, triplica els municipis previstos en la llei 24/2015, que en contemplava 72.
Es preveu, a més, una partida de 14 milions d'euros per expropiar l'ús d'uns 2.000 habitatges arreu de Catalunya i per crear la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social, amb l'objectiu de coordinar l'actuació de les administracions per establir mecanismes de solució de conflictes i l'aplicació de mesures d'acció protectora establertes per la norma.
A banda dels 10 articles qüestionats, l'Estat veu possible inconstitucionalitat en les disposicions addicionals segona i cinquena i les disposicions finals primera, tercera i sisena. Meritxell Borràs assenyala que ara "s'obre una via de negociació" entre Generalitat i Estat. "Hem de dir molt clarament, però, quina serà la nostra voluntat, que és explicar que és una llei positiva, sòlidament travada pel que diu la Constitució i l'Estatut de Catalunya i, per tant, no farem un pas enrere respecte al que es va aprovar per unanimitat al Parlament", conclou.
